<\/p>\n
18, 19 i 20 de maig del 2011<\/p>\n Dirigit pel prof. Achim Arbeiter de la Georg-August- Universit\u00e4t G\u00f6ttingen<\/p>\n Coordinador cient\u00edfic: Dr. Jordi L\u00f3pez Vilar (ICAC)<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Confer\u00e8ncia inaugural<\/strong><\/p>\n <\/p>\n \u201cFeliz abundancia. El inventario abrumador de las antiguas iglesias hisp\u00e1nicas tres d\u00e9cadas despu\u00e9s de Helmut Shlunk\u201d, a c\u00e0rrec del professor Achim Arbeiter, de la Georg-August- Universit\u00e4t G\u00f6ttingen<\/p>\n <\/p>\n Dimecres 18 de maig del 2011 a les 19 hores a la Sala d\u2019Actes de l\u2019Institut<\/p>\n <\/p>\n Santa Costanza. Mosaics de la volta anular, estudiats en profunditat pel professor Arbeiter (foto: Wiki Commons).<\/em><\/p>\n <\/p>\n El seminari estar\u00e0 dirigit pel professor Achim Arbeiter, un dels especialistes m\u00e9s reconeguts al m\u00f3n en arqueologia paleocristiana i altmedieval. Tamb\u00e9 hi intervindran el professor de la Universitat de Girona Josep Maria Nolla; J\u00falia Beltr\u00e1n de Heredia, del Museu d\u2019Hist\u00f2ria de la Ciutat de Barcelona; el Sr. Antonio Moro, del Museu de Terrassa; Mn. Josep M. Mart\u00ed Bonet, director de l\u2019Arxiu Dioces\u00e0 de Barcelona i del Museu Dioces\u00e0 de Barcelona. A m\u00e9s, hi participaran els investigadors de l\u2019ICAC Jordi L\u00f3pez i Josep M. Puche, que han treballat l\u2019arquitectura paleocristiana de Tarragona; S\u00edlvia Alcaide, parlant de les bas\u00edliques de les Balears, i Gemma Garcia, que exposar\u00e0 el conjunt episcopal d\u2019Egara.<\/p>\n <\/p>\n Sant Miquel de Terrassa (foto: Wikipedia).<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Per raons de calendari acad\u00e8mic, per aquest quart seminari no es podran sol\u00b7licitar cr\u00e8dits de lliure elecci\u00f3.<\/strong><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/seminaris\/centcelles.jpg\")
<\/a>Quart seminari: \u201cArquitectura cristiana hisp\u00e0nica a l’antiguitat tardana\u201d<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n Invitaci\u00f3<\/a><\/p>\n
<\/em><\/p>\n<\/a>Les terres hisp\u00e0niques ofereixen una gran riquesa de patrimoni arquit\u00e8ctonic tardorom i altmedieval. L\u2019estudi dels monuments, de gran inter\u00e8s per a diverses disciplines relacionades amb la hist\u00f2ria de l\u2019art o l\u2019arqueologia, ha adquirit darrerament un inusitat inter\u00e8s. Es tracta d\u2019una arquitectura essencialment religiosa que t\u00e9 els seus or\u00edgens en els models romans de l\u2019antiguitat tardana i que, m\u00e9s tard, va donar pas a l\u2019art rom\u00e0nic.<\/p>\n<\/a>El professor Arbeiter dissertar\u00e0 sobre els or\u00edgens de l’arquitectura paleocristiana i els primers monuments peninsulars que es daten al segle IV, coincidint amb la pol\u00edtica filocristiana dels constantins. Far\u00e0 un rep\u00e0s de les principals restes d’\u00e8poca romana (segles IV i V), de les diverses bas\u00edliques i els seus components i monuments funeraris. Tamb\u00e9 incidir\u00e0 en l’arquitectura visigoda, pr\u00f2pia dels segles VI-VII, que introdueix ja els elements que constituiran les bases de l’arquitectura medieval, i de la qual Espanya compta amb exemplars molt ben conservats. Finalment, s’endinsar\u00e0 en l’arquitectura asturiana i l\u2019anomenada \u201cmoss\u00e0rab\u201d. Cal destacar que tots aquests temes constitueixen el tema de \u00abHisp\u00e0nia antiqua\u00bb, una obra de la qual el professor Arbeiter est\u00e0 ultimant la nova edici\u00f3 corregida i augmentada.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n