{"id":4088,"date":"2010-06-30T17:22:59","date_gmt":"2010-06-30T17:22:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=4088"},"modified":"2015-08-24T12:35:05","modified_gmt":"2015-08-24T12:35:05","slug":"lescultura-al-servei-de-la-idea-destat-aixo-es-roma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2010\/lescultura-al-servei-de-la-idea-destat-aixo-es-roma\/","title":{"rendered":"\u201cL\u2019escultura al servei de la idea d\u2019Estat: aix\u00f2 \u00e9s Roma\u201d"},"content":{"rendered":"
Entrevista al professor Thomas Gregor Schattner<\/h5>\n

\"Thomas<\/a>\u201cL\u2019escultura al servei de la idea d\u2019Estat: aix\u00f2 \u00e9s Roma\u201d<\/h4>\n
<\/h5>\n
El professor Schattner \u00e9s professor extraordinari de la Universitat Justus-Liebig i director cient\u00edfic de l\u2019Institut Arqueol\u00f2gic Alemany de Madrid. Va ser el conferenciant principal del seminari internacional \u201cEscultura romana de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica\u201d celebrat a l\u2019ICAC entre el 19 i el 21 d\u2019abril.<\/h5>\n

Qu\u00e8 ens diu l\u2019escultura de la hist\u00f2ria de Roma? <\/strong><\/p>\n

En la utilitzaci\u00f3 d\u2019imatges, i l\u2019escultura \u00e9s sobretot aix\u00f2, Roma va arribar a extrems a qu\u00e8 no s\u2019havia arribat mai, almenys en les altres cultures que coneixem de l\u2019antiguitat. Roma fa servir les imatges, les transforma i les posa al servei d\u2019una idea.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

A<\/strong>\"Thomas<\/a>l servei del poder? <\/strong><\/p>\n

Al servei del concepte d\u2019Estat que t\u00e9 Roma sobretot a partir d\u2019\u00e8poca imperial. Roma probablement es funda al segle VIII aC i es desenvolupa durant 500 anys, durant els quals no produeix obres d\u2019art.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

Quan comen\u00e7a a fer art, doncs? <\/strong><\/p>\n

Amb el temps i d\u2019una manera m\u00e9s aviat maldestra i quasi sense voler, Roma es comen\u00e7a a ficar en guerres i les guanya totes. De cop i volta \u00e9s mestressa de tot It\u00e0lia! Estem en les anomenades guerres p\u00faniques, guerres mundials de l\u2019\u00e8poca. I Roma guanya perqu\u00e8 t\u00e9 una l\u00ednia molt clara de guanyar i expandir-se. Per\u00f2 fins llavors produ\u00efa de tot menys art: lleis, ciutats, sistemes de comunicaci\u00f3\u2026<\/p>\n

Qu\u00e8 fa n\u00e9ixer l\u2019art rom\u00e0 al segle III aC? <\/strong><\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia de totes aquelles batalles, el bot\u00ed de Roma no \u00e9s solament or i plata, sin\u00f3 tamb\u00e9 est\u00e0tues. No una ni dues: centenars! S\u00f3n est\u00e0tues de les ciutats gregues del sud. A Gr\u00e8cia l\u2019est\u00e0tua t\u00e9 import\u00e0ncia en la vida quotidiana i en la vida de la ciutat. Es col\u00b7loquen en places, santuaris, llocs p\u00fablics. Una ciutat grega no \u00e9s pensable sense est\u00e0tues, que creen pres\u00e8ncia de les figures que representen: divinitats o persones.<\/p>\n

Roma les va saber apreciar. <\/strong><\/p>\n

El mer fet que Roma no les faci malb\u00e9 i se les endugui mostra l\u2019inter\u00e8s que de sobte els desperten aquestes est\u00e0tues!<\/p>\n

\"Thoracat<\/a>Per\u00f2 com s\u2019explica aquest inter\u00e8s sobtat? <\/strong><\/p>\n

Del fet que Roma es compara amb Gr\u00e8cia i s\u2019hi emmilla. Gr\u00e8cia havia aconseguit una fita intel\u00b7lectual i art\u00edstica de la qual Roma encara n\u2019estava a molt\u00edssima dist\u00e0ncia. Roma era l\u2019espasa, per\u00f2 no el cap. Gr\u00e8cia \u201cparlava\u201d amb Roma a trav\u00e9s de les est\u00e0tues. Les est\u00e0tues gregues, per\u00f2, no tenen c\u00e0rrega pol\u00edtica.<\/p>\n

En canvi a Roma ja neixen amb vocaci\u00f3 pol\u00edtica! <\/strong><\/p>\n

Exacte. Roma s\u2019apodera de totes aquestes est\u00e0tues gregues i les posa en el millors llocs de la ciutat. El mateix f\u00f2rum n\u2019\u00e9s ple! La intel\u00b7lectualitat romana els segles II-I aC es caracteritza per aquesta fam per les est\u00e0tues. Cicer\u00f3, per exemple, s\u2019escriu amb el seu amic \u00c0tic i li pregunta quines est\u00e0tues ha de posar a la vil\u00b7la que s\u2019acaba de comprar. Aix\u00f2 era motiu de preocupaci\u00f3! Val a dir que en aquell moment ja hi ha a Roma for\u00e7a gent amb diners i es pagaven fortunes per obres d\u2019art, sobretot per est\u00e0tues.<\/p>\n

Devia ser una forma de mostrar estatus. <\/strong><\/p>\n

S\u00ed, i tamb\u00e9 una forma de dir que la intel\u00b7lectualitat que comporten aquelles est\u00e0tues l\u2019havien ent\u00e8s. Eren peces importades, de la mateixa manera que Roma tamb\u00e9 importava professors i artistes grecs. Les formes de les noves est\u00e0tues ja romanes s\u00f3n perfectament gregues per\u00f2 amb difer\u00e8ncies.<\/p>\n

Qu\u00e8 diferencia una est\u00e0tua romana d\u2019una de grega? <\/strong><\/p>\n

Roma importa Atenes al cent per cent, s\u2019apodera dels corrents est\u00e8tics grecs per\u00f2 els transforma. El producte final continua sent una est\u00e0tua per\u00f2, ara s\u00ed, carregada amb l\u2019element pol\u00edtic i el religi\u00f3s. En l\u2019estatu\u00e0ria grega aquests dos elements estaven m\u00e9s aviat dividits.<\/p>\n

Cap altra difer\u00e8ncia? <\/strong><\/p>\n

I hi ha un altre element innovador: l\u2019est\u00e0tua ha de tenir un enquadrament arquitect\u00f2nic, no val per ella mateixa. A Roma no es posa en una pla\u00e7a i ja est\u00e0, sin\u00f3 que necessita un enquadrament arquitect\u00f2nic. I l\u2019altre element diferenciador \u00e9s l\u2019eclecticisme. En una mateixa pe\u00e7a s\u2019hi ajunten influ\u00e8ncies de diverses \u00e8poques, com l\u2019etrusca.<\/p>\n

<\/strong><\/p>\n

\"Thomas<\/a>Quina aportaci\u00f3 fa l\u2019escultura romana en la hist\u00f2ria de l\u2019art? <\/strong><\/p>\n

Els romans s\u2019inventen l\u2019est\u00e0tua amb la seva c\u00e0rrega politicoreligiosa al servei de la pol\u00edtica. D\u2019una manera clara i descarada! L\u2019escultura com a transportadora del missatge, al servei de la idea: aix\u00f2 \u00e9s Roma!<\/p>\n

Quin \u00e9s aquest missatge que vehicula l\u2019escultura? <\/strong><\/p>\n

Sol ser de pau i tranquil\u00b7litat (la pax romana<\/em>), l\u2019emperador com a figura clau, presumir de la civilitzaci\u00f3 que ha aportat Roma\u2026 Missatges que havien d\u2019arribar a tothom, almenys a un nivell superficial.<\/p>\n

Entrevista feta a l\u2019abril del 2010 <\/em><\/p>\n

per Carme Badia i Puig <\/em><\/p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"Thomas<\/a>Conversem amb el professor Schattner, conferenciant principal del seminari \u201cEscultura romana de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica\u201d celebrat a l’abril.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4088"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4088"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4088\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9184,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4088\/revisions\/9184"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4088"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4088"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4088"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}