{"id":3704,"date":"2010-01-31T17:28:07","date_gmt":"2010-01-31T17:28:07","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=3704"},"modified":"2015-08-24T12:35:25","modified_gmt":"2015-08-24T12:35:25","slug":"la-necropolis-de-milmanda-permet-parlar-de-relacions-indigenes-entre-linterior-i-la-costa-en","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2010\/la-necropolis-de-milmanda-permet-parlar-de-relacions-indigenes-entre-linterior-i-la-costa-en\/","title":{"rendered":"\u201cLa necr\u00f2polis de Milmanda permet parlar de relacions ind\u00edgenes entre l\u2019interior i la costa en l\u2019ib\u00e8ric antic\u201d"},"content":{"rendered":"
\"La<\/a><\/h5>\n
Entrevista al Dr. Raimon Graells i Fabregat, autor de ‘La necr\u00f2polis protohist\u00f2rica de Milmanda’, un treball que acaba de publicar l\u2019ICAC dins de la col\u2022lecci\u00f3 Hic et Nunc (n\u00fam. 5)<\/h5>\n

\u201cLa necr\u00f2polis de Milmanda permet parlar de relacions ind\u00edgenes entre l\u2019interior i la costa en l\u2019ib\u00e8ric antic\u201d<\/h4>\n

La necr\u00f2polis protohist\u00f2rica de Milmanda (Vimbod\u00ed, Conca de Barber\u00e0, Tarragon\u00e8s). Un exemple del m\u00f3n funerari catal\u00e0 durant el tr\u00e0nsit entre els segles VII i VI aC<\/em> \u00e9s una monografia que documenta els materials que es van trobar en aquest jaciment i els posa en el context del m\u00f3n funerari del per\u00edode ib\u00e8ric antic a Catalunya. L’autor, Raimon Graells, \u00e9s investigador FIR de la Universitat de Lleida (UdL) i el 28 de gener va obtenir el t\u00edtol de doctor amb qualificaci\u00f3 de cum laude<\/em> amb una tesi titulada \u201cAn\u00e1lisis de las manifestaciones funerarias en Catalunya durante los siglos VII y VI a.C. Sociedad y cultura material: la asimilaci\u00f3n de est\u00edmulos mediterr\u00e1neos\u201d.<\/p>\n

Descriu-nos la necr\u00f2polis de Milmanda. <\/strong><\/p>\n

\u00c9s una necr\u00f2polis molt petita per\u00f2 que concentra alguns dels tipus d\u2019elements m\u00e9s espectaculars de tot el registre funerari catal\u00e0 del segle VI aC a Catalunya.<\/p>\n

I aix\u00f2 que nom\u00e9s t\u00e9 17 tombes! <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, una quantitat que trenca la mitjana normal de les necr\u00f2polis conegudes d\u2019aquesta \u00e8poca a Catalunya, tant per les dimensions redu\u00efdes com perqu\u00e8 est\u00e0 apartada de la costa.<\/p>\n

Es tracta d\u2019una tipologia nova de necr\u00f2polis?<\/strong><\/p>\n

No. Compleix els requisits del per\u00edode ib\u00e8ric antic a Catalunya, i la seva singularitat rau justament en la localitzaci\u00f3, ja que est\u00e0 allunyada dels grans nuclis coneguts fins ara.<\/p>\n

\"Raimon<\/a><\/p>\n

De quins nuclis parlem? <\/strong><\/p>\n

Principalment, la costa catalana meridional (desembocadura de l\u2019Ebre), la costa central catalana i la zona d\u2019Emp\u00faries. A l\u2019interior es coneixien dades soltes, com algunes tombes de la necr\u00f2polis de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer). Per\u00f2 el cas de Milmanda \u00e9s singular. Situat al curs alt del riu Francol\u00ed, comunica amb Tarragona i concentra tots els elements de la zona costera des del sud de Fran\u00e7a fins al nord de Castell\u00f3.<\/p>\n

Enumera\u2019ns aquests elements. <\/strong><\/p>\n

Els fermalls de cintur\u00f3 d\u2019un i dos garfis, les espases de ferro, les puntes de llan\u00e7a\u2026 I com a elements m\u00e9s singulars, la vaixella met\u00e0l\u2022lica, les grebes o cn\u00e8mides (els elements de protecci\u00f3 per a les cames)\u2026<\/p>\n

A m\u00e9s de l\u2019ar\u00edbal conrinti! <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, que \u00e9s l\u2019\u00fanic element importat i t\u00e9 una import\u00e0ncia cabdal, ja que aporta una cronologia molt precisa.<\/p>\n

Com interpretes la pres\u00e8ncia d\u2019objectes b\u00e8l\u2022lics? <\/strong><\/p>\n

Pot ser una reacci\u00f3 als moviments mediterranis que s\u2019estan vivint a la costa catalana i a la Mediterr\u00e0nia occidental en general, com el final de la colonitzaci\u00f3 fen\u00edcia i l\u2019inici de la colonitzaci\u00f3 grega, a m\u00e9s de l\u2019augment de la importaci\u00f3 grega i etrusca. Sembla que hi ha una reacci\u00f3 ind\u00edgena a aquest control forani dels recursos. \u00c9s una possible explicaci\u00f3 per entendre la pres\u00e8ncia sobtada d\u2019armes a partir del 575 i fins a principis del segle V.<\/p>\n

\"Decoraci\u00f3<\/a> \"Fermalls<\/a><\/p>\n

A l’esquerra, muntatge de les vistes laterals, inferior, superior, posterior, secci\u00f3 i, en el requadre superior, el desenvolupament de la decoraci\u00f3 pintada del cos. A la dreta, fermalls de cintur\u00f3 d\u2019un garfi en bronze.<\/h6>\n

Tamb\u00e9 hi ha objectes simb\u00f2lics. <\/strong><\/p>\n

Parlem d\u2019una societat cada cop m\u00e9s complexa i que va acompanyada d\u2019una estructura ideol\u00f2gica i religiosa en qu\u00e8 es reconeixen s\u00edmbols d\u2019estatus, de rols socials, etc. En s\u00f3n exemple les espases miniaturitzades. N\u2019apareix una a Milmanda, una altra a la necr\u00f2polis del Coll del Moro (Gandesa) i una altra a la necr\u00f2polis del Mas de Mussols (la Palma).<\/p>\n

Qu\u00e8 signifiquen aquestes espases miniaturitzades? <\/strong><\/p>\n

Doncs que un l\u00edder militar, per exemple, no cal que s\u2019enterri amb les seves armes reals. N\u2019hi ha prou enterrant-lo amb armes simb\u00f2liques, perqu\u00e8 la societat est\u00e0 en un nivell de desenvolupament prou avan\u00e7at per comprendre el seu significat.<\/p>\n

La necr\u00f2polis tamb\u00e9 informa de l\u2019economia del moment? <\/strong><\/p>\n

\u00c9s dif\u00edcil de dir a partir \u00fanicament de la necr\u00f2polis. Seria molt interessant con\u00e8ixer l\u2019h\u00e0bitat i comparar-lo amb la necr\u00f2polis, on segurament hi ha una selecci\u00f3 d\u2019una part de la poblaci\u00f3.<\/p>\n

Teniu l\u2019h\u00e0bitat localitzat? <\/strong><\/p>\n

Fem una proposta: que fos al tur\u00f3 on hi ha el castell de Milmanda. \u00c9s davant de la necr\u00f2polis, a uns 150 metres en l\u00ednia recta. A m\u00e9s, sota aquest castell \u00e9s l\u2019\u00fanic lloc on apareixen materials cer\u00e0mics ib\u00e8rics. Per\u00f2 que el poblat fos all\u00e0 no \u00e9s segur: no hi ha excavacions que confirmin la sincronia entre aquest possible h\u00e0bitat i la necr\u00f2polis.<\/p>\n

La millor conseq\u00fc\u00e8ncia del llibre seria que es fessin noves excavacions? <\/strong><\/p>\n

I tant! Seria interessant\u00edssim intervenir a la necr\u00f2polis amb una metodologia cient\u00edfica o directament al poblat, i poder con\u00e8ixer un jaciment nou del per\u00edode ib\u00e8ric antic, preib\u00e8ric, a la Catalunya interior.<\/p>\n

Com es van obtenir els materials de la necr\u00f2polis? <\/strong><\/p>\n

Es van donar a con\u00e8ixer perqu\u00e8 el propietari els va trobar llaurant i ho va comunicar, no al Servei d\u2019Arqueologia, que a principis dels anys 70 no existia, sin\u00f3 a un aficionat local. Ell mateix, a pic i pala, va anar recollint els materials per a la seva afici\u00f3 i el seu col\u2022leccionisme.<\/p>\n

De metodologia poca. <\/strong><\/p>\n

Simplement s\u2019anava obrint trinxera! La sort \u00e9s que alguns materials els van fotografiar en el moment de la troballa i aix\u00f2 ha perm\u00e8s alguna associaci\u00f3 i relaci\u00f3 entre ells.<\/p>\n

\"Recuperaci\u00f3<\/a> \"Espasa<\/a><\/p>\n

A l’esquerra, descoberta de dues urnes en les intervencions de Ramon Vidal els anys setanta. A la dreta, espasa miniaturitzada de la necr\u00f2polis de Milmanda. La majoria de les peces de la necr\u00f2polis de Milmanda, trobades el 1975, s\u00f3n al Museu Comarcal de la Conca de Barber\u00e0, a Montblanc, i unes quantes tamb\u00e9 al Museu de la Vida Rural, a l\u2019Espluga de Francol\u00ed.<\/h6>\n

Per qu\u00e8 seria interessant tornar a excavar? <\/strong><\/p>\n

Ho seria sempre que fos en el marc d\u2019un estudi sobre el desenvolupament social de diferents comunitats de l\u2019ib\u00e8ric antic, i relacionant interior i costa per la via del Francol\u00ed. Seria interessant, per exemple, relacionar el poblat dels Vilars d\u2019Arbeca i la costa de Tarragona, i veure qu\u00e8 est\u00e0 passant en aquest punt intermig de Milmanda, un punt que controla els recursos miners i forestals de la serra de Prades i que t\u00e9 una via de pas fant\u00e0stica, el Francol\u00ed, fins a Tarragona.<\/p>\n

Tornem al llibre: per qu\u00e8 creus que ha valgut la pena publicar-lo? <\/strong><\/p>\n

Per tornar a parlar de l\u2019ib\u00e8ric antic i del m\u00f3n funerari a Catalunya aprofundint en les tipologies dels materials met\u00e0l\u2022lics precisant-ne les cronologies, i fent tamb\u00e9 una proposta de reconstrucci\u00f3 del ritual funerari. S\u00f3n temes que s\u2019havien deixat una mica. Per\u00f2 el llibre tamb\u00e9 \u00e9s interessant perqu\u00e8 la necr\u00f2polis de Milmanda permet parlar de relacions ind\u00edgenes entre l\u2019interior i la costa, des de l\u2019Ebre fins al sud de Fran\u00e7a.<\/p>\n

Carme Badia i Puig<\/em><\/p>\n

Entrevista feta el gener del 2009 <\/p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Raimon Graells, autor de ‘La necr\u00f2polis protohist\u00f2rica de Milmanda’. Foto: tomba de Guerrer reconstru\u00efda.
\n
\n\"Reconstrucci\u00f3<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3704"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3704"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3704\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9271,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3704\/revisions\/9271"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}