{"id":3649,"date":"2010-01-31T17:09:55","date_gmt":"2010-01-31T17:09:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=3649"},"modified":"2015-08-24T12:35:33","modified_gmt":"2015-08-24T12:35:33","slug":"aquest-es-el-primer-manual-depigrafia-sobre-marques-damfora","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2010\/aquest-es-el-primer-manual-depigrafia-sobre-marques-damfora\/","title":{"rendered":"\u201cAquest \u00e9s el primer manual d\u2019epigrafia sobre marques d\u2019\u00e0mfora\u201d"},"content":{"rendered":"

\u201cAquest \u00e9s el primer manual d\u2019epigrafia sobre marques d\u2019\u00e0mfora\u201d \"Coberta<\/a><\/h4>\n
Piero Berni Millet, investigador de l\u2019ICAC, acaba de publicar la seva tesi doctoral, titulada Epigraf\u00eda anf\u00f3rica en la B\u00e9tica. Nuevas formas de an\u00e1lisis<\/em> (UB, Instrumenta n\u00fam. 29, 2009). El llibre, fruit de set anys d\u2019investigaci\u00f3, \u00e9s el primer manual d\u2019epigrafia amf\u00f2rica i se centra en els segells de les \u00e0mfores oli\u00e0ries de la B\u00e8tica en \u00e8poca imperial.<\/h5>\n

Quina novetat presenta aquest llibre? <\/strong><\/p>\n

\u00c9s el primer manual d\u2019epigrafia per a les marques de les \u00e0mfores, un manual que estableix una nova metodologia per saber analitzar l\u2019epigrafia de les \u00e0mfores com a documents epigr\u00e0fics. Fins ara hi havia manuals d\u2019epigrafia monumental, major, i molts cat\u00e0legs d\u2019\u00e0mfores, en qu\u00e8 la part feble \u00e9s justament la lectura de les marques. Molts cops no hi ha lectures i quan hi s\u00f3n responen a criteris personals, intu\u00eftius.<\/p>\n

Piero Berni a la biblioteca de l’ICAC.<\/h6>\n

\"Piero<\/a><\/p>\n

Quina peculiaritat t\u00e9 l\u2019epigrafia amf\u00f2rica? <\/strong><\/p>\n

\u00c9s una epigrafia molt complexa perqu\u00e8 les inscripcions estan molt abreujades. Veus una s\u00e8rie de sigles que moltes vegades no diuen res. El llibre permet desglossar aquestes inicials amb un criteri, i a partir d\u2019aqu\u00ed mirar de resoldre la lectura de les marques. El problema de la marca amf\u00f2rica \u00e9s que t\u00e9 un camp d\u2019escriptura molt limitat i nom\u00e9s hi diu el m\u00e9s b\u00e0sic. Sovint tenim sobreimpr\u00e8s un nom de persona, per exemple, per\u00f2 no podem ni saber si era el propietari de la f\u00e0brica, o un treballador, i si aquest treballador era un llibert o un esclau.<\/p>\n

En qu\u00e8 es basa la metodologia que proposes? <\/strong><\/p>\n

En els tres aspectes clau per fer l\u2019aut\u00f2psia d’un segell d’\u00e0mfora: la forma, el contingut i, per a aquest tipus d\u2019\u00e0mfores, la Dressel 20, les fonts per datar les marques. Per fer aquest manual d\u2019epigrafia vaig treballar amb un volum de 18.000 marques, trobades tant a dins com a fora del territori de la B\u00e8tica. Vaig haver de netejar moltes impureses que derivaven en lectures de marques inexistents, cosa que passa sovint amb els dibuixos que es publiquen, que s\u00f3n la causa m\u00e9s comuna de la distorsi\u00f3 d\u2019aquest tipus de document epigr\u00e0fic.<\/p>\n

\n

Problema de la distorsi\u00f3 del document epigr\u00e0fic amb el dibuix en la s\u00e8rie<\/h6>\n
C. F( ) Titiani c(larissimi) v(iri) e(x) f(iglinis) M( ).<\/h6>\n

\"Document<\/a> <\/p>\n

\u00c9s un m\u00e8tode epigr\u00e0fic aplicable a altres instrumenta<\/em>? <\/strong><\/p>\n

A les marques amf\u00f2riques hi ha tres elements, que s\u00f3n les claus principals del sistema epigr\u00e0fic: el titular del segell, el nom de f\u00e0brica i el treballador. Aquest model jer\u00e0rquic \u00e9s pr\u00e0cticament el mateix del de la ind\u00fastria dels latericis de l\u2019\u00e0rea urbana de Roma. Fins i tot tenim marques imperials, que vol dir que algunes f\u00e0briques d\u2019\u00e0mfores estaven situades en propietats de l\u2019emperador a la mateixa B\u00e8tica. Hi ha molta casu\u00edstica, per\u00f2 aquest m\u00e8tode, en efecte, es pot aplicar perfectament a l\u2019epigrafia menor de l\u2019instrumentum inscriptum<\/em>.<\/p>\n

Les marques no s\u00f3n les \u00faniques inscripcions de les \u00e0mfores. <\/strong><\/p>\n

En el m\u00f3n des les \u00e0mfores tenim tres tipus d\u2019inscripcions: les marques, que es fan per impressi\u00f3 (tamb\u00e9 en diem segells); els grafits, que es fan a m\u00e0 al\u00e7ada amb un objecte punxegut abans de la cocci\u00f3 o despr\u00e9s, i els tituli picti<\/em> o inscripcions pintades.<\/p>\n

Marca del segle III dC amb la inscripci\u00f3:<\/h6>\n
\u201cSosumae \/ colon(ae) a Ka(lendario) Vegetiano\u201d.<\/h6>\n

\"Marca\" <\/p>\n

Qu\u00e8 indiquen cada una d\u2019aquestes inscripcions? <\/strong><\/p>\n

La marca o segell \u00e9s un registre de f\u00e0brica sobre objectes finalitzats en s\u00e8rie, t\u00e9 una funci\u00f3 identificativa i s\u00f3n els treballadors o gestors qui les fan i apliquen. Els grafits ante cocturam<\/em> (abans de cocci\u00f3) tamb\u00e9 corresponen al contenidor i per aix\u00f2 les dades onom\u00e0stiques i topon\u00edmiques que aporten s\u2019han de relacionar amb els processos de fabricaci\u00f3 i muntatge de les parts de l\u2019objecte. Tamb\u00e9 hi ha una epigrafia per al contingut, que s\u00f3n els tituli picti<\/em>: el nom de qui comercia, la quantitat d\u2019oli envasat, etc. Els grafits post cocturam <\/em>(despr\u00e9s de la cocci\u00f3) ja s\u00f3n m\u00e9s excepcionals. Es feien en el lloc de recepci\u00f3: qui les rep les senyala amb el seu nom i amb les quantitats que en va traient del producte envasat. Hem de pensar que l\u2019\u00e0mfora va a parar a un majorista que transvasa el producte en altres contenidors m\u00e9s petits. Comprar una \u00e0mfora d\u2019oli seria com avui comprar un barril de cervesa: no est\u00e0 a l\u2019abast de qualsevol particular.<\/p>\n

\n \"Segells<\/a>\n<\/div>\n
Exemples diversos de segells sobre nanses d\u2019\u00e0mfores d\u2019oli b\u00e8tic.<\/h6>\n

Quants punts de produccci\u00f3 d\u2019\u00e0mfores hi havia a la B\u00e8tica? <\/strong><\/p>\n

Els romans van aprofitar els marges de la part navegable dels rius Guadalquivir (Baetis<\/em>) i Genil (Singilis<\/em>) al m\u00e0xim, i hi devia haver una densitat de f\u00e0briques impressionant. El problema \u00e9s que aquest riu sempre ha tingut molta mobilitat i aix\u00f2 ha fet desapar\u00e8ixer moltes terrisseries (figlinae<\/em>) i, del centenar que coneixem, moltes estan en un estat precari i amb poc temps de vida, sobre tot, per l\u2019acci\u00f3 destructiva humana.<\/p>\n

La proximitat de les terrisseries al riu era per al transport? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Les \u00e0mfores es feien per transportar aliments, i estaven pensades per al transport fluvial i mar\u00edtim. En \u00e8poca romana la xarxa m\u00e9s desenvolupada i econ\u00f2mica era la xarxa fluvial i mar\u00edtima. Una \u00e0mfora d\u2019oli podia pesar tranquil\u2022lament cent quilos, i per terra hauria estat molt cara de transportar.<\/p>\n

Les \u00e0mfores b\u00e8tiques s\u2019exportaven per tot l\u2019Imperi? <\/strong><\/p>\n

Segurament s\u00f3n les que van tenir m\u00e9s difusi\u00f3, perqu\u00e8 l\u2019oli \u00e9s un producte de primera necessitat, amb molt\u00edssimes aplicacions, a m\u00e9s d\u2019energ\u00e8tic. Hi havia un gran consum d\u2019oli i era un producte estrat\u00e8gic per a l\u2019Estat rom\u00e0, com avui l\u2019electricitat, el gas o el petroli. Per tant si l\u2019emperador tenia control sobre l\u2019oli podia tamb\u00e9 tenir control social i pol\u00edtic. I \u00e9s en part una de les claus per les quals l\u2019oli de la B\u00e8tica va tenir una import\u00e0ncia tan gran, com es pot veure, avui en dia, a les restes monumentals del Monte Testaccio de Roma. A m\u00e9s, aquestes \u00e0mfores les trobes en grans quantitats a Anglaterra, Fran\u00e7a, Holanda, Alemanya, \u00c0ustria, Su\u00efssa… A part d\u2019It\u00e0lia i el nord d\u2019\u00c0frica.<\/p>\n

Contramatriu de fang cuit del segle II dC trobada a Alcotrista<\/h6>\n
(instrument utilitzat per marcar \u00e0mfores Dressel 20).<\/h6>\n

\"Contramatriu\"<\/a> <\/p>\n

Quina va ser l\u2019\u00e8poca daurada d\u2019aquesta \u00e0mfora? <\/strong><\/p>\n

El gran comer\u00e7 d\u2019aquesta \u00e0mfora, la Dressel 20, va comen\u00e7ar en \u00e8poca d\u2019August, tal com ens recorda el ge\u00f2graf i escriptor grec Estrab\u00f3. En poc temps va substituir el mercat tradicional de l\u2019oli it\u00e0lic. En \u00e8poca dels Flavis es va consolidar i ja va ser el producte comercial per excel\u2022l\u00e8ncia ben b\u00e9 fins a les portes del Baix Imperi. L\u2019\u00e8poca daurada va ser amb la dinastia dels Antonins, al segle II. \u00c9s una \u00e0mfora que, com deia, es troba a tot arreu i deu ser la que m\u00e9s producci\u00f3 cient\u00edfica ha generat en forma d\u2019articles, monografies i cat\u00e0legs.<\/p>\n

Qu\u00e8 representa aquest llibre per al m\u00f3n epigr\u00e0fic llat\u00ed? <\/strong><\/p>\n

El llibre pot ajudar l\u2019investigador per la part metodol\u00f2gica per\u00f2 tamb\u00e9 per l\u2019altra part, que tampoc existia fins ara: uns \u00edndexs amb 2.540 lectures de les marques i amb les datacions tan precises com he pogut. En aquest sentit, el llibre es pot convertir en una eina de refer\u00e8ncia per a qualsevol persona que vulgui fer un cat\u00e0leg d\u2019aquest tipus de marques, perqu\u00e8 li permetr\u00e0 fer una lectura de la marca i tenir unes refer\u00e8ncies per datar-la amb precisi\u00f3. A m\u00e9s, qui vulgui continuar fent la recerca a Andalusia podr\u00e0 reprendre el tema amb noves idees i un nou impuls important per plantejar noves hip\u00f2tesis de treball.<\/p>\n

Mapa de conflu\u00e8ncia dels rius Guadalquivir i Genil amb la senyalitzaci\u00f3<\/h6>\n
d\u2019algunes f\u00e0briques en possessi\u00f3 de senadors romans al segle III dC.<\/h6>\n

\"Mapa\"<\/a><\/p>\n

Hi ha cap altre aspecte del llibre que vulguis destacar? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed. En els mapes mai ning\u00fa havia posat al costat de les terrisseries els noms llatins dels llocs de producci\u00f3. Jo n\u2019he posat al llibre, i aix\u00f2 t\u00e9 molt valor, perqu\u00e8 la B\u00e8tica va ser posteriorment ocupada per la cultura \u00e0rab durant vuit segles i la topon\u00edmia es va perdre o es va arabitzar. Fins i tot es va perdre el nom de la prov\u00edncia! El Betis, el riu, que era l\u2019art\u00e8ria de comunicacions de la prov\u00edncia, es va dir Guadalquivir. Pocs noms es van conservar. Doncs ara hem pogut obtenir i situar nous top\u00f2nims gr\u00e0cies a haver desxifrat l\u2019estructura del contingut epigr\u00e0fic dels segells de les \u00e0mfores.<\/p>\n

Carme Badia i Puig<\/em><\/p>\n

Entrevista feta el mar\u00e7 del 2009<\/p>\n

Per a m\u00e9s informaci\u00f3 del contingut del llibre, vegeu:<\/p>\n

http:\/\/books.google.es\/books?id=8UM-zvFNVUYC&pg=PA17&dq=berni+epigraf%C3%ADa#PPA2,M1<\/a> <\/p>\n<\/p>\n

\n \"Incripci\u00f3\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Piero Berni, investigador de l\u2019ICAC, que acaba de publicar la seva tesi doctoral, ‘Epigraf\u00eda anf\u00f3rica en la B\u00e9tica. Nuevas formas de an\u00e1lisis’.
\n<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3649"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3649"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3649\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9283,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3649\/revisions\/9283"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3649"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3649"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3649"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}