{"id":28391,"date":"2017-09-08T12:21:53","date_gmt":"2017-09-08T10:21:53","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=28391"},"modified":"2017-09-13T13:11:25","modified_gmt":"2017-09-13T11:11:25","slug":"el-monestir-de-cabrera-era-al-mig-de-les-rutes-de-navegacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2017\/el-monestir-de-cabrera-era-al-mig-de-les-rutes-de-navegacio\/","title":{"rendered":"\u201cEl monestir de Cabrera era al mig de les rutes de navegaci\u00f3\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Mateu Riera Rullan<\/a>, investigador adscrit de l\u2019ICAC i professor de la Facultat Antoni Gaud\u00ed i professor associat de la UAB, acaba de publicar la seva tesi doctoral. El monacat insular de la Mediterr\u00e0nia occidental. El monestir de Cabrera (Balears, segles V-VIII)<\/a><\/em> \u00e9s una coedici\u00f3 entre l\u2019Ateneu Universitari Sant Paci\u00e0<\/a> (Facultat de Teologia de Catalunya i Facultat Antoni Gaud\u00ed) i l\u2019ICAC. Mateu Riera tamb\u00e9 \u00e9s autor del llibre El Monestir de Cabrera: segles V-VIII dC<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n

El llibre \u00e9s fruit d\u2019una tesi amb molts anys de recerca al darrere.<\/strong>
\nDes del 2002, tot i que no sempre m\u2019hi he pogut dedicar. Com que no he rebut cap beca ni ajut, sempre he aprofitat els mesos sense feina. Aix\u00f2 ha fet que el treball s\u2019allargu\u00e9s, per\u00f2 tamb\u00e9 li ha donat m\u00e9s contingut i consist\u00e8ncia, a part que jo mateix he anat agafant m\u00e9s experi\u00e8ncia, perqu\u00e8 hi he excavat cada any des del 1999, sempre amb codirecci\u00f3 de Magdalena Riera, l\u2019arque\u00f2loga municipal de Palma.<\/p>\n

Abans no s\u2019hi havia treballat?<\/strong>
\nS\u2019havien fet petits treballs de prospecci\u00f3 a l\u2019arxip\u00e8lag, per\u00f2 cap excavaci\u00f3 arqueol\u00f2gica. Les interpretacions que se\u2019n donaven eren superficials o equivocaven la localitzaci\u00f3 del monestir.<\/p>\n

Qu\u00e8 han perm\u00e8s saber les vostres excavacions?<\/strong>
\nD\u2019una banda, que els monjos van ocupar tota l\u2019illa tant per viure-hi com per explotar-la. De l\u2019altra, que hi havia un gran cenobi a la zona del port i dos o tres eremitoris m\u00e9s allunyats. Per\u00f2 el m\u00e9s interessant \u00e9s fer servir les troballes (estructures i materials, com cer\u00e0mica, monedes, marbres i vidres) per interpretar com funcionava el monestir. Tamb\u00e9 comparant-lo amb els monestirs d\u2019altres illes de la Mediterr\u00e0nia occidental (Fran\u00e7a, It\u00e0lia, nord d\u2019\u00c0frica) i sobretot de l\u2019Atl\u00e0ntic, on fa m\u00e9s anys que s\u2019hi excava.<\/p>\n

Com funcionaven aquestes comunitats?<\/strong>
\nEls monjos cerquen illes relativament petites al mig de rutes de navegaci\u00f3, amb disponibilitat d\u2019aigua i possibilitat d\u2019explotar-les. A Cabrera, per exemple, amb cargols de mar fan colorant de porpra. S\u2019instal\u00b7len en un lloc relativament allunyat de la societat i com que dediquen part del dia a treballar, tenen un sistema productiu i participen dels intercanvis de la Meditarr\u00e0nia.<\/p>\n

\"54.42_Monacat\"<\/a><\/p>\n

Qu\u00e8 t\u00e9 Cabrera que la triessin?<\/strong>
\nPot semblar una illa enmig del no-res per\u00f2 no, \u00e9s ben al mig de les rutes de navegaci\u00f3. Hi ha aigua, t\u00e9 un port natural molt protegit i de molt calat, t\u00e9 terres aptes per l\u2019agricultura i la ramaderia, a m\u00e9s de recursos marins destacables, i Mallorca \u00e9s a prop.<\/p>\n

Quina \u00e9s la import\u00e0ncia de la proximitat amb Mallorca?<\/strong>
\nFonamental: el monestir necessita connexi\u00f3 amb Mallorca per intercanviar la seva producci\u00f3 manufacturada (porpra, salaons…) per productes que no tenien com cereals, i tamb\u00e9 per tenir noves vocacions. A l\u2019illa no hi neix ning\u00fa, amb una generaci\u00f3 el monestir s\u2019hauria extingit! Les fam\u00edlies pobres donen els fills que no poden mantenir als monjos. Els mallorquins els respecten molt i els fan donacions, com sal (tot i que no \u00e9s demostrable arqueol\u00f2gicament) i cer\u00e0mica.<\/p>\n

D\u2019on neix aquest respecte?<\/strong>
\nDes de Mallorca veuen que en una Cabrera deshabitada hi han arribat uns nouvinguts vestits de manera estranya i han convertit una illa deserta quasi en un jard\u00ed! Els monjos tenen coneixements de medicina, produeixen porpra…<\/p>\n

Per\u00f2 el seu objectiu devia ser la cristianitzaci\u00f3, no?<\/strong>
\nS\u00ed, esclar, s\u00f3n monjos cristians, i com la tesi confirma formen part d\u2019una xarxa d\u2019expansi\u00f3 del monacat que va d\u2019orient a occident, fins a l\u2019Atl\u00e0ntic. Un dels seus principals objectius \u00e9s l\u2019evangelitzaci\u00f3, i per aix\u00f2 van a llocs rurals on no tots els habitants s\u00f3n cristians.<\/p>\n

\"Mateu<\/a>
Mateu Riera en una classe de cer\u00e0mica d’\u00e8poca bizantina al Museu d’Hist\u00f2ria de Manacor aquest estiu.<\/figcaption><\/figure>\n

Quin paper t\u00e9 Cabrera en el context del Mediterrani?<\/strong>
\nHi ha una dada clau per comprendre la import\u00e0ncia del monestir: la carta del papa Gregori Magne, escrita el 603, en qu\u00e8 diu que hi envia un funcionari a posar ordre. Aix\u00f2 vol dir que era un monestir considerablement gran, i els grans volums de cer\u00e0mica trobada fan pensar en una comunitat important. Suma-hi la quantitat de marbres de l\u2019antiguitat tardana, signe de riquesa, i les \u00e0mfores de vi orientals, per exemple de Gaza, on es feia el vi m\u00e9s car de l\u2019\u00e8poca.<\/p>\n

La fi del monestir de Cabrera est\u00e0 lligada a l\u2019arribada dels musulmans?<\/strong>
\nDirectament o indirectament, s\u00ed. La primera r\u00e0tzia a les Balears \u00e9s el 707. Per\u00f2 hem d\u2019acabar d\u2019investigar el final del monestir. Amb els musulmans, monestirs com aquest deixen de funcionar, perqu\u00e8 el comer\u00e7 internacional comen\u00e7a a trontollar i ells eren f\u00e0cilment atacables.<\/p>\n

Text: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Parlem amb l’autor del llibre acabat de publicar ‘El monacat insular de la Mediterr\u00e0nia occidental’. <\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":28420,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[310],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28391"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=28391"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28391\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":28445,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/28391\/revisions\/28445"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/28420"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=28391"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=28391"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=28391"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}