{"id":4125,"date":"2010-06-30T18:08:41","date_gmt":"2010-06-30T18:08:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=4125"},"modified":"2015-08-24T12:34:53","modified_gmt":"2015-08-24T12:34:53","slug":"les-productores-damfores-de-rodes-segur-que-produien-com-qualsevol-home","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2010\/les-productores-damfores-de-rodes-segur-que-produien-com-qualsevol-home\/","title":{"rendered":"\u201cLes productores d\u2019\u00e0mfores de Rodes segur que produ\u00efen com qualsevol home\u201d"},"content":{"rendered":"
Entrevista a Manel Garcia S\u00e1nchez, catedr\u00e0tic d\u2019institut i professor associat d’Hist\u00f2ria Antiga<\/h5>\n

\u201cLes productores d\u2019\u00e0mfores de Rodes segur que produ\u00efen com qualsevol home\u201d<\/h4>\n

\"Manel<\/a>Manel Garcia S\u00e1nchez, catedr\u00e0tic de Filosofia de l\u2019IES Montserrat Roig de Terrassa, professor associat del Departament de Prehist\u00f2ria, Hist\u00f2ria Antiga i Arqueologia de la UB, consultor de la UOC i membre del CEIPAC (UB), \u00e9s investigador i divulgador de la cultura cl\u00e0ssica. Sobretot, de la hist\u00f2ria de la dona a l\u2019antiguitat, tem\u00e0tica del seu web Pandora<\/strong><\/a> i del seu llibre Las mujeres de Homero<\/em> (1999). Garcia S\u00e1nchez va impartir la confer\u00e8ncia \u201cEpigrafia amf\u00f2rica r\u00f2dia i hist\u00f2ria de la dona en \u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica\u201d en el seminari La dona a l\u2019antiguitat, celebrat a l\u2019ICAC de l\u20191 al 3 de mar\u00e7 de 2010.<\/p>\n

Sabem poc de les dones de la Gr\u00e8cia antiga? <\/strong><\/p>\n

No, en sabem molt. El problema \u00e9s que sovint quan es fa historiografia de la dona a l\u2019antiguitat fent servir nom\u00e9s fonts liter\u00e0ries perdem de vista que parlem b\u00e0sicament de la dona d\u2019Atenes, que molt sovint implica parlar m\u00e9s sobre un ideal del que hauria de ser la dona atenenca i de qualsevol \u00e8poca, vista des d\u2019un patr\u00f3 patriarcal i androc\u00e8ntric, que de les dones de veritat, les reals.<\/p>\n

Com \u00e9s aquest ideal de dona? <\/strong><\/p>\n

Casta, virtuosa, fidel, bona esposa. Ha de gestionar el treball dom\u00e8stic i tenir cura dels esclaus i dels fills. Per\u00f2 en canvi tenim una s\u00e8rie de fonts, sobretot epigr\u00e0fiques i papirol\u00f2giques, que ens parlen de dones allunyades d\u2019aquest ideal, molt m\u00e9s properes al m\u00f3n real.<\/p>\n

I com s\u00f3n aquestes dones reals? <\/strong><\/p>\n

S\u00f3n dones treballadores: que van cada dia a treballar, que gestionen un patrimoni o un negoci. Algunes s\u00f3n propiet\u00e0ries, unes altres s\u00f3n lliures per\u00f2 pobres, unes altres esclaves\u2026 Del que no hi ha dubte \u00e9s que les dones gregues, especialment des d’\u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica, tenien m\u00e9s llibertat i m\u00e9s drets reconeguts del que ens transmeten les fonts liter\u00e0ries.<\/p>\n

\"Pandora\"<\/a>De qu\u00e8 treballaven? <\/strong><\/p>\n

Tenien totes les professions, en tots els \u00e0mbits professionals amb l’excepci\u00f3 de les magistratures pol\u00edtiques. Tant a Gr\u00e8cia com a Roma hi ha dones que fabriquen vidre, claus, peces per fer mosaics, \u00e0mfores i teixits\u2026 Hi ha fil\u00f2sofes que ensenyen, metgesses, dones que es dediquen a la banca\u2026 A Roma fins i tot hi havia gladiadores!<\/p>\n

Tamb\u00e9 hi ha les 12 productores d\u2019\u00e0mfores de Rodes que has trobat tu. <\/strong><\/p>\n

El 2006 vaig ser un mes i mig a l\u2019Escola Francesa d\u2019Atenes buidant mem\u00f2ries arqueol\u00f2giques i bibliografia des del 1850. Em van sortir un munt de segells d\u2019aquestes dones, prop de 500! I malgrat aix\u00f2 ning\u00fa havia corregit ni una l\u00ednia del que havia dit Nilsson el 1907 i del que es continua repetint: que hi ha molts pocs segells d\u2019aquestes dones i, per tant, no s\u00f3n prou representatius per poder dir que la dona a la Rodes hel\u00b7len\u00edstica tingu\u00e9s drets econ\u00f2mics reconeguts, que fos propiet\u00e0ria de tallers amf\u00f2rics o que es dediqu\u00e9s a una activitat comercial. De fet, Nilsson no va dir que hi haguessin pocs segells: nom\u00e9s va donar not\u00edcia dels que ell coneixia.<\/p>\n

Has obert la capsa de Pandora! <\/strong><\/p>\n

No, ni de bon tros! La capsa de Pandora en l’estudi de les dones de l’antiguitat es va obrir fa d\u00e8cades. Jo tan sols dic: \u201cHistoriadors, revisem el material que ens proporcionen els arque\u00f2legs, demanem assessorament als fil\u00f2legs, perqu\u00e8 jo amb un mes i mig vaig trobar 500 segells d\u2019una dotzena de dones! Animeu-vos, que segur que en trobarem molts m\u00e9s\u201d. Encara hi ha d\u2019haver segells de dona per identificar. Si es busca b\u00e9 es trobar\u00e0 que aquestes dones estaven produint \u00e0mfores com qualsevol home. Ho defenso en un article que apareixer\u00e0 en el proper n\u00famero de la revista Bulletin de Correspondance Hell\u00e9nique<\/em>.<\/p>\n

Pocs homes feu hist\u00f2ria de la dona. <\/strong><\/p>\n

A mi em ve de l\u2019inter\u00e8s per la hist\u00f2ria social i la hist\u00f2ria de les mentalitats. Per qu\u00e8 en som pocs? Potser perqu\u00e8 al nostre pa\u00eds molts homes no es volen dedicar a temes de g\u00e8nere per tradici\u00f3 o prejudicis. O potser tamb\u00e9 perqu\u00e8 els estudis de la hist\u00f2ria de la dona han estat molt condicionats pel paradigma feminista, i sovint tampoc no \u00e9s f\u00e0cil per un home integrar-s\u2019hi, ser-hi acceptat o sentir-s\u2019hi del tot c\u00f2mode.<\/p>\n

Entrevista feta el mar\u00e7 del 2010 per Carme Badia i Puig <\/em><\/p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"Manel<\/a>Entrevista a Manel Garcia S\u00e1nchez, catedr\u00e0tic d\u2019institut i professor associat d’Hist\u00f2ria Antiga. Va participar al seminari La dona a l\u2019antiguitat, celebrat a l\u2019ICAC de l\u20191 al 3 de mar\u00e7.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4125"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4125"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9175,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4125\/revisions\/9175"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4125"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4125"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}