{"id":35520,"date":"2018-07-31T09:13:08","date_gmt":"2018-07-31T07:13:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=35520"},"modified":"2018-10-30T13:19:47","modified_gmt":"2018-10-30T12:19:47","slug":"el-mon-rural-visigot-esta-mes-ben-organitzat-del-que-ens-pensavem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2018\/el-mon-rural-visigot-esta-mes-ben-organitzat-del-que-ens-pensavem\/","title":{"rendered":"\u201cEl m\u00f3n rural visigot est\u00e0 m\u00e9s ben organitzat del que ens pens\u00e0vem\u201d"},"content":{"rendered":"

L\u2019ICAC acaba de publicar dins la col\u00b7lecci\u00f3 digital Trama La fi del m\u00f3n antic i els inicis de l\u2019edat mitjana a la Catalunya Central. Economia, societat i territori entre els segles V i VIII<\/em><\/a>. Parlem amb l\u2019autor, Jordi Gibert Rebull , membre del grup de recerca Ocupaci\u00f3, organitzaci\u00f3 i defensa del territori medieval (Ocorde)<\/a> de la UAB.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els segles V-VIII no sembla un per\u00edode gaire atractiu.<\/strong>
\nAl contrari! Pels investigadors \u00e9s m\u00e9s atractiu perqu\u00e8 \u00e9s on hi ha m\u00e9s feina per fer, es presta m\u00e9s a discussi\u00f3 i \u00e9s on conv\u00e9 posar-hi m\u00e9s llum.<\/p>\n

Agafes de marc geogr\u00e0fic l\u2019actual Catalunya Central. Per qu\u00e8?<\/strong>
\nNo s\u2019adiu amb cap entorn pol\u00edtic definit, ni en \u00e8poca antiga ni en \u00e8poca comtal, per\u00f2 \u00e9s prou gran perqu\u00e8 sigui testimoni de certs fen\u00f2mens hist\u00f2rics, i a m\u00e9s oferia unes dimensions treballables pel nostre equip. Intento justament buscar la coher\u00e8ncia d\u2019aquest espai associant-lo a les seus episcopals i identificant-hi altres centres de poder, que donen legitimitat a les diverses circumscripcions, en alguns casos hereves de l\u2019\u00e8poca baiximperial.<\/p>\n

Hi ha centres de poder per\u00f2 no ciutats.<\/strong>
\nExacte, parlem d\u2019un territori totalment rural amb un \u00fanic centre reconeixible com a seu episcopal, Ausa<\/em> (Vic). Es tracta d\u2019un territori en la perif\u00e8ria de les grans ciutats de la costa i aix\u00f2 li dona un car\u00e0cter propi que d\u2019alguna manera s\u2019ha mantingut fins avui. \u00c9s un entorn molt rural, amb nuclis pol\u00edtics molt petits per\u00f2 que irradien ideologia, principalment a trav\u00e9s de l\u2019Esgl\u00e9sia.<\/p>\n

\u00c9s el que ja preveies abans de la recerca?<\/strong>
\nPrev\u00e8iem molt poc. La tesi de la qual prov\u00e9 el llibre \u00e9s del 2011, i es tractava de descriure l\u2019estructura socioecon\u00f2mica de la Catalunya Central treballant sovint sobre el no-res, posant ordre a les dades existents i aportant-ne de noves.<\/p>\n

Fent treball de camp.<\/strong>
\nS\u00ed. Ja es coneixien jaciments paradigm\u00e0tics com Vilaclara i moltes necr\u00f2polis de lloses o buidades a la roca. Hem estirat d\u2019aquests fils i els hem ampliat. Voldria destacar que hem excavat quasi sencera la necr\u00f2polis de Perteg\u00e0s (Calders) i l\u2019hem pogut datar i tenir-la de referent. Tamb\u00e9 hem excavat un establiment productor a Monistrol de Gai\u00e0.<\/p>\n

\"Fragment<\/a>
Fragment de la coberta del llibre.<\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha hagut sorpreses?<\/strong>
\nPodr\u00edem dir que s\u00ed: la identificaci\u00f3 d\u2019una s\u00e8rie d\u2019establiments productors i, com a contrap\u00e8s, d\u2019uns centres de poder que no s\u00f3n productors per\u00f2 que incideixen en la producci\u00f3.<\/p>\n

Comercialment?<\/strong>
\nHo desconeixem, per\u00f2 una cosa \u00e9s clara: el m\u00f3n rural en \u00e8poca visigoda est\u00e0 m\u00e9s ben organitzat del que ens pens\u00e0vem. Se\u2019n parlava com d\u2019una \u00e8poca de crisi sostinguda, d\u2019autarquia, de produccions molt baixes, d\u2019epid\u00e8mies… L\u2019arqueologia ha demostrat que despr\u00e9s de la caiguda de l\u2019Imperi rom\u00e0 es crea una xarxa d\u2019establiments productors molt consistent: n\u2019hi ha molts i molt ben travats.<\/p>\n

Productors de qu\u00e8?<\/strong>
\nSobretot de cereal i de vi. Hem trobat molts indicis que testimonien l\u2019\u00fas generalitzat de premses de biga, que no s\u00f3n tan grans com en \u00e8poca imperial per\u00f2 que requereixen una inversi\u00f3, un manteniment i un saber fer. La producci\u00f3 de vi \u00e9s m\u00e9s gran de l\u2019esperada. Tamb\u00e9 hi ha moltes sitges de cereal, amb una notable capacitat d\u2019emmagatzematge, sovint superior a les necessitats de consum de la poblaci\u00f3. S\u2019ha de tractar d\u2019una producci\u00f3 en bona part dirigida des de l\u2019exterior, en bona l\u00f2gica des dels estaments propietaris, que, al contrari que en \u00e8poca romana, semblen f\u00edsicament absents d\u2019aquests establiments.<\/p>\n

Hi ha doncs unes elits.<\/strong>
\nPel que fa a aquests segles es discuteix sobre els marges d\u2019autonomia de les comunitats pageses respecte dels grups dominants. \u00c9s evident per a bona part de l\u2019Europa occidental que amb la desaparici\u00f3 de l\u2019estat rom\u00e0 el camperolat guanya autonomia i capacitat de gestionar el seu treball. Per\u00f2 hi ha zones, com l\u2019actual Catalunya, on aquest fet \u00e9s matisable, on les elits, l\u2019aristocr\u00e0cia i l\u2019Esgl\u00e9sia, mantenen molt poder sobre la poblaci\u00f3, tant segons l\u2019arqueologia com segons els textos. Per tant, del que parlem \u00e9s, com a m\u00ednim, d\u2019un manteniment de les elits, reajustat, aix\u00f2 s\u00ed, despr\u00e9s de la crisi imperial.<\/p>\n

\"Vista<\/a>
Vista general de la necr\u00f2polis de Perteg\u00e0s.<\/figcaption><\/figure>\n

Les primeres esgl\u00e9sies s\u00f3n d\u2019aquesta \u00e8poca.<\/strong>
\nDel segle VI encara n\u2019hi ha poques, i clarament encara no podem parlar de parroquialitzaci\u00f3. S\u00f3n als centres de poder, i de fet la pres\u00e8ncia de l\u2019esgl\u00e9sia s\u2019associa a la irradiaci\u00f3 d\u2019aquest poder. Antics mausoleus de fundi<\/em> (villae<\/em>) acaben reconvertits en esgl\u00e9sies. O sigui que s\u2019aprofiten els s\u00edmbols de preemin\u00e8ncia per convertir-los en esgl\u00e9sies on tenen lloc els enterraments prestigiosos.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el paisatge que es troba el m\u00f3n isl\u00e0mic.<\/strong>
\nS\u00ed, una societat estructurada en assentaments productors i unes elits a les ciutats i petits centres de poder repartits pel territori. Els conqueridors aprofitaran les estructures econ\u00f2miques existents i se serviran en bona part de la xarxa pr\u00e8via de centres de poder. En canvi, molts assentaments productors sembla que s\u2019abandonen el segle VIII. No necess\u00e0riament per la conquesta musulmana, sin\u00f3 per les transformacions socioecon\u00f2miques que es donen en els temps seg\u00fcents, i que afecten el sistema de poblament. Avui podem afirmar, per\u00f2, que si m\u00e9s no el sector oriental de l\u2019antiga Tarraconesa i la Septim\u00e0nia es van conquerir per les armes i no per tractats de pau, i aix\u00f2 devia suposar un cert daltabaix pels grups dominants d\u2019\u00e8poca visigoda.<\/p>\n

Text: Carme Badia i Puig<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jordi Gibert \u00e9s l’autor de l’\u00faltim llibre publicat a la col\u00b7lecci\u00f3 Trama de l’ICAC.<\/p>\n","protected":false},"author":157,"featured_media":35521,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35520"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/157"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=35520"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35520\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":36139,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/35520\/revisions\/36139"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/35521"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=35520"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=35520"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=35520"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}