{"id":31499,"date":"2018-02-28T13:25:04","date_gmt":"2018-02-28T12:25:04","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=31499"},"modified":"2018-03-20T08:33:21","modified_gmt":"2018-03-20T07:33:21","slug":"a-lantiguitat-la-religio-conviu-amb-la-magia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2018\/a-lantiguitat-la-religio-conviu-amb-la-magia\/","title":{"rendered":"\u201cA l\u2019antiguitat la religi\u00f3 conviu amb la m\u00e0gia\u201d"},"content":{"rendered":"
\n

Parlem amb Alejandra Guzm\u00e1n Almagro<\/a>, professora agregada de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona. Recentment ha visitat l\u2019ICAC per fer la confer\u00e8ncia \u201cArtes magicae i el M\u00e9s Enll\u00e0: defingere, maleficere, invocare, exorcizare\u201d, en el marc del seminari \u201cPosthumum. Pr\u00e0ctiques funer\u00e0ries i escatologia en \u00e8poca romana<\/a>\u201d. \u00c9s autora del llibre Fantasmas, apariciones y regresados del m\u00e1s all\u00e1. De la Antig\u00fcedad a la \u00e9poca moderna<\/a><\/em>.<\/p>\n<\/div>\n

Com \u00e9s que una fil\u00f2loga cl\u00e0ssica escriu un llibre sobre fantasmes?<\/strong>
\nSempre m\u2019ha interessat el m\u00f3n sobrenatural a l\u2019antiguitat, que inclou la m\u00e0gia, el m\u00e9s enll\u00e0, les creences, la religi\u00f3… Hi ha una religi\u00f3 oficial per\u00f2 conviu amb rituals dins de la m\u00e0gia, que s\u00f3n el resultat d\u2019un sistema de creences. Mai ha estat clara la frontera entre religi\u00f3, superstici\u00f3 i m\u00e0gia.<\/p>\n

D\u2019on neix la recerca?<\/strong>
\nGr\u00e0cies a un contracte Ram\u00f3n y Cajal vaig fer un estudi sobre el l\u00e8xic d\u2019aquest tema, sobretot llat\u00ed, i sobre la perviv\u00e8ncia i recepci\u00f3 en altres \u00e8poques d\u2019aquesta creen\u00e7a que els difunts poden tornar al m\u00f3n dels vius.<\/p>\n

\u00c9s recurrent al llarg de la hist\u00f2ria?<\/strong>
\nS\u00ed, es va repetint fins a l\u2019edat mitjana i el Renaixement, tant la creen\u00e7a que els morts venen al m\u00f3n dels vius, com els rituals i les formes de protecci\u00f3. Encara al segle XVII, fins i tot en obres ja racionalistes s\u2019hi recullen suposats retorns de morts. Per\u00f2 amb l\u2019eclosi\u00f3 de la ci\u00e8ncia el segle seg\u00fcent ja es condemnen les supersticions, tot i que continuen, com reflecteix la literatura.<\/p>\n

Perqu\u00e8 s\u00f3n connaturals a la condici\u00f3 humana?<\/strong>
\n\u00c9s una de les principals inquietuds: qu\u00e8 passa despr\u00e9s, qu\u00e8 passa si no fem els rituals correctes als difunts, qu\u00e8 passa amb les morts violentes… I qu\u00e8 passa amb les cases encantades, preocupaci\u00f3 que comen\u00e7a en \u00e8poca antiga i dura fins ara, tenint tecnologia!<\/p>\n

\"Coberta<\/a>
Coberta del llibre d’Alejandra Guzm\u00e1n, publicat a Sans Soleil Ediciones.<\/figcaption><\/figure>\n

Parla\u2019ns d\u2019aquests rituals als morts.<\/strong>
\nEn \u00e8poca romana hi ha un seguit de rituals obligatoris que en \u00e8poca cristiana esdevenen rituals i sacraments que s\u2019han de tributar als morts. Si no, poden tornar, reclamar venjan\u00e7a… El tab\u00fa a Gr\u00e8cia ja hi \u00e9s, per\u00f2 a Roma \u00e9s m\u00e9s complex i es barreja amb creences orientals, que tamb\u00e9 tenien tot un sistema de protecci\u00f3 contra el retorn dels morts.<\/p>\n

Tot \u00e9s per la por que fessin mal als vius?<\/strong>
\nS\u00ed, tamb\u00e9 els morts propers (els Manes, \u2018ancestres, avantpassats\u2019). El calendari rom\u00e0 preveia tot un seguit de festes en honor dels morts, com la diada de Tots Sants actual: cerim\u00f2nies de purificaci\u00f3. Tamb\u00e9 s\u2019havien de purificar les cases on s\u2019hi moria alg\u00fa. Hi ha el cas que exposa Quintili\u00e0, un orador del segle I dC,\u00a0 d\u2019una dona a qui cada nit se li apareixia el fantasma del fill, i el seu home el va fer exorcitzar perqu\u00e8 no ho volia. La por ve perqu\u00e8 els vius no poden estar amb els morts, \u00e9s una transgressi\u00f3, \u00e9s antinatural.<\/p>\n

Esoterisme pur!<\/strong>
\nS\u00ed, hi ha la contraposici\u00f3 entre els rituals exot\u00e8rics, oberts, de cara enfora, a la llum del dia, vinculats a la religi\u00f3, i els rituals esot\u00e8rics, tancats, de portes endins, obscurs, secrets, vinculats a pr\u00e0ctiques m\u00e0giques.<\/p>\n

I a c\u00e0rrec de les dones.<\/strong>
\nS\u00ed, la dona \u00e9s fonamental. A Gr\u00e8cia i Roma la m\u00e0gia negra s\u2019atribueix a dones, que s\u00f3n les que tenen la capacitat d\u2019invocar els morts, de fer el mal d\u2019ull, de transformar els homes en b\u00e8sties en la literatura grega… Arriba fins als processos contra la bruixeria d\u2019\u00e8poca moderna!<\/p>\n

Ens n\u2019han arribat restes arqueol\u00f2giques?<\/strong>
\nS\u00ed, tenim restes per invocar els morts en operacions m\u00e0giques, sobretot tauletes de plom. S\u2019hi inscrivien textos m\u00e0gics o malediccions i es dipositaven en tombes. A Tarragona se n\u2019han trobat. S\u00f3n peces molt valuoses arqueol\u00f2gicament, documentades en context funerari.<\/p>\n

\"<\/a>
Tauleta del segle V dC en grec i llat\u00ed amb el dibuix de la divinitat infernal H\u00e8cate, conservada al Museo civico archeologico (Bolonya). Font: Wikipedia.<\/figcaption><\/figure>\n

Quines altres restes hi ha, a part de tauletes?<\/strong>
\nD\u2019evid\u00e8ncies n\u2019hi ha moltes. Amulets, inscripcions m\u00e0giques tamb\u00e9 sobre pedra (a Emerita Augusta<\/em>, per exemple), una inscripci\u00f3 en marbre invocant una divinitat infernal per castigar un lladre… Per\u00f2 el m\u00e9s habitual \u00e9s el plom, que \u00e9s un material mal\u00b7leable i barat. Sovint s\u2019ha trobat acompanyat de figuretes amb claus m\u00e0gics.<\/p>\n

Claus!<\/strong>
\nS\u00ed, ben b\u00e9 com si fos vud\u00fa. Per\u00f2 amb claus tamb\u00e9 tenim evid\u00e8ncies per procurar que un mort no aparegu\u00e9s o no torn\u00e9s. Claus de ferro clavats per fixar-los a la tomba.<\/p>\n

Tan indesitjable era la tornada?<\/strong>
\nEl mort no ha de tornar. Tamb\u00e9 als nens se\u2019ls posaven pedres, al pit o als ulls, perqu\u00e8 si morien abans d\u2019hora podien tornar i no convenia. Encara que la persona fos molt estimada, havia d\u2019estar ben enterrada. Els morts no es poden tocar, la religi\u00f3 ja ho procura, i d\u2019aqu\u00ed tota la ritualitat al voltant del mort.<\/p>\n

Els m\u00e8diums s\u00ed que hi entren en contacte.<\/strong>
\nS\u00ed, en grec s\u2019hi refereixen amb\u00a0 el terme goetes<\/em>, en llat\u00ed nigromantes<\/em> (\u2018endevinador per morts\u2019) i tamb\u00e9 magos<\/em>, mot grec usat en llat\u00ed. A Roma \u00e9s delicte i es condemna. La comunicaci\u00f3 amb la mort \u00e9s considerada m\u00e0gia, totalment esot\u00e8rica i prohibida. Despr\u00e9s de l\u2019\u00e8poca cl\u00e0ssica ser\u00e0 bruixeria o nigrom\u00e0ncia: invocar els morts i fer-los parlar.<\/p>\n

Text i retrat: Carme Badia i Puig<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Conferenciant del seminari \u201cPosthumum. Pr\u00e0ctiques funer\u00e0ries i escatologia en \u00e8poca romana\u201d. <\/p>\n","protected":false},"author":49,"featured_media":31515,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[184,181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31499"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/49"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31499"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31499\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":31871,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31499\/revisions\/31871"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31515"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31499"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31499"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31499"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}