{"id":3779,"date":"2010-01-31T17:49:18","date_gmt":"2010-01-31T17:49:18","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=3779"},"modified":"2015-07-06T16:58:47","modified_gmt":"2015-07-06T16:58:47","slug":"sebes-es-un-dels-pocs-exemples-a-catalunya-de-poblat-i-necropolis-contemporanis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2010\/sebes-es-un-dels-pocs-exemples-a-catalunya-de-poblat-i-necropolis-contemporanis\/","title":{"rendered":"\u201cSebes \u00e9s un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necr\u00f2polis contemporanis\u201d"},"content":{"rendered":"","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"Vas<\/a> Jaume Noguera, Pau Olmos i Frederic Cervell\u00f3 parlen de les \u00faltimes descobertes a la necr\u00f2polis del jaciment de Sebes (Flix, Ribera d\u2019Ebre).
\n
      \u00abSebes \u00e9s un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necr\u00f2polis contemporanis\u201d     Aquest setembre s\u2019ha dut a terme la cinquena campanya d\u2019excavacions al jaciment de Sebes (Flix, Ribera d\u2019Ebre) on, des del 2005, hi treballa un equip format per investigadors de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica i de la Universitat de Barcelona. Els treballs els dirigeixen M. Carme Belarte (ICREA\/ICAC), Frederic Cervell\u00f3 (\u00c0pex Arqueologia), Jaume Noguera (ICAC\/UB) i Pau Olmos (ICAC), i reben el finan\u00e7ament de l\u2019Ajuntament de Flix, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l\u2019AGAUR (Ag\u00e8ncia de Gesti\u00f3 d\u2019Ajuts Universitaris i de Recerca).   El conjunt arqueol\u00f2gic, a tocar de la Reserva Natural de Fauna Salvatge de Sebes, est\u00e0 integrat per un poblat de la primera edat del ferro (700-600 aC), una ocupaci\u00f3 d\u2019\u00e8poca ib\u00e8rica (300-200 aC) i una necr\u00f2polis d\u2019incineraci\u00f3, o cementiri, tamb\u00e9 de la primera edat del ferro.    
\n\"Entorn<\/a>     Fotografia a\u00e8ria del conjunt arqueol\u00f2gic de Sebes, on hi ha indicat el poblat i la necr\u00f2polis de l\u2019edat del ferro, amb el poblat ib\u00e8ric entremig. Al fons, a m\u00e0 esquerra, el riu Ebre.      
\n\"Entorn<\/a> Fotografia a\u00e8ria ampliada de la zona dels jaciments arqueol\u00f2gics.       Durant la campanya del 2008 s\u2019ha treballat al cementiri, format per t\u00famuls sota els quals s\u2019hi havien dipositat les urnes ciner\u00e0ries de cer\u00e0mica amb les restes de la cremaci\u00f3 dels difunts, acompanyades d\u2019objectes personals com bra\u00e7alets de bronze. A m\u00e9s dels t\u00famuls, les tombes pr\u00f2piament dites, hi ha altres estructures fetes amb pedra que s\u2019interpreten com a elements rituals o commemoratius. Entremig dels t\u00famuls tamb\u00e9 apareixen urnes de cer\u00e0mica que no contenien restes humanes i que, molt probablement, eren ofrenes.   Fem una entrevista a
\nJaume Noguera <\/strong>(JN),
\nPau Olmos<\/strong> (PO) i
\nFrederic Cervell\u00f3 <\/strong>(FC) coincidint amb la seva participaci\u00f3 els dies 21 i 22 de novembre a la taula rodona internacional Les necr\u00f2polis d’incineraci\u00f3 entre l’Ebre i el T\u00edber (segles IX-VI aC), a Barcelona.     Foto dels arque\u00f2legs Pau Olmos (investigador en formaci\u00f3 de l\u2019ICAC), Frederic Cervell\u00f3 (\u00c0pex Arqueologia) i Jaume Noguera (investigador de l\u2019ICAC).    
\n\"Pau<\/a>    
\nCom \u00e9s poblat de l\u2019edat del ferro de Sebes? <\/strong>
\nJN:<\/strong> \u00c9s un h\u00e0bitat del 700 aC, que no s\u2019havia excavat mai. Est\u00e0 enfilat en un tur\u00f3, a uns 50 metres sobre el nivell de l\u2019Ebre, i tot el vessant est\u00e0 aixecat amb murs de pedra d\u2019una gran pot\u00e8ncia.  
\nEn quin estat de conservaci\u00f3 est\u00e0? <\/strong>
\nJN:<\/strong> Hi ha hagut molta erosi\u00f3, pel mateix pendent i perqu\u00e8 va ser lloc de trinxeres durant la Guerra Civil. Segurament l\u2019h\u00e0bitat ib\u00e8ric posterior tamb\u00e9 va aprofitar-ne la pedra. Per tot plegat el poblat est\u00e0 bastant mal conservat. D\u2019altra banda, sembla que es va abandonar a poc a poc, perqu\u00e8 hi hem trobat molt poc material.
\nPO:<\/strong> I no hi ha cap nivell d\u2019incendi ni de destrucci\u00f3.  
\nQuina cronologia establiu d\u2019inici i d\u2019aband\u00f3 del poblat? <\/strong>
\nJN:<\/strong> \u00c9s molt concreta, perqu\u00e8 nom\u00e9s hi ha una fase d\u2019ocupaci\u00f3. Vam trobar una cer\u00e0mica molt espec\u00edfica, l\u2019\u00e0mfora fen\u00edcia, i sabem que s\u00f3n \u00e0mfores que v\u00e9nen de les col\u00f2nies fen\u00edcies del sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica, cap al 700-600 aC.
\nPO:<\/strong> Tota la resta \u00e9s material cer\u00e0mic fet a m\u00e0, i no permet afinar gaire la cronologia perqu\u00e8 \u00e9s una cer\u00e0mica que canvia molt poc al llarg del temps.  
\nCom vau descobrir la necr\u00f2polis? <\/strong>
\nJN:<\/strong> A uns 200 metres en superf\u00edcie es veien uns fragments d\u2019os petitets. I com que ten\u00edem l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019haver excavat una necr\u00f2polis uns quil\u00f2metres riu amunt, la de Santa Madrona a Riba-roja d\u2019Ebre, all\u00f2 ens feia sospitar que podia ser la necr\u00f2polis.  
\nI aquest any l\u2019heu excavat. <\/strong>
\nFC:<\/strong> S\u00ed. Les sepultures estan molt concentrades i \u00e9s molt clar que hi ha un espai funerari.        
\n\"T\u00famuls<\/a> Aspecte dels t\u00famuls circulars funeraris del 700 aC aproximadament, excavats al setembre per l\u2019ICAC.      
\nPO:<\/strong> A part de les sepultures, hi ha tot un seguit d\u2019ofrenes que es dipositen a tocar de les estructures, i segurament hi estan relacionades. Dintre no hi ha ossos: no hi ha morts. Per aix\u00f2 pensem que devien ser vasos d\u2019ofrenes.
\nFC:<\/strong> Un dels interessos de la necr\u00f2polis \u00e9s esbrinar com funcionava, quin ritual hi havia al darrere, si hi havia una jerarquia.  
\nTeniu cap hip\u00f2tesi? <\/strong>
\nJN:<\/strong> El problema d\u2019aquestes necr\u00f2polis \u00e9s que tradicionalment han estat mal estudiades. Se\u2019n coneixen moltes, per\u00f2 estan excavades d\u2019antic i no s\u2019han fet estudis antropol\u00f2gics dels ossos. Se sap que hi havia ossos. Nosaltres, gr\u00e0cies a una col\u2022laboraci\u00f3 amb la UAB, hem pogut fer an\u00e0lisis antropol\u00f2giques dels ossos i sembla que hi ha m\u00e9s infants dels que ens pens\u00e0vem.  
\nAix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? <\/strong>
\nJN:<\/strong> Que els infants rebien un tractament espec\u00edfic i eren considerats membres d\u2019aquest grup social, cosa que no passa en altres grups.
\nPO:<\/strong> En \u00e8poca ib\u00e8rica mateix, els infants no els enterren fins que tenen uns cinc anys, perqu\u00e8 es considerava que no formaven part de la comunitat. Se\u2019ls inhumava a casa: a sota els paviments i els murs.
\nJN:<\/strong> Potser com una manera de dir \u201cque en el futur tinguem m\u00e9s sort\u201d, o per beneir la casa. Hi ha molta interpretaci\u00f3 antropol\u00f2gica, que s\u2019ha de contrastar amb l\u2019argumentaci\u00f3 arqueol\u00f2gica.
\nPO:<\/strong> Per ara amb la urna que tenim amb l\u2019estudi antropol\u00f2gic hi surt un infant.
\nJN:<\/strong> A Santa Madrona, que \u00e9s de la mateixa cronologia, tamb\u00e9 hi ten\u00edem dos o tres infants.  
\nQu\u00e8 se sap de les necr\u00f2polis d\u2019aquest moment? <\/strong>
\nPO:<\/strong> Normalment despr\u00e9s de tot el proc\u00e9s de cremaci\u00f3 es feia un rentat dels ossos i una selecci\u00f3. Dins de les urnes no hi posaven tots els ossos, sin\u00f3 una petita part, a dins d\u2019un farcellet.
\nFC:<\/strong> En una bosseta de cuir, per exemple. La bosseta no es conserva, per\u00f2 veus l\u2019agrupaci\u00f3: els ossos han quedat com fossilitzats junts.  
\nTot plegat t\u00e9 molt inter\u00e8s antropol\u00f2gic! <\/strong>
\nJN:<\/strong> \u00c9s que no estem excavant pedres, estem excavant persones! Arqueologia i antropologia van molt relacionades, sobretot en el m\u00f3n anglosax\u00f3 nord-americ\u00e0.
\nPO:<\/strong> A m\u00e9s, no tenim fons que expliquin quin era el ritu ni els costums funeraris, a difer\u00e8ncia de l\u2019\u00e8p\u00f2ca romana. Aqu\u00ed depenem \u00fanicament de les dades arqueol\u00f2giques.  
\nPer\u00f2 podeu fer comparacions amb altres jaciments. De fet al congr\u00e9s parlareu de diferents necr\u00f2polis de la Catalunya meridional. <\/strong>
\nJN:<\/strong> Intentem fer agrupacions per zones geogr\u00e0fiques i comen\u00e7ar a tra\u00e7ar \u00abfronteres culturals\u00bb. Precisament aquesta zona de l\u2019Ebre \u00e9s una zona de cru\u00eflla de cultures durant l\u2019edat del ferro. L\u2019\u00e0rea de Lleida t\u00e9 un tipus de ritual, el grup del Segre-Cinca un altre, el Matarranya un altre, i la Catalunya costanera un altre.    
\n\"Vas<\/a>   Vas cer\u00e0mic documentat durant la campanya del 2008.      
\nA quina tipologia respon la necr\u00f2polis de Sebes? <\/strong>
\nPO:<\/strong> \u00c9s bastant propera a la tipologia del Segre per les estructures circulars, tot i que al Segre es documenten necr\u00f2polis amb cista a l\u2019interior.
\nJN:<\/strong> La variabilitat \u00e9s enorme: es troben cistes soles sense t\u00famul, t\u00famul sense cista, t\u00famul amb urna, urna sola\u2026 a Santa Madrona ho vam documentar; aqu\u00ed hi ha com a m\u00ednim dos o tres tipus. El que intentem \u00e9s saber si corresponen a difer\u00e8ncies socials.  
\nEs pot arribar a saber? <\/strong>
\nJN:<\/strong> \u00c9s interpretaci\u00f3! El que ens ajudaria molt \u00e9s l\u2019aixovar, all\u00f2 que s\u2019enterra amb el mort. Per\u00f2 compte: que un mort s\u2019enterr\u00e9s amb un ganivet no vol dir que hagu\u00e9s de ser un home.  
\nNo hi heu trobat aixovars de ferro per\u00f2 de bronze s\u00ed. <\/strong>
\nJN:<\/strong> Poc. Ara b\u00e9, que no posin metall a les tombes potser \u00e9s per una q\u00fcesti\u00f3 ritual i no pas econ\u00f2mica. D\u2019altra banda, s\u2019ha de dir que econ\u00f2micament costa molt m\u00e9s incinerar una persona que enterrar-la: fa falta una quantitat de llenya brutal.  
\nQu\u00e8 t\u00e9 d\u2019especial el jaciment de Sebes? <\/strong>
\nJN:<\/strong> La dualitat poblat i necr\u00f2polis de la mateixa cronologia. El m\u00e9s habitual \u00e9s que tinguem una cosa o l\u2019altra. I Sebes \u00e9s un dels pocs exemples a Catalunya de poblat i necr\u00f2polis contemporanis de l\u2019edat del ferro. Un cas comparable seria el Molar, al Priorat, del qual ara s\u2019est\u00e0 reexcavant el poblat.    
\n
<\/em> Entrevista i fotos dels entrevistats de Carme Badia i Puig Estiu del 2008            <\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3779"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3779"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3779\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9255,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3779\/revisions\/9255"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3779"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3779"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3779"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}