{"id":4038,"date":"2010-06-30T16:23:01","date_gmt":"2010-06-30T16:23:01","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&#038;p=4038"},"modified":"2015-08-24T12:35:15","modified_gmt":"2015-08-24T12:35:15","slug":"lenginyeria-hidraulica-romana-permet-una-concentracio-demografica-inedita","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2010\/lenginyeria-hidraulica-romana-permet-una-concentracio-demografica-inedita\/","title":{"rendered":"\u201cL\u2019enginyeria hidr\u00e0ulica romana permet una concentraci\u00f3 demogr\u00e0fica in\u00e8dita\u201d"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/wilson1.jpg\" border=\"0\" alt=\"Andrew Wilson\" title=\"Andrew Wilson\" hspace=\"10\" vspace=\"5\" width=\"300\" height=\"225\" align=\"right\">Entrevista a Andrew Wilson<\/h5>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h4>\u201cL\u2019enginyeria hidr\u00e0ulica romana permet una concentraci\u00f3 demogr\u00e0fica in\u00e8dita\u201d<\/h4>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<h5>El professor Andrew Wilson \u00e9s catedr\u00e0tic d\u2019Arqueologia de l\u2019Imperi rom\u00e0 de la Universitat d\u2019Oxford i expert en sistemes hidr\u00e0ulics, sobretot del nord d\u2019\u00c0frica. Va ser el conferenciant principal del quart seminari,<a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/pdf\/seminaris\/icac6.pdf\" target=\"_blank\"><strong> L\u2019aigua al m\u00f3n rom\u00e0: t\u00e8cniques i usos<\/strong><\/a>, celebrat a l\u2019ICAC del 12 al 14 de maig.<\/h5>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quina import\u00e0ncia tenia l\u2019aigua a l\u2019Imperi rom\u00e0? <\/strong><\/p>\n<p>L\u2019aigua \u00e9s essencial per a la vida! El que caracteritza aquest per\u00edode \u00e9s el nivell i la sofisticaci\u00f3 de les obres d\u2019enginyeria per abastir-se d\u2019aigua a llarga dist\u00e0ncia, i tamb\u00e9 les t\u00e8cniques per regular i emmagatzemar aigua i distribuir-ne a poblacions a gran escala.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quasi res! <\/strong><\/p>\n<p>De fet una de les coses que defenso \u00e9s que l\u2019enginyeria hidr\u00e0ulica romana permet i sost\u00e9 una gran organitzaci\u00f3 i alhora una concentraci\u00f3 demogr\u00e0fica a les ciutats fins a un punt que no s\u2019hi torna a arribar fins al segle XVIII o XIX.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/wilson3.jpg\" target=\"_blank\"><img src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/wilson3.jpg\" border=\"0\" alt=\"Andrew Wilson\" title=\"Andrew Wilson\" hspace=\"10\" vspace=\"5\" width=\"300\" align=\"right\"><\/a><strong>Les ciutats romanes no haurien existit, doncs, sense aquests sistemes de prove\u00efment d\u2019aigua? <\/strong><\/p>\n<p>Jo n\u2019estic conven\u00e7ut, per\u00f2 no tothom hi est\u00e0 d\u2019acord. Els aq\u00fceductes romans demostren clarament un \u00fas de l\u2019aigua sumptu\u00f3s, lux\u00f3s. \u00c9s una aigua que arriba a fonts p\u00fabliques, a termes p\u00fabliques, tamb\u00e9 a cases particulars\u2026 Les fonts p\u00fabliques s\u00f3n b\u00e0siques per a la vida urbana. Prove\u00efen d\u2019aigua potable molta gent que altrament no hi hauria tingut acc\u00e9s.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Parlem sempre d\u2019aigua corrent? <\/strong><\/p>\n<p>No, perqu\u00e8 a m\u00e9s de l\u2019aigua dels aq\u00fceductes, els romans, com els grecs i altres cultures antigues de la Mediterr\u00e0nia, fan un gran \u00fas dels pous i de les cisternes, amb les quals emmagatzemen aigua de pluja. Hi havia una percepci\u00f3 molt clara dels diferents tipus d\u2019aigua segons la font d\u2019on provenien i segons si era aigua corrent o aigua emmagatzemada. I segons la qualitat de l\u2019aigua se\u2019n feia un \u00fas o un altre.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Es pot comparar amb la gesti\u00f3 actual de l\u2019aigua? <\/strong><\/p>\n<p>\u00c9s diferent, i paradoxalment tot just ara, amb els moviments ecologistes del segle XX, hem comen\u00e7at a redescobrir alguns dels punts positius dels sistema hidr\u00e0ulic rom\u00e0, que moltes vegades preveien la reutilitzaci\u00f3 de l\u2019aigua per a un segon \u00fas.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/wilson4.jpg\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/wilson4.jpg\" border=\"0\" alt=\"Andrew Wilson a Los Ba\u00f1ales\" title=\"Andrew Wilson a Los Ba\u00f1ales\" hspace=\"10\" vspace=\"5\" width=\"200\" height=\"267\" align=\"right\"><\/a><strong>Ja reciclaven? <\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed, i n\u2019\u00e9s un exemple el fet que alguns lavabos p\u00fablics funcionaven amb les aig\u00fces residuals de termes p\u00fabliques.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Quin significat tenia l\u2019aigua privada? <\/strong><\/p>\n<p>Tenir un pou o un sistema de recollida d\u2019aig\u00fces de pluja \u00e9s for\u00e7a normal, per\u00f2 tenir una canalitzaci\u00f3 directa a l\u2019aigua corrent de l\u2019aq\u00fceducte fins a casa era molt m\u00e9s inusual. Estava restringit a les elits, ja que s\u2019havia de pagar un impost proporcional a la quantitat d\u2019aigua que t\u2019arribava. A Pompeia ni un 10 % de les cases tenien aquesta instal\u00b7laci\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Un privilegi. <\/strong><\/p>\n<p>S\u00ed, per\u00f2 al mateix temps a Pompeia les connexions amb l\u2019aigua corrent tamb\u00e9 anaven a parar a forns, botigues, tallers\u2026 O sigui que l\u2019aigua tenia un seguit d\u2019implicacions econ\u00f2miques que fan que sigui un tema encara m\u00e9s complex.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>I implicacions pol\u00edtiques: el final de l\u2019Imperi i el final del prove\u00efment d\u2019aigua a Roma se solen relacionar. <\/strong><\/p>\n<p>La confian\u00e7a de Roma en el prove\u00efment d\u2019aigua a llarga dist\u00e0ncia est\u00e0 en part relacionada amb la pax romana, \u00e9s a dir, amb l\u2019estabilitat i el benestar. La ciutat esdev\u00e9 molt vulnerable, doncs, si es talla l\u2019aq\u00fceducte, com va passar a N\u00e0pols, Roma\u2026 Durant el setge del 537 Roma tenia onze grans aq\u00fceductes, que queden tallats i en els segles posteriors nom\u00e9s quatre es recuperen. Els altres queden fora d\u2019\u00fas, perqu\u00e8 els aq\u00fceductes requereixen un Estat fort al darrere, una gran inversi\u00f3 en la construcci\u00f3 i el manteniment.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/banales.jpg\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/banales.jpg\" border=\"0\" alt=\"Los Ba\u00f1ales (Saragossa)\" title=\"Los Ba\u00f1ales (Saragossa)\" hspace=\"10\" vspace=\"5\" width=\"300\" height=\"225\" align=\"right\"><\/a><strong>Qu\u00e8 passa despr\u00e9s de la caiguda de l\u2019Imperi amb els aq\u00fceductes? <\/strong><\/p>\n<p>Alguns elements de la tecnologia hidr\u00e0ulica romana sobreviuen a l\u2019edat mitjana per\u00f2 m\u00e9s en el m\u00f3n isl\u00e0mic que al nord d\u2019Europa. En general, a la Mediterr\u00e0nia occidental els aq\u00fceductes s\u00f3n cada cop m\u00e9s rars. A la Mediterr\u00e0nia oriental, en canvi, el m\u00f3n bizant\u00ed continua desenvolupant l\u2019enginyeria hidr\u00e0ulia romana, com tamb\u00e9 els otomans.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Aqu\u00ed tallem amb aquesta her\u00e8ncia? <\/strong><\/p>\n<p>S\u2019ha d\u2019estudiar! Per qu\u00e8 es deixen de fer servir els aq\u00fceductes? Perqu\u00e8 les ciutats ja no es pot permetre reparar-los i mantenir-los? \u00c9s un camp de recerca que m\u2019interessa molt, la transici\u00f3 entre la tecnologia hidr\u00e0ulia romana i la de l\u2019alta edat mitjana. Per aix\u00f2 m\u2019interessava visitar Los Ba\u00f1ales (Saragossa), per\u00f2 he vist que l\u2019aq\u00fceducte d\u2019aquest jaciment \u00e9s totalment rom\u00e0, molt singular.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p><strong>Per acabar: veu possibilitats de col\u00b7laboraci\u00f3 entre la Universitat d\u2019Oxford i l\u2019ICAC? <\/strong><\/p>\n<p>No em puc comprometre a res, per\u00f2 no cal dir que m\u2019interessa molt parlar-ne!<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p align=\"right\"><em>Entrevista feta el maig del 2010 <\/em><\/p>\n<p align=\"right\"><em>per Carme Badia i Puig (cbadia@icac.net)<\/em><\/p>\n<p align=\"right\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"right\">&nbsp;<\/p>\n<p align=\"right\">&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/wilson1.jpg\" target=\"_blank\"><img loading=\"lazy\" src=\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/wilson\/wilson1.jpg\" border=\"0\" alt=\"Andrew Wilson\" title=\"Andrew Wilson\" hspace=\"10\" vspace=\"5\" width=\"90\" height=\"68\" align=\"left\"><\/a>Entrevista a Andrew Wilson, catedr\u00e0tic d\u2019Arqueologia de la Universitat d\u2019Oxford i conferenciant en l&#8217;\u00faltim seminari a l&#8217;ICAC.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4038"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4038"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4038\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9195,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4038\/revisions\/9195"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4038"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4038"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4038"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}