{"id":3693,"date":"2010-01-31T17:25:55","date_gmt":"2010-01-31T17:25:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=3693"},"modified":"2015-08-24T12:35:27","modified_gmt":"2015-08-24T12:35:27","slug":"les-construccions-doxirinc-documenten-la-creacio-de-la-liturgia-funebre-cristiana-a-egipte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2010\/les-construccions-doxirinc-documenten-la-creacio-de-la-liturgia-funebre-cristiana-a-egipte\/","title":{"rendered":"\u00abLes construccions d\u2019Oxirinc documenten la creaci\u00f3 de la lit\u00fargia f\u00fanebre cristiana a Egipte\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\u201cLes construccions d\u2019Oxirinc documenten<\/h4>\n

la creaci\u00f3 de la lit\u00fargia f\u00fanebre cristiana a Egipte\u201d<\/h4>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"La<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevistem Eva Sub\u00edas Pascual arran de la publicaci\u00f3 de La maison fun\u00e9raire de la n\u00e9cropole haute \u00e0 Oxyrhynchos (el Miny\u00e2, \u00c9gypte) : du tombeau \u00e0 la diaconie<\/em><\/a> (Tarragona, 2008), n\u00famero V de la col\u2022lecci\u00f3 Nova Studia Aegyptiaca (s\u00e8rie Oxyrhynchos, II). L’obra es presenta l’11 de febrer al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili.<\/h5>\n

 <\/p>\n

Aquesta monografia \u00e9s fruit de les excavacions a la ciutat d\u2019Oxirinc, en concret de la necr\u00f2polis alta, dutes a terme entre el 1992 i el 2003 per la Missi\u00f3 Arqueol\u00f2gica d\u2019Oxirrinc (Universitat Rovira i Virgili, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci\u00f3, Universitat de Barcelona i l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica). Els treballs arqueol\u00f2gics van evidenciar una pluralitat d\u2019usos i rituals funeraris durant el per\u00edode paleobizant\u00ed compr\u00e8s entre finals del segle IV dC i inicis del VII dC.<\/p>\n

 <\/p>\n

Ha calgut un llibre per parlar de la casa funer\u00e0ria d\u2019Oxirinc. <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 no n\u2019hi ha cap en la bibliografia especialitzada. \u00c9s un tipus d\u2019edifici especial que exigeix un proc\u00e9s d\u2019interpretaci\u00f3.<\/p>\n

 <\/p>\n

El terme \u201ccasa funer\u00e0ria\u201d no s\u2019havia fet servir abans? <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, s\u2019ha fet servir a Egipte, per\u00f2 parlant del lloc on es momificava. Com que all\u00e0 era molt important la tradici\u00f3 de momificar i preservar els cossos, des d\u2019\u00e8poca fara\u00f2nica hi ha obrers especialitzats en la momificaci\u00f3, un proc\u00e9s que requereix 70 dies d\u2019embalsamament i un espai espec\u00edfic. Aix\u00f2 desapareix en \u00e8poca cristiana.<\/p>\n

 <\/p>\n

I apareix aquesta casa funer\u00e0ria! <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, un edifici que no \u00e9s exclusivament funerari ni lit\u00fargic, sin\u00f3 una barreja de tots dos. No t\u00e9 nom propi ni en llat\u00ed ni en grec ni en egipci, i jo ho batejo, amb prud\u00e8ncia i esperant futurs estudis, \u201ccasa funer\u00e0ria\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Vista de la casa funer\u00e0ria. Encerclada, la cripta B,<\/h6>\n
situada contra la fa\u00e7ana nord de la casa i tallant el mur de tancament.<\/h6>\n
\n \"Vista\n<\/div>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Tamb\u00e9 tenia funci\u00f3 eucar\u00edstica?<\/strong><\/p>\n

Potser no \u00e9s la paraula. Hi ha un \u00e0gap funerari. No \u00e9s l\u2019eucaristia com a ritual eclesi\u00e0stic establert. \u00c9s una commemoraci\u00f3 f\u00fanebre hereva d\u2019una tradici\u00f3 pagana: el banquet f\u00fanebre. I tamb\u00e9 hi pot haver algun aspecte lit\u00fargic relacionat amb el culte martirial.<\/p>\n

 <\/p>\n

Explica\u2019ns aquesta relaci\u00f3 amb el culte martirial. <\/strong><\/p>\n

\u00c9s justament tot l\u2019inter\u00e8s de l\u2019estudi d\u2019aquesta casa. Les esgl\u00e9sies martirials no sorgeixen del no-res: probablement hi ha un proc\u00e9s de construcci\u00f3 d\u2019una lit\u00fargia que porta del m\u00f3n f\u00fanebre (el m\u00f3n dels difunts), als m\u00e0rtirs sepultats, al culte. \u00c9s a dir, passar del mort a la celebraci\u00f3 oficial del mort requereix tot un proc\u00e9s de construcci\u00f3 ideol\u00f2gica i doctrinal que podr\u00edem seguir a trav\u00e9s d\u2019aquestes construccions.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aix\u00f2 toca de ple la implantaci\u00f3 del cristianisme a Egipte! <\/strong><\/p>\n

No nom\u00e9s a Egipte! Perqu\u00e8 a Egipte tenim la sort de tenir documentada una franja cronol\u00f2gica que a Occident \u00e9s molt dif\u00edcil: el baix imperi, els segles IV, V i VI, en qu\u00e8 es construeix aquesta lit\u00fargia. L\u2019Esgl\u00e9sia no la imposa: cada prov\u00edncia va al seu aire. En el moment que el culte martirial va adquirint el paper social i religi\u00f3s que t\u00e9 a l\u2019\u00e8poca tardana, a Egipte sembla que ho podem estudiar millor.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Perqu\u00e8 s\u2019han conservat molt b\u00e9 un seguit de construccions modestes. No s\u00f3n les grans esgl\u00e9sies martirials, que s\u00f3n les que solen sobreviure perqu\u00e8 eren de pedra i eren arquitectura de prestigi. A Occident no s\u2019ha conservat tan b\u00e9 tot aquest m\u00f3n semif\u00fanebre, semilit\u00fargic, que pot documentar la transici\u00f3 de la tomba als edificis lit\u00fargics.<\/p>\n

 <\/p>\n

Edificis lit\u00fargics, en aquest cas, de les classes populars.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed. Normalment el registre de la vida material dels pobres \u00e9s molt menys resistent, per\u00f2 aqu\u00ed s\u2019ha conservat tant com l\u2019arquitectura en pedra, potser m\u00e9s i tot! Aquesta \u00e9s la paradoxa: l\u2019arquitectura en pedra \u00e9s una pedrera on anar a buscar carreus fets i en canvi l\u2019arquitectura de tovot, que no \u00e9s reciclable, queda enterrada. I ens demana un esfor\u00e7 arqueol\u00f2gic important.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Pintura martirial amb la posici\u00f3 de l\u2019\u201camagatall-reliquari\u201d.<\/h6>\n

\"Pintura<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Al llibre relaciones la casa f\u00fanebre i el naixement de moviments caritatius. <\/strong><\/p>\n

\u00c9s per entendre com pot ser que hi hagi un espai dedicat a l\u2019enterrament col\u2022lectiu i comunitari d\u2019un munt de gent (s\u00f3n m\u00e9s de 150 cossos) i com es finan\u00e7a. En aquell moment la gent s\u2019organitza en associacions de barri o basades en creences o cultes, al marge de l\u2019administraci\u00f3 i d\u2019interessos purament privats o familiars. Els pobres estalvien tota la vida invertint-ho en una associaci\u00f3 i assegurar-se les celebracions f\u00fanebres quan morin. No \u00e9s un fenomen cristi\u00e0: \u00e9s una de les funcions primordials que ja tenia el fet associatiu rom\u00e0, per\u00f2 en \u00e8poca tardana el signe religi\u00f3s d\u2019aquests col\u2022lectius es vincula amb el cristianisme.<\/p>\n

 <\/p>\n

En aquest context, com sorgeix la benefic\u00e8ncia? <\/strong><\/p>\n

La benefic\u00e8ncia pot n\u00e9ixer de cristians m\u00e9s rics que veuen en quines condicions miserables viuen els seus cong\u00e8neres. Els poden fer objecte d\u2019actes caritatius, com dient: \u201cJo, que tinc diners, institueixo una fundaci\u00f3 perqu\u00e8 aquesta gent tingui una mort digna i un enterrament com cal\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Aquesta \u00e9s la interpretaci\u00f3 que fas de la casa funer\u00e0ria.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, perqu\u00e8 l\u2019Esgl\u00e9sia encara no \u00e9s prou forta per instituir com ha de ser l\u2019enterrament dels fidels. Estem en un moment en qu\u00e8 la societat \u00e9s urbana i els lla\u00e7os familiars s\u2019estan trencant. Creix l\u2019individualisme i el sentiment de soledat, i tamb\u00e9 la pobresa, cosa que fa que uns tercers amb recursos siguin caritatius. Aix\u00f2 explica la transformaci\u00f3 de la societat en el baix imperi, i l\u2019\u00e8xit del cristianisme i de molts moviments religiosos, en l\u2019antiguitat i avui.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Detall de la pintura de la cambra C,<\/h6>\n
amb peixos de color verd i copes de color groc.<\/h6>\n

\"Detall<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Parla\u2019ns de la singularitat urban\u00edstica de la casa funer\u00e0ria. <\/strong><\/p>\n

\u00c9s espec\u00edfic d\u2019Oxirinc. Les altres necr\u00f2polis que en coneixem s\u00f3n fora muralles, m\u00e9s al desert i a prop de vies de comunicaci\u00f3. Aqu\u00ed no: \u00e9s una concentraci\u00f3 en un lloc elevat. El que crida m\u00e9s l\u2019atenci\u00f3 \u00e9s la necr\u00f2polis alta, la m\u00e9s important i la que cont\u00e9 tombes m\u00e9s antigues, de l\u2019\u00e8poca sa\u00efta, \u00e9s a dir, abans de la probable fundaci\u00f3 d\u2019una ciutat grecoromana ex novo, el IV aC. Curiosament aquesta necr\u00f2polis \u00e9s dins el per\u00edmetre de la ciutat bizantina. Aquesta pres\u00e8ncia tan forta de la necr\u00f2polis enmig de la ciutat \u00e9s sorprenent.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com s\u2019explica? <\/strong><\/p>\n

Una hip\u00f2tesi \u00e9s que sigui una evoluci\u00f3 d\u2019un antic recinte religi\u00f3s, d\u2019un t\u00e8menos. Per for\u00e7a ja des d\u2019\u00e8poca sa\u00efta, perqu\u00e8 concita tombes de qualitat i en quantitat.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 sense aixovars. <\/strong><\/p>\n

Hem trobat una ampolleta de no res! D\u2019objectes quasi no n\u2019hi ha: la casa funer\u00e0ria \u00e9s d\u2019una austeritat astoradora. Es tracta d\u2019una comunitat modesta i s\u2019enterra col\u2022lectivament. Qui t\u00e9 diners es fa enterrar en mausoleu. Com a molt hi ha petits signes de distinci\u00f3. Per exemple, els primers ocupants de les criptes tenen un llitet de fulles, un coixinet per recolzar el cap i els peus… Per\u00f2 amb les sepultures posteriors tot acaba sent un apilament de cossos embenats.<\/p>\n

 <\/p>\n

Quin substrat t\u00edpicament egipci detecteu a la casa funer\u00e0ria?<\/strong><\/p>\n

L\u2019arquitectura de la casa \u00e9s la tradicional del camp egipci, de tovot. Tamb\u00e9 es nota en alguns s\u00edmbols, com el signe de la creu eg\u00edcia. Ara b\u00e9, tot i que hi ha elements gr\u00e0fics que recorden el passat fara\u00f2nic, en aquesta \u00e8poca tan avan\u00e7ada l\u2019imperi tardorom\u00e0 i bizant\u00ed ha begut influ\u00e8ncies de tot arreu i ja \u00e9s molt diferent de l\u2019Egipte fara\u00f2nic.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per\u00f2 hi continua havent un \u201ctreball del cad\u00e0ver\u201d, per dir-ho planerament. <\/strong><\/p>\n

Tens ra\u00f3: l\u2019\u00e8mfasi que es d\u00f3na al ritual f\u00fanebre, en aquesta casa tan desenvolupada i amb criptes tan nombroses, potser s\u00ed que \u00e9s t\u00edpic d\u2019Egipte i \u00e9s una her\u00e8ncia indirecta de l\u2019\u00e8poca fara\u00f2nica. Aquesta import\u00e0ncia i pres\u00e8ncia del m\u00f3n f\u00fanebre no hi \u00e9s en altres llocs.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Eva Sub\u00edas a la biblioteca de l’ICAC.<\/h6>\n

\"Eva<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Al llibre dius que la casa hauria pogut servir de refugi erem\u00edtic. <\/strong><\/p>\n

\u00c9s una altra hip\u00f2tesi, fruit de la pres\u00e8ncia d\u2019elements per estirar-se (un llit doble, una banqueta…). \u00c9s una cosa que em sorpr\u00e8n. Tinc dues opcions: pensar que es multiplica el lloc d\u2019exposici\u00f3 de cossos de difunts o pensar que hi ha qui hi va a dormir. Per les fonts se sap que hi ha un intens misticisme que porta eremites a a\u00efllar-se i retirar-se a dormir a prop dels morts. Sembla, doncs, que a la casa hi hauria pogut haver una ocupaci\u00f3 d\u2019aquests personatges dedicats a atendre els seus cong\u00e8neres en el moment de la mort.<\/p>\n

 <\/p>\n

Un altre interrogant que potser la campanya del 2008 resoldr\u00e0? <\/strong><\/p>\n

Aquesta campanya ha d\u2019aportar moltes novetats, perqu\u00e8 s\u2019ha excavat al voltant de la casa funer\u00e0ria i van apareixent estructures f\u00fanebres col\u2022lectives amb elements de lit\u00fargia f\u00fanebre. Amb el temps veurem si hi ha m\u00e9s cases funer\u00e0ries o si aquesta \u00e9s excepcional, i validem o no les meves hip\u00f2tesis.<\/p>\n

 <\/p>\n

Com enlla\u00e7a aquest llibre amb el teu primer llibre sobre Oxirinc, La corona immarcescible<\/em> (Documenta, n. 1, 2003)?<\/strong><\/p>\n

La corona…<\/em> en va ser la pr\u00e8via. Nom\u00e9s hi parlava de les pintures, sense haver-se excavat tota la casa. Ara s\u2019ha pogut integrar la interpretaci\u00f3 iconogr\u00e0fica a l\u2019estudi de l\u2019arquitectura. Un llibre ha refor\u00e7at l\u2019altre. Per exemple, els dos estils pict\u00f2rics que s\u2019havien detectat s\u2019han pogut relacionar amb les transformacions funcionals de l\u2019arquitectura de la casa.<\/p>\n

 <\/p>\n

Carme Badia i Puig<\/em><\/p>\n

Entrevista feta el gener del 2009<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a la Dra. Eva Sub\u00edas (URV), que acaba de publicar ‘La maison fun\u00e9raire de la n\u00e9cropole haute \u00e0 Oxyrhynchos (el Miny\u00e2, \u00c9gypte)’. Foto: vista de la casa funer\u00e0ria.  
\n\"Vista<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3693"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3693"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3693\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9274,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3693\/revisions\/9274"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3693"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3693"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3693"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}