{"id":3960,"date":"2010-01-31T18:24:11","date_gmt":"2010-01-31T18:24:11","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=3960"},"modified":"2015-07-06T16:58:46","modified_gmt":"2015-07-06T16:58:46","slug":"excavat-per-primera-vegada-un-forn-roma-a-la-vall-andorrana-del-madriu-pedrafita-claror","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2010\/excavat-per-primera-vegada-un-forn-roma-a-la-vall-andorrana-del-madriu-pedrafita-claror\/","title":{"rendered":"Excavat per primera vegada un forn rom\u00e0 a la vall andorrana del Madriu-Pedrafita-Claror"},"content":{"rendered":"
\n \"perafita<\/a>\n<\/div>\n
Valls de Perafita-Claror, situades a uns 2.200 metres d’altura.<\/h6>\n

Aquesta \u00e9s la cinquena campanya de prospeccions i excavacions arqueol\u00f2giques que porta a terme l\u2019ICAC a la vall del Madriu-Pedrafita-Claror d\u2019Andorra, un dels jaciments arqueol\u00f2gics m\u00e9s rics del Pirineu i, des del 2004, Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.<\/p>\n

L\u2019equip, format per una dotzena d\u2019arque\u00f2legs dirigits per Josep Maria Palet<\/a> (ICAC) i Santiago Riera (SERP-UB), ha treballat enguany en vuit jaciments de la quarantena que hi ha a la vall. Entre les troballes m\u00e9s destacades hi ha dos forns de l\u2019\u00e8poca romana baiximperial (per primera vegada n\u2019han excavat un en extensi\u00f3), assentaments d\u2019explotacions ramaderes neol\u00edtiques (cabanes a Perafita i dues estructures d\u2019h\u00e0bitat al Madriu) i construccions de la ind\u00fastria formatgera medieval, a m\u00e9s de carboneres d\u2019\u00e8poca moderna.<\/p>\n

\"cabana\"<\/a> \"sondeig\"<\/a><\/p>\n

Excavaci\u00f3 d\u2019una cabana pastoral, possiblement prehist\u00f2rica, al Planell del Bisbe, a la vall de Perafita, a 2.200 metres (foto de la dreta) i sondeig amb sonda russa de la torbera de la Serra Mitjana, a 2.400 metres (esquerra).<\/h6>\n

La campanya del juliol del 2008 \u00e9s la pen\u00faltima que porta a terme l\u2019ICAC a Andorra dins del projecte d\u2019arqueologia del paisatge \u201cOcupaci\u00f3 del s\u00f2l i formes del paisatge de muntanya als Pirineus Orientals de l\u2019antiguitat a l\u2019\u00e8poca medieval\u201d<\/a>. Aquesta projecte de recerca, coordinat per l\u2019ICAC, compta amb la col\u2022laboraci\u00f3 del SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehist\u00f2riques) de la Universitat de Barcelona i amb el suport del Govern d\u2019Andorra.<\/p>\n

\"equip<\/a><\/p>\n

Equip d\u2019excavaci\u00f3 de la campanya de Perafita-Claror 2008.<\/h6>\n

ENTREVISTA a tres membres de l\u2019equip: Josep Maria Palet, director dels treballs, i els investigadors predoctorals H\u00e8ctor Orengo<\/a> i Ana Ejarque<\/a>.<\/strong><\/span><\/p>\n

Quina \u00e9s la troballa m\u00e9s significativa de la campanya del 2008? <\/strong><\/p>\n

H\u00e8ctor Orengo:<\/strong> Al Madriu ha estat espectacular perqu\u00e8 per primer cop hem excavat un forn en tota la seva extensi\u00f3, i en un estat de conservaci\u00f3 excel\u2022lent, de l\u2019\u00e8poca romana baiximperial (segles III-VI). \u00c9s una nova tipologia de forn que altres equips tamb\u00e9 estan documentant al Pirineu per\u00f2 encara no est\u00e0 definida.<\/p>\n

Forn de qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Justament no en sabem amb certesa la funci\u00f3 perqu\u00e8 no hem trobat romanents.<\/p>\n

H\u00e8ctor Orengo:<\/strong> I aix\u00f2 pot ser una pista! Quan excaves un forn metal\u2022l\u00fargic tens molt detritus, i aqu\u00ed no en tenim. Per aix\u00f2 pensem que \u00e9s una nova tipologia de forn. La hip\u00f2tesi m\u00e9s plausible \u00e9s que siguin forns relacionats amb l\u2019explotaci\u00f3 forestal.<\/p>\n

Ana Ejarque:<\/strong> Per a la producci\u00f3 de pega de resina. Per\u00f2 encara no en tenim proves.<\/p>\n

Es coneixen, forns vinculats a l\u2019explotaci\u00f3 forestal? <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> De forns se\u2019n feien per tot, al llarg de la hist\u00f2ria! I aquest tipus est\u00e0 documentat en \u00e8poca medieval. Els pastors feien forns per fer oli del ginebr\u00f3, per exemple. Els forns que treballem al Cad\u00ed de segur que s\u00f3n metal\u2022l\u00fargics, per\u00f2 els dos que hem excavat a Andorra probablement estan relacionats amb aquest m\u00f3n ramader.<\/p>\n

Per qu\u00e8?<\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Per dos motius: \u00e9s una zona de substrat gran\u00edtic pobra en mineral i, com diem, no tenim els detritus propis de l\u2019activitat metal\u2022l\u00fargica. Normalment \u00e9s al rev\u00e9s: trobes molta esc\u00f2ria i poc forn, i nosaltres hem trobat molt forn i poca esc\u00f2ria. Hav\u00edem pensat que podien ser forns de ferrer, de forja, per\u00f2 tampoc: s\u00f3n molt grans i estan molt ben fets. D\u2019aquests forns n\u2019hem excavat dos, per\u00f2 en coneixem cinc al Madriu.<\/p>\n

Quin material heu tret del forn excavat?<\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Ha donat poc material arqueol\u00f2gic, per\u00f2 en canvi molt\u00edssima fusta, molt ben conservada en el canal d\u2019evacuaci\u00f3 del forn. I aquesta gran pres\u00e8ncia de fusta refor\u00e7a la idea que sigui un forn relacionat amb les explotacions forestals.<\/p>\n

Tamb\u00e9 heu fet descobriments d\u2019\u00e8poques anteriors a l\u2019\u00e8poca romana.<\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> S\u00ed, pel que fa a la prehist\u00f2ria hi ha dades interessants. El 2007 a la vall de Perafita ja vam documentar cabanes de l\u2019\u00e8poca neol\u00edtica importants, perqu\u00e8 no s\u00f3n simples cabanes de pastor sin\u00f3 cabanes vinculades a grups, a fam\u00edlies.<\/p>\n

H\u00e8ctor Orengo:<\/strong> Cabanes que denoten un assentament estable estacional, \u00e9s a dir, que el lloc no es va fer servir un sol cop sin\u00f3 que era un lloc recurrent.<\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Parlem d\u2019un campament del neol\u00edtic mitj\u00e0, de fa uns 5.000 anys. Arqueol\u00f2gicament \u00e9s una dada interessant\u00edssima, perqu\u00e8 assentaments a tanta al\u00e7ada (2.300 metres) amb material constructiu prou ben conservat no es coneixen. Encara hem de fer les datacions, per\u00f2 segurament durant aquesta campanya a Perafita s\u2019ha documentat un nou campament d\u2019entre el 3700 i el 2900 aC.<\/p>\n

Ana Ejarque:<\/strong> A part, \u00e9s un moment d\u2019una obertura de paisatge molt important, perqu\u00e8 aquesta ocupaci\u00f3 coincideix amb un comen\u00e7ament de pastures: abans hi havia bosc.<\/p>\n

Com ho sabeu? <\/strong><\/p>\n

Ana Ejarque:<\/strong> Justament aquest jaciment \u00e9s a la vora d\u2019una torbera, i el registre palinol\u00f2gic que n\u2019hem fet ens indica que la formaci\u00f3 d\u2019aquestes cabanes coincideix amb la creaci\u00f3 de pastures.<\/p>\n

H\u00e8ctor Orengo:<\/strong> Una de les coses m\u00e9s impressionants d\u2019aquest projecte \u00e9s la contrastaci\u00f3 entre les dades arqueol\u00f2giques i paleoambientals. Entre elles hi ha una relaci\u00f3 molt bona, molt forta, i de gran complementarietat. Hem establert cronologies per separat i coincideixen en les fases antr\u00f2piques. O sigui que una aproximaci\u00f3 a la hist\u00f2ria valida l\u2019altra!, i \u00e9s senyal que ho estem fent b\u00e9 i que podem comen\u00e7ar a definir l\u2019evoluci\u00f3 del paisatge i la relaci\u00f3 home-medi en aquesta \u00e0rea.<\/p>\n

Parleu-nos de les altres restes prehist\u00f2riques que heu excavat. <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Al Madriu s\u2019han excavat a quasi 2.550 metres dues estructures que segurament s\u00f3n d\u2019h\u00e0bitat. En una d\u2019elles, de planta rectangular, molt ben constru\u00efda, segurament associada a activitats ramaderes, hi ha aparegut for\u00e7a cer\u00e0mica. Ho hem de confirmar amb radiocarboni, per\u00f2 no deu ser un jaciment tan antic com el que hem trobat a Perafita sin\u00f3 del bronze antic, cap al 2000 aC, que tamb\u00e9 \u00e9s una fase molt important d\u2019aprofitament del paisatge.<\/p>\n

\"helic\u00f2pter\"<\/a> \"torbera\"<\/a><\/p>\n

Helic\u00f2pter per al trasllat de materials arqueol\u00f2gics (dreta) i torbera de la Serra Mitjana, a la vall de Perafita (2.400 metres), on es realitzaran estudis paleoambientals (esquerra).<\/h6>\n

Tamb\u00e9 heu fet descobriments pel que fa a l\u2019\u00e8poca medieval, que potser no us interessa tant\u2026 <\/strong><\/p>\n

H\u00e8ctor Orengo:<\/strong> I tant, vam comen\u00e7ar per aquesta!<\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> A m\u00e9s, un punt de ruptura molt important en el paisatge de muntanya \u00e9s a l\u2019edat mitjana, i ens interessa molt definir quan, perqu\u00e8 l\u2019edat mitjana \u00e9s molt llarga: mil anys! De moment tenim moltes estructures ramaderes i formatgeres de la baixa edat mitjana, com orris, i cronologies de Madriu i Perafita del segle XI que apunten a moments importants d\u2019aquestes instal\u2022lacions. Aquest any hem continuat excavant espais d\u2019aquest tipus.<\/p>\n

Amb quin objectiu? <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Entre el m\u00f3n rom\u00e0 i medieval segurament que hi ha ruptures molt interessants, canvis en l\u2019explotaci\u00f3 del medi amb un impacte molt fort, i l\u2019objectiu \u00e9s concretar aquest moment. Estem pendents de les an\u00e0lisis radiocarb\u00f2niques, per\u00f2 confiem que la campanya d\u2019enguany, en qu\u00e8 hem excavat molt, ens aporti dades.<\/p>\n

H\u00e8ctor Orengo:<\/strong> D\u2019altra banda, sembla que hi ha diferenciaci\u00f3 entre l\u2019aprofitament de les valls. A Perafita \u00e9s m\u00e9s pronunciada la fase del neol\u00edtic mitj\u00e0; al Madriu, la fase del bronze antic. Abans es considerava aquestes \u00e0rees una mateixa unitat d\u2019explotaci\u00f3. Nosaltres estem demostrant el contrari: que l\u2019explotaci\u00f3 est\u00e0 molt fragmentada per valls.<\/p>\n

Ana Ejarque:<\/strong> Els diagrames pol\u2022l\u00ednics dibuixen paisatges molt microregionals en la forma de ser explotats: ramaderia, metal\u2022l\u00fargia, bosc\u2026 \u00c9s sorprenent la diversificaci\u00f3 que hi ha en valls d\u2019alta muntanya tan ve\u00efnes com Perafita i Madriu, que s\u2019han explotat amb diferents usos en un mateix moment.<\/p>\n

Per qu\u00e8 \u00e9s tan imporant datar la ruptura paisatg\u00edstica entre l\u2019\u00e8poca romana i la medieval? <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> En els estudis que jo havia fet als Alps, es parlava del trencament dels segles VIII-IX, en qu\u00e8 hi ha desforestacions massives i es configura el paisatge com el coneixem ara. Al Pirineu aix\u00f2 encara no est\u00e0 ben perfilat. Amb el Santi Riera vam documentar aquest canvi al segle VII a les zones litorals i prelitorals, i ho vam extrapolar als Pirineus. Per\u00f2 per la informaci\u00f3 que tenim fins ara en aquesta \u00e8poca al Pirineu no hi va haver canvis, i potser la ruptura forta es va fer abans, al Neol\u00edtic!<\/p>\n

Tornant a la campanya d\u2019enguany: tamb\u00e9 heu localitzat carboneres d\u2019\u00e8poca moderna. <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> S\u00ed, associades a la farga del Madriu, del segle XVIII. Aix\u00f2 ens ha generat una gran quantitat de carboneres per a la producci\u00f3 de carb\u00f3 per alimentar de combustible les fargues. De les 500 estructures inventariades a la zona moltes s\u00f3n carboneres. Amb les prospeccions d\u2019aquest any hem finalitzat l\u2019inventari.<\/p>\n

<\/a> <\/p>\n

\u00c0rea dels estanys a la vall del Madriu (2.500 metres).<\/h6>\n

L\u2019ICAC treballa a la vall del Madriu-Perafita-Claror des del 2004, l\u2019any en qu\u00e8 es declara Patrimoni de la Humanitat. Casualitat? <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Va ser una coincid\u00e8ncia feli\u00e7. Quan vam presentar el projecte al Govern andorr\u00e0 els va interessar perqu\u00e8 havien promogut la candidatura a la Unesco perqu\u00e8 la vall fos protegida com a paisatge cultural. Aquesta coincid\u00e8ncia ha funcionat molt b\u00e9, i des del 2004 hem tingut un suport econ\u00f2mic del Govern d\u2019Andorra considerable, d\u2019uns vuitanta cinc mil euros.<\/p>\n

H\u00e8ctor Orengo:<\/strong> De fet, les raons per les quals aquesta vall es va declarar Patrimoni de la Humanitat s\u00f3n b\u00e0sicament les raons per les quals nosaltres la vam triar per estudiar. Encara no sab\u00edem la pot\u00e8ncia arqueol\u00f2gica que tenia, per\u00f2 ja s\u2019intu\u00efa un enorme aprofitament antr\u00f2pic durant tota la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n

Ana Ejarque:<\/strong> Perqu\u00e8 hi ha estructures visibles a cotes molt altes, com els orris a 2.200 metres, que s\u00f3n construccions de l\u2019\u00e8poca moderna i fan pensar que en el passat tamb\u00e9 n\u2019hi havia hagut.<\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Exacte: des de la visi\u00f3 arquel\u00f2gica ja es veia, en un primer diagn\u00f2stic, que era una \u00e0rea riqu\u00edssima d\u2019estructures ramaderes. Per\u00f2 des de la visi\u00f3 paleoambiental tamb\u00e9 era una \u00e0rea perfecta, perqu\u00e8 est\u00e0 plena de torberes, llacs i estanys, i aix\u00f2 permet tenir registres sedimentol\u00f2gics extraordinaris.<\/p>\n

Fetes cinc campanyes, en quina fase est\u00e0 el projecte de recerca? <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> En una fase molt avan\u00e7ada. L\u2019inventari i catalogaci\u00f3 de les 500 estructures arqueol\u00f2giques que ha donat la vall est\u00e0 acabat. Ara el que fem s\u00f3n excavacions d\u2019algunes d\u2019aquestes estructures.<\/p>\n

L\u2019any que ve fareu l\u2019\u00faltima campanya. <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> S\u00ed, la idea \u00e9s cloure la recerca i comen\u00e7ar a produir. A partir del 2010 tindrem dues noves tesis doctorals, de l\u2019H\u00e8ctor Orengo i l\u2019Ana Ejarque, i la publicaci\u00f3 de les monografies. Haurem fet sis anys, un termini bo per projectes en arqueologia del paisatge.<\/p>\n

No preveieu, doncs, nous projectes a la zona? <\/strong><\/p>\n

Josep M. Palet:<\/strong> Si definim un nou projecte haur\u00e0 d\u2019estar d\u2019acord amb el futur pla de gesti\u00f3 d\u2019aquestes valls. Per exemple, si hi ha un programa de posada en valor d\u2019aquesta \u00e0rea, el projecte arqueol\u00f2gic es podria enfocar a excavar un jaciment, restaurar-lo i consolidar-lo.<\/p>\n

[Entrevista de Carme Badia i Puig]<\/p>\n

Per a m\u00e9s informaci\u00f3, vegeu qu\u00e8 n’ha dit la premsa andorrana:<\/p>\n

Televisi\u00f3 d\u2019Andorra<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.informatius.ad\/index.php?option=com_content&task=view&id=4418&Itemid=63<\/a><\/p>\n

Diari d\u2019Andorra<\/strong><\/p>\n

http:\/\/diariandorra.info\/noticies\/view.php?ID=7594<\/a><\/p>\n

El Peri\u00f2dic d\u2019Andorra<\/strong><\/p>\n

http:\/\/www.elperiodicdandorra.com\/default.asp?idpublicacio_PK=16&idioma=CAS&idnoticia_PK=524314&idseccio_PK=253&h<\/a>=<\/p>\n

\n<\/p>\n

\n \"Madriu\"\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L\u2019equip d\u2019arqueologia del paisatge de l\u2019ICAC ha tornat de la campanya 2008 a la vall del Madriu-Pedrafita-Claror d\u2019Andorra i ens avan\u00e7a noves hip\u00f2tesis sobre la hist\u00f2ria del paisatge d’aquesta \u00e0rea dels Pirineus.
\n
\n\"forn<\/a> Excavaci\u00f3 d\u2019un forn d\u2019\u00e8poca romana a la vall del Madriu (2.250 metres) durant aquest estiu.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3960"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3960"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3960\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9219,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3960\/revisions\/9219"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3960"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3960"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3960"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}