{"id":28212,"date":"2017-08-29T14:08:20","date_gmt":"2017-08-29T12:08:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=28212"},"modified":"2017-09-04T08:31:21","modified_gmt":"2017-09-04T06:31:21","slug":"valencia-la-vella-fundada-pel-rei-leovigild-lany-550","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2017\/valencia-la-vella-fundada-pel-rei-leovigild-lany-550\/","title":{"rendered":"Val\u00e8ncia la Vella, fundada pel rei Leovigild l\u2019any 550?"},"content":{"rendered":"

L\u2019assentament visigot de Val\u00e8ncia la Vella, situat a Riba-roja de T\u00faria (Val\u00e8ncia), el podria haver fundat a mitjan segle VI el rei Leovigild per la seva ubicaci\u00f3 estrat\u00e8gica i militar. \u00c9s la principal conclusi\u00f3 un cop estudiada la cer\u00e0mica trobada en aquest enclavament en el transcurs del II Curs d’arqueologia cristina i visigoda a Val\u00e8ncia la Vella<\/a>.<\/p>\n

La formaci\u00f3 es que va dur a terme el juliol coorganitzada\u00a0 per l’Ajuntament de Riba-roja de T\u00faria, l’\u00e0rea de Cultura de la Diputaci\u00f3 de Val\u00e8ncia i l\u2019ICAC, sota la direcci\u00f3 de Josep M. Macias<\/a> (ICAC), Albert Ribera (SIAM) i Miquel Rossell\u00f3.<\/p>\n

La cer\u00e0mica \u00e9s sobretot \u00e0mfores utilitzades per a la importaci\u00f3 de vi i oli. Segons els investigadors, la creaci\u00f3 del jaciment es remuntaria a l’any 550 i duraria fins a 700 aproximadament, data que coincideix amb l’arribada dels musulmans, el 713.<\/p>\n

\"Sondejos<\/a>
Sondejos al costat de la muralla.<\/figcaption><\/figure>\n

El recinte tindria un car\u00e0cter militar, a partir del centre fortificat constru\u00eft origin\u00e0riament i assentat sobre una \u00e0rea de 4,8 hect\u00e0rees. La funci\u00f3 seria tant defensiva com d’expansi\u00f3, en una ciutat de nova planta que permetia controlar un territori perif\u00e8ric que els visigots acabaven d\u2019adquirir. \u00c9s l\u2019\u00e8poca de plena crisi del regne visigot (550-570), amb la guerra civil entre els reis Agila i Atanagild, l’ocupaci\u00f3 bizantina del sud-est de la pen\u00ednsula i la reacci\u00f3 del rei Leovigild, que va permetre superar la crisi i posar les bases d’un regne fort i consolidat.<\/p>\n

Els voltants de la ciutat de Val\u00e8ncia formaven part d’una frontera militaritzada en la qual es va albirar la contesa entre els visigots i els bizantins fins a l’expulsi\u00f3 d’aquests \u00faltims, cosa que explica la import\u00e0ncia estrat\u00e8gica de l\u2019assentament de Riba-roja de T\u00faria.<\/p>\n

Les troballes d’enguany tamb\u00e9 constaten que el final de Val\u00e8ncia la Vella no es va deure la\u00a0 destrucci\u00f3 dels seus oponents sin\u00f3 al lent aband\u00f3 que hi va haver entre finals del segle VII i inicis del VIII. Aix\u00ed, Val\u00e8ncia la Vella i el palau del Pla de Nadal, tamb\u00e9 d’\u00e8poca visigoda, es van succeir sense coincid\u00e8ncies temporals.<\/p>\n

A les troballes d\u2019aquest any s\u2019hi ha d\u2019afegir les de la campanya anterior, el 2016: tres torres de l’antiga muralla i diverses \u00e0mfores procedents d’Eivissa, el mar Egeu i Tun\u00edsia, a m\u00e9s d\u2019una gran pla\u00e7a a la part baixa, diversos murs i nombr\u00f3s material i objectes de l’antiga fortificaci\u00f3.<\/p>\n

Models 3D del jaciment:
\n