{"id":36318,"date":"2018-11-19T09:00:08","date_gmt":"2018-11-19T08:00:08","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?p=36318"},"modified":"2019-04-03T11:08:20","modified_gmt":"2019-04-03T09:08:20","slug":"explorem-el-temple-medieval-de-lesglesia-de-sant-salvador-de-la-mussara","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2018\/explorem-el-temple-medieval-de-lesglesia-de-sant-salvador-de-la-mussara\/","title":{"rendered":"Explorem el temple medieval de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Salvador de la Mussara"},"content":{"rendered":"
\n

L\u2019esgl\u00e9sia de la Mussara \u00e9s potser l\u2019edifici m\u00e9s significatiu de l\u2019antic poble i un element de refer\u00e8ncia no nom\u00e9s del municipi de Vilaplana sin\u00f3 tamb\u00e9 de la comarca i de les muntanyes de Prades. En coneixem prou b\u00e9 la seva hist\u00f2ria? Una nova actuaci\u00f3 arqueol\u00f2gica<\/strong>, finan\u00e7ada per l\u2019Ajuntament de Vilaplana gr\u00e0cies a una subvenci\u00f3 de la Diputaci\u00f3 de Tarragona, ha posat en descobert l\u2019antic absis i altres elements d\u2019una antiga esgl\u00e9sia medieval, als fonaments de l\u2019actual esgl\u00e9sia de Sant Salvador de la Mussara.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Parlem amb Josep Maria Puche<\/a>, l\u2019investigador de l\u2019ICAC que, juntament amb Jordi L\u00f3pez<\/a>\u00a0i Iv\u00e1n Fern\u00e1ndez<\/a>, ha dirigit el projecte d\u2019actuaci\u00f3 arqueol\u00f2gica.<\/p>\n

\n

 <\/p>\n

Hi ha dues esgl\u00e9sies, a la Mussara?<\/strong><\/h6>\n

No ben b\u00e9! L\u2019esgl\u00e9sia avui dia visible \u00e9s una construcci\u00f3 d\u2019arrels neocl\u00e0ssiques que data dels segles XVIII-XIX. Per\u00f2 no ve del no-res. Hi ha refer\u00e8ncies documentals de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una esgl\u00e9sia parroquial ja en el 1191. Sense cap mena de dubte aquest temple medieval es situava en el mateix lloc de l\u2019actual i va ser destru\u00eft per a construir la nova esgl\u00e9sia.<\/p>\n

Aix\u00f2 era una pr\u00e0ctica habitual?<\/strong><\/h6>\n

De fet, s\u00ed. Al segle XVIII, en un context de fort creixement de poblaci\u00f3 motivat especialment pel cultiu i la comercialitzaci\u00f3 de vi, molts pobles es van veure amb la necessitat d\u2019ampliar les seves esgl\u00e9sies. Seguint una t\u00f2nica d\u2019estalvi de recursos i esfor\u00e7os, el m\u00e9s habitual era enderrocar les esgl\u00e9sies parroquials rom\u00e0niques per construir-ne de noves, m\u00e9s \u00e0mplies i m\u00e9s grans, a sobre. A la Mussara i la resta de la muntanya no es conreava vinya, per\u00f2 el poble es beneficiava, de forma indirecta, de la riquesa de la plana.<\/p>\n

Qu\u00e8 t\u00e9 d\u2019especial, doncs, el cas de la Mussara?<\/strong><\/h6>\n
\n
\n

El m\u00e9s habitual era enderrocar les esgl\u00e9sies parroquials rom\u00e0niques per construir-ne de noves, per\u00f2 a la Mussara es van reaprofitar i conservar diversos elements<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

La Mussara \u00e9s, ara per ara, un dels pocs casos on \u00e9s factible veure aquest fenomen hist\u00f2ric en les contrades. Durant la construcci\u00f3 del nou temple es van reaprofitar i conservar diversos elements que ens permeten fer una aproximaci\u00f3 a com deuria ser el temple medieval. A les comarques tarragonines es conserven escassos exemples d\u2019esgl\u00e9sies parroquials rom\u00e0niques ja que, com hem comentat, la major part van ser totalment destru\u00efdes en construir les noves.<\/p>\n

Quins elements medievals podem observar?<\/strong><\/h6>\n

El temple primitiu de Sant Salvador era for\u00e7a m\u00e9s petit que l\u2019actual i tenia una orientaci\u00f3 can\u00f2nica est-oest, amb l\u2019altar mirant cap a orient. La construcci\u00f3 de l\u2019esgl\u00e9sia moderna va comportar una rotaci\u00f3 de \u2019edifici de 90 \u00b0C, de manera que ara l\u2019esgl\u00e9sia t\u00e9 una orientaci\u00f3 nord-sud.<\/p>\n

\n

Les restes actualment visibles s\u00f3n:<\/p>\n