{"id":4680,"date":"2011-07-28T06:34:40","date_gmt":"2011-07-28T06:34:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&#038;p=4680"},"modified":"2015-07-06T16:58:39","modified_gmt":"2015-07-06T16:58:39","slug":"hem-documentat-lhabitat-depoca-romana-a-alta-muntanya-per-primer-cop","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2011\/hem-documentat-lhabitat-depoca-romana-a-alta-muntanya-per-primer-cop\/","title":{"rendered":"\u201cHem documentat l\u2019h\u00e0bitat d\u2019\u00e8poca romana a alta muntanya per primer cop\u201d"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Entrevista a Josep Maria Palet i H\u00e8ctor Orengo, membres del GIAP \u201cHem documentat l\u2019h\u00e0bitat d\u2019\u00e8poca romana a alta muntanya per primer cop\u201d Parlem amb Josep Maria Palet (ICAC) i H\u00e8ctor Orengo (Geolab, adscrit a l\u2019ICAC), membres del GIAP (Grup d\u2019Investigaci\u00f3 en Arqueologia del Paisatge) de l\u2019Institut. Acaben de tornar d\u2019una campanya a la cap\u00e7alera del riu Ter (valls de N\u00faria i de Coma de Vaca). La troballa principal ha sigut una cabana d\u2019\u00e8poca romana a 2.100 metres d\u2019al\u00e7ada i amb una pres\u00e8ncia extraordin\u00e0ria de cer\u00e0mica. La campanya forma part del projecte de recerca m\u00e9s ample de R+D finan\u00e7at pel Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3\u201cInterAmbAr\u201d. La cabana que heu trobat aquest estiu \u00e9s extraordin\u00e0ria. S\u00ed, perqu\u00e8 \u00e9s una cabana romana amb molt material cer\u00e0mic, o sigui, un espai d\u2019h\u00e0bitat. Fins ara hav\u00edem trobat restes d\u2019activitats productives (tancats ramaders, forns metal\u2022l\u00fargics i de pega, etc.). La novetat, doncs, \u00e9s que hem passat de documentar explotacions econ\u00f2miques a documentar l\u2019ocupaci\u00f3 humana, l\u2019h\u00e0bitat a l\u2019alta muntanya. Parleu-nos d\u2019aquesta cabana. \u00c9s un espai gran, d\u2019uns 25 m\u00b2, situat a Coma de Vaca, a uns 2.150 metres. S\u2019ha de tractar d\u2019un assentament d\u2019estiu, estacional per\u00f2 estable. Hi ha prou material cer\u00e0mic per pensar que hi havia instal\u2022lat un grup gran. La quantitat de cer\u00e0mica \u00e9s comparable a la que es troba en un jaciment de plana! La cabana est\u00e0 en en lloc abrupte? No, \u00e9s al peudemont, a peu de tartera, i sobresurt del fons de la vall perqu\u00e8 \u00e9s a la cresta d\u2019un front morr\u00e8nic, o sigui que ni l\u2019erosi\u00f3 ni la sedimentaci\u00f3 no l\u2019han afectat. L\u2019empla\u00e7ament, doncs, ha sigut essencial perqu\u00e8 es conserv\u00e9s. A m\u00e9s, \u00e9s un lloc propici per construir-hi, perqu\u00e8 permet aprofitar els blocs de la tartera. \u00c9s una de les 317 estructures que vau detectar l\u2019any passat? S\u00ed, i de fet aquest any es tractava de fer sondejos de diagn\u00f2stic en quatre punts prospectats l\u2019any passat: dos a la vall de N\u00faria i dos a la vall de Coma de Vaca. Quins resultats han donat? Positius, interessants! No hem punxat! En tots quatre casos hem documentat seq\u00fc\u00e8ncia estratigr\u00e0fica, amb material cer\u00e0mic i org\u00e0nic que ens permetr\u00e0 datar un cop es facin les an\u00e0lisis del carboni 14. Per\u00f2 la cabana ja l\u2019heu datat. S\u00ed, perqu\u00e8 hi ha tanta quantitat de cer\u00e0mica romana que podem afirmar que \u00e9s del segle II-III dC. Hi hem trobat cer\u00e0mica del nord d\u2019\u00c0frica, grolleres, sigil\u2022lada\u2026 En canvi als altres jaciments la cer\u00e0mica \u00e9s de tradici\u00f3 molt local i fins i tot de tradici\u00f3 prehist\u00f2rica, i per aix\u00f2 mateix \u00e9s de mal datar: podria ser des del neol\u00edtic final fins a l\u2019\u00e8poca visig\u00f2tica! Gent vivint a 2.150 metres fa quasi 2.000 anys\u2026 Per qu\u00e8? La justificaci\u00f3 de la pres\u00e8ncia humana a aquesta altitud pot ser per dues raons. La primera: una activitat ramadera especialitzada. En aquest cas podria ser una formatgeria. Ens ho fan pensar els ossos d\u2019ovic\u00e0prids i els fragments cer\u00e0mics amb formes estranyes que hem trobat. No s\u00f3n plats ni cassoles: m\u00e9s aviat semblen motllos per a formatges. I l\u2019altra possible ra\u00f3? No podem descartar la mineria. A part de la tradici\u00f3 local del ferro, \u00e9s un lloc on s\u2019hi poden trobar vetes d\u2019altres minerals. Parlem de mineria, no d\u2019explotaci\u00f3 metal\u2022l\u00fargica, perqu\u00e8 no hem trobat forns ni esc\u00f2ries en cap de les dues valls. Amb quina metodologia heu treballat? La metodologia que hem fet servir per al registre gr\u00e0fic de les intervencions \u00e9s un aspecte que s\u2019ha de destacar! Hem combinat els punts topogr\u00e0fics d\u2019alta definici\u00f3 espacial amb metodologies fotogram\u00e8triques. \u00c9s a dir, que a partir de fotos extraiem l\u2019aixecament topogr\u00e0fic, el dibuix planim\u00e8tric de les estructures i fem el seguiment en 3D dels sondejos. En sou pioners? Som els primers que utilitzem aquesta metodologia per reconstruir el proc\u00e9s d\u2019excavaci\u00f3, \u00e9s a dir, per documentar el registre arqueol\u00f2gic. Si el GIAP vol fer recerca de refer\u00e8ncia ha d\u2019innovar en tots els fronts, tamb\u00e9 en el metodol\u00f2gic! En el context de l\u2019alta muntanya una t\u00e8cnica aix\u00ed, r\u00e0pida, econ\u00f2mica i efica\u00e7, \u00e9s imprescindible. Si ho hagu\u00e9ssim de dibuixar tot ens faltarien mans i dies! Aquesta recerca, subvencionada pel Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3, \u00e9s de tres anys. Sou al segon. \u00c9s un termini d\u2019execuci\u00f3 molt curt, estressant! Aquesta campanya l\u2019hem fet 9 persones en 15 dies, i hem extret molta informaci\u00f3. A m\u00e9s dels quatre sectors excavats, hem prospectat i hem trobat m\u00e9s estructures, que sumades a les detectades l\u2019any passat, ja en s\u00f3n unes 350 en aquestes valls de la cap\u00e7alera del riu Ter. Deunid\u00f3! Ah, i hem de tenir en compte que hem partit de zero. Fa uns anys el Pirineu catal\u00e0 era un terreny arqueol\u00f2gicament verge, i en deu anys que fa que l\u2019estudiem (a part de nosaltres, tamb\u00e9 des de la UAB i la Universitat de Tolosa) hem avan\u00e7at molt, sobretot comparat amb el temps que fa que s\u2019estudia la plana! Conegut el Pirineu catal\u00e0, quin ser\u00e0 el futur del GIAP? Potser el que haurem de fer \u00e9s anar baixant de cota, per con\u00e8ixer din\u00e0miques m\u00e9s locals. D\u2019altra banda, el Pirineu aragon\u00e8s encara s\u2019ha d\u2019estudiar molt. Tamb\u00e9 volem aplicar la nostra metodologia a serralades litorals o prelitorals, com el Montseny, on ara treballa un altre membre del GIAP, l\u2019Arnau Garcia. No pareu. S\u00ed, per\u00f2 tota aquesta feina pionera i d\u2019excel\u2022l\u00e8ncia s\u2019ha de veure recompensada amb suport a la recerca. \u00c9s a dir, amb finan\u00e7ament i una pol\u00edtica de personal que reforci el grup. Crec que l\u2019ICAC ha de treballar perqu\u00e8 els becaris postdoctorals que ha format i que ara s\u00f3n fora els pugui recuperar. Entrevista feta per Carme Badia &#8211; Juliol del 2011<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Entrevista a Josep M. Palet i H\u00e8ctor Orengo, membres del GIAP (Grup d\u2019Investigaci\u00f3 en Arqueologia del Paisatge) de l\u2019Institut. Acaben de tornar d\u2019una campanya a la cap\u00e7alera del riu Ter, on han trobat una cabana d\u2019\u00e8poca romana a 2.100 metres.<br \/><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4680"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4680"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4680\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":9029,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4680\/revisions\/9029"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4680"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4680"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4680"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}