![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/marzano\/foto2.jpg\")
<\/a>Entrevista a la professora Annalisa Marzano (Universitat de Reading)<\/h5>\n<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cAl segle II dC les vil\u00b7les serveixen per mostrar l\u2019estatus\u201d<\/h4>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Annalisa Marzano<\/strong><\/a>, professora a la Universitat de Reading (Regne Unit), ha centrat bona part dels seus estudis en l’economia rural i el sistema de la vil\u00b7la en el m\u00f3n rom\u00e0. \u00c9s autora, entre altres, del llibre Roman villas in central Italy. A social and economic history. Ha estat la professora convidada del seminari internacional d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica, que ha tingut lloc a l\u2019ICAC els dies 31 de gener i 1 de febrer, amb el t\u00edtol \u201cH\u00e0bitat rural i transformaci\u00f3 del paisatge a l\u2019Antiguitat\u201d<\/a>.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/strong><\/p>\n\u00c9s una experta en vil\u00b7les. <\/strong><\/p>\nB\u00e9, m\u2019ha interessat estudiar l\u2019economia de les vil\u00b7les i la seva funci\u00f3 social. \u00c9s a dir, estudiar les vil\u00b7les com a estructura productiva i des del punt de vista social, i com aix\u00f2 canvia al llarg del temps.<\/p>\n
<\/p>\n
La \u201cfunci\u00f3 social\u201d de les vil\u00b7les! <\/strong><\/p>\nS\u00ed, per exemple les relacions entre propietaris i ve\u00efns, entre propietaris i ciutats… Hem de pensar que la vil\u00b7la tamb\u00e9 es fa servir per rebre amics i clients. \u00c9s un lloc per als negocis, els banquets, els banys… Al segle II dC la vil\u00b7la t\u00e9 una funci\u00f3 social molt concreta.<\/p>\n
<\/p>\n
S\u00f3n llocs per parlar. <\/strong><\/p>\nPlini el Jove, autor del segle II dC, explica fins a quin punt la vil\u00b7la \u00e9s un lloc de trobada. Lloc de trobada fora ciutat. Per\u00f2 hi ha un lligam fort entre els propietaris i els nobles de ciutat que formen part del consell municipal. Tamb\u00e9 hi ha una relaci\u00f3 forta amb la ciutat, ja que els propietaris m\u00e9s rics en s\u00f3n benefactors: restauren temples, edificis p\u00fablics o fan altres tipus de donacions, i a canvi la ciutat els dedica est\u00e0tues en honor seu.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/marzano\/foto1.jpg\")
<\/a>Des del camp influ\u00efen a ciutat. <\/strong><\/p>\nAmb l\u2019Imperi fer carrera pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s limitat que en temps de la Rep\u00fablica, perqu\u00e8 tot dep\u00e8n de la relaci\u00f3 amb l\u2019emperador. A Roma les elits ja no poden construir, per exemple, perqu\u00e8 la contrucci\u00f3 \u00e9s monopoli de l\u2019emperador. De manera que la seva influ\u00e8ncia queda fragmentada i ja no est\u00e0 focalitzada a Roma. A les zones rurals de la It\u00e0lia central \u00e9s el moment que comencen a emergir propietaris que ajuden, medien…<\/p>\n
<\/p>\n
Fan pol\u00edtica! <\/strong><\/p>\nDe fet la vil\u00b7la esdev\u00e9 tamb\u00e9 el lloc on expressar la carrera pol\u00edtica. Hi trobem inscripcions que diuen \u201cjo he estat c\u00f2nsul, governador…\u201d. S\u00f3n inscripcions que abans eren a la casa de ciutat, per\u00f2 al segle II ja les trobem a les vil\u00b7les, on tamb\u00e9 sovintegen les seves est\u00e0tues. Est\u00e0tues que s\u00f3n c\u00f2pies de les est\u00e0tues fetes en honor seu al f\u00f2rum de la ciutat per honorar-los i com a signe de gratitud.<\/p>\n
<\/p>\n
La vil\u00b7la fa d\u2019aparador. <\/strong><\/p>\nEs converteix en l\u2019escenari on el propietari, que n\u2019est\u00e0 orgull\u00f3s, pot ensenyar tota la carrera pol\u00edtica. Aquest \u00fas social tamb\u00e9 queda reflectit en el fet que tant les termes com les sales dels \u00e0pats s\u00f3n m\u00e9s grans: hi ha la necessitat d\u2019un espai m\u00e9s ampli per atendre i convidar m\u00e9s persones.<\/p>\n
<\/p>\n
Quina import\u00e0ncia tenen les cases de ciutat? <\/strong><\/p>\nS\u00f3n d\u2019una import\u00e0ncia menor respecte del per\u00edode republic\u00e0, en qu\u00e8 era clau per promoure\u2019s si es volia entrar al sistema electoral. Les vil\u00b7les emergeixen amb la funci\u00f3 nova de mostrar l\u2019estatus.<\/p>\n
<\/p>\n
Per\u00f2 continua tenint una dimensi\u00f3 econ\u00f2mica, no? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, i no es tracta d\u2019agricultura tradicional i prou. \u00c9s a dir, no hi trobem els conreus t\u00edpics de l\u2019olivera i la vinya, sin\u00f3 una explotaci\u00f3 de tot tipus de recursos agraris i naturals. Es crien pavons, lirons… Es fa producci\u00f3 de mel… Tot de productes ja una mica de luxe, per als banquets. Tamb\u00e9 hi ha producci\u00f3 de cal\u00e7, de sofre…<\/p>\n
<\/p>\n
La vil\u00b7la sempre s\u2019ent\u00e9n com a lloc residencial i de producci\u00f3? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, excepte en algunes vil\u00b7les en l\u2019entorn immediat de Roma, que s\u00f3n simplement palaus amb el seu jard\u00ed.<\/p>\n
<\/p>\n
Com es destribueixen les vil\u00b7les a la zona centreit\u00e0lica? <\/strong><\/p>\nHi ha una ocupaci\u00f3 intensa, sobretot de les zones amb un s\u00f2l m\u00e9s bo. Com que hi ha la serralada dels Apenins, a mesura que pugem disminueixen les vil\u00b7les. Es concentren al llarg dels rius navegables, molt interessants com a via de comunicaci\u00f3 i transport de mercaderies. El T\u00edber, per exemple, \u00e9s usat per dur el vi fins a Roma. Tamb\u00e9 es fan moltes vil\u00b7les a la vora de les vies, i amb el temps els propietaris milloren la via i hi fan vies secund\u00e0ries. Com passa aqu\u00ed, aquelles grans art\u00e8ries de comunicaci\u00f3 \u00e9s per on passen les autopistes i els trens avui dia.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/marzano\/foto3.jpg\")
<\/a>Les vil\u00b7les comencen a decaure al segle III dC? <\/strong><\/p>\nAlerta! Es fa una associaci\u00f3 entre l\u2019anomenada \u201ccrisi de producci\u00f3\u201d i el declivi en l\u2019aspecte decoratiu de les vil\u00b7les, que semblen m\u00e9s r\u00fastiques i pobres. En \u00e8poca tardorepublicana a It\u00e0lia es feia molt vi perqu\u00e8 s\u2019exportava molt. Era s\u00edmbol d\u2019estatus i es venia a la G\u00e0lia a canvi d\u2019esclaus! Per\u00f2 amb l\u2019Imperi les prov\u00edncies tamb\u00e9 es van posar a fer vi, i es pensa que aix\u00f2 va comportar una crisi de producci\u00f3 a It\u00e0lia i l\u2019aband\u00f3 de moltes vil\u00b7les.<\/p>\n
<\/p>\n
I no \u00e9s aix\u00ed? <\/strong><\/p>\nSi ho analitzem b\u00e9, a trav\u00e9s de l\u2019arqueologia, l\u2019epigrafia i els textos, veiem que el que passa \u00e9s que hi ha una concentraci\u00f3 de producci\u00f3. Els propietaris, que passen de tenir una vil\u00b7la a tenir-ne unes quantes, decideixen mantenir-ne una com a resid\u00e8ncia i les altres continuen produint per\u00f2 nom\u00e9s hi viuen els \u201cllogaters\u201d.<\/p>\n
<\/p>\n
Qui consumeix, si ja no s\u2019exporta? <\/strong><\/p>\nEra un consum regional i per proveir Roma. En per\u00edode imperial a Roma hi vivia un mili\u00f3 de persones! Hi ha una gran necessitat aliment\u00e0ria.<\/p>\n
<\/p>\n
Aquest model de vil\u00b7les, fins quan dura? <\/strong><\/p>\nEl model de vil\u00b7la que explota l\u2019entorn perdura, transformat, fins al segle V dC. Al segle VI \u00e9s quan hi ha pr\u00f2piament abandonaments, i ja comen\u00e7aran a configurar-se els pobles medievals.<\/p>\n
<\/p>\n
Despr\u00e9s de dos dies en un seminari a l\u2019ICAC, quina valoraci\u00f3 en fa? <\/strong><\/p>\nHa estat una experi\u00e8ncia fant\u00e0stica i Tarragona \u00e9s una ciutat molt bonica. L\u2019ICAC \u00e9s un punt de refer\u00e8ncia molt important pel que fa a la recerca arqueol\u00f2gica i \u00e9s bo que els seminaris estiguin freq\u00fcentats pels estudiants.<\/p>\n
<\/p>\n
Vindran col\u00b7laboracions amb l\u2019ICAC? <\/strong><\/p>\nHi veig moltes possibilitats, perqu\u00e8 els punts en com\u00fa s\u00f3n molts: l\u2019\u00fas del paisatge, l\u2019economia de la vil\u00b7la… A m\u00e9s, el meu objecte d\u2019estudi no \u00e9s nom\u00e9s It\u00e0lia, sin\u00f3 tot el m\u00f3n rom\u00e0. Acabo de publicar un article sobre la urbanitzaci\u00f3 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica en per\u00edode rom\u00e0 a partir de la metodologia del \u201crank-size analysis\u201d, que posa en relaci\u00f3 el creixement econ\u00f2mic i la poblaci\u00f3 de les ciutats. \u00bfCom de grans poden ser les ciutats a partir dels recursos que tenen al seu voltant? A la pen\u00ednsula hi havia moltes ciutats, per\u00f2 petites.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Carme Badia i Puig (text i fotos)<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/a>Entrevista a la professora
\nAnnalisa Marzano<\/a> (Universitat de Reading), experta en economia rural i el sistema de la vil\u00b7la en el m\u00f3n rom\u00e0.
<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4864"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4864"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8975,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4864\/revisions\/8975"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/strong><\/p>\n
\u00c9s una experta en vil\u00b7les. <\/strong><\/p>\n B\u00e9, m\u2019ha interessat estudiar l\u2019economia de les vil\u00b7les i la seva funci\u00f3 social. \u00c9s a dir, estudiar les vil\u00b7les com a estructura productiva i des del punt de vista social, i com aix\u00f2 canvia al llarg del temps.<\/p>\n <\/p>\n La \u201cfunci\u00f3 social\u201d de les vil\u00b7les! <\/strong><\/p>\n S\u00ed, per exemple les relacions entre propietaris i ve\u00efns, entre propietaris i ciutats… Hem de pensar que la vil\u00b7la tamb\u00e9 es fa servir per rebre amics i clients. \u00c9s un lloc per als negocis, els banquets, els banys… Al segle II dC la vil\u00b7la t\u00e9 una funci\u00f3 social molt concreta.<\/p>\n <\/p>\n S\u00f3n llocs per parlar. <\/strong><\/p>\n Plini el Jove, autor del segle II dC, explica fins a quin punt la vil\u00b7la \u00e9s un lloc de trobada. Lloc de trobada fora ciutat. Per\u00f2 hi ha un lligam fort entre els propietaris i els nobles de ciutat que formen part del consell municipal. Tamb\u00e9 hi ha una relaci\u00f3 forta amb la ciutat, ja que els propietaris m\u00e9s rics en s\u00f3n benefactors: restauren temples, edificis p\u00fablics o fan altres tipus de donacions, i a canvi la ciutat els dedica est\u00e0tues en honor seu.<\/p>\n <\/p>\n Amb l\u2019Imperi fer carrera pol\u00edtica \u00e9s m\u00e9s limitat que en temps de la Rep\u00fablica, perqu\u00e8 tot dep\u00e8n de la relaci\u00f3 amb l\u2019emperador. A Roma les elits ja no poden construir, per exemple, perqu\u00e8 la contrucci\u00f3 \u00e9s monopoli de l\u2019emperador. De manera que la seva influ\u00e8ncia queda fragmentada i ja no est\u00e0 focalitzada a Roma. A les zones rurals de la It\u00e0lia central \u00e9s el moment que comencen a emergir propietaris que ajuden, medien…<\/p>\n <\/p>\n Fan pol\u00edtica! <\/strong><\/p>\n De fet la vil\u00b7la esdev\u00e9 tamb\u00e9 el lloc on expressar la carrera pol\u00edtica. Hi trobem inscripcions que diuen \u201cjo he estat c\u00f2nsul, governador…\u201d. S\u00f3n inscripcions que abans eren a la casa de ciutat, per\u00f2 al segle II ja les trobem a les vil\u00b7les, on tamb\u00e9 sovintegen les seves est\u00e0tues. Est\u00e0tues que s\u00f3n c\u00f2pies de les est\u00e0tues fetes en honor seu al f\u00f2rum de la ciutat per honorar-los i com a signe de gratitud.<\/p>\n <\/p>\n La vil\u00b7la fa d\u2019aparador. <\/strong><\/p>\n Es converteix en l\u2019escenari on el propietari, que n\u2019est\u00e0 orgull\u00f3s, pot ensenyar tota la carrera pol\u00edtica. Aquest \u00fas social tamb\u00e9 queda reflectit en el fet que tant les termes com les sales dels \u00e0pats s\u00f3n m\u00e9s grans: hi ha la necessitat d\u2019un espai m\u00e9s ampli per atendre i convidar m\u00e9s persones.<\/p>\n <\/p>\n Quina import\u00e0ncia tenen les cases de ciutat? <\/strong><\/p>\n S\u00f3n d\u2019una import\u00e0ncia menor respecte del per\u00edode republic\u00e0, en qu\u00e8 era clau per promoure\u2019s si es volia entrar al sistema electoral. Les vil\u00b7les emergeixen amb la funci\u00f3 nova de mostrar l\u2019estatus.<\/p>\n <\/p>\n Per\u00f2 continua tenint una dimensi\u00f3 econ\u00f2mica, no? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, i no es tracta d\u2019agricultura tradicional i prou. \u00c9s a dir, no hi trobem els conreus t\u00edpics de l\u2019olivera i la vinya, sin\u00f3 una explotaci\u00f3 de tot tipus de recursos agraris i naturals. Es crien pavons, lirons… Es fa producci\u00f3 de mel… Tot de productes ja una mica de luxe, per als banquets. Tamb\u00e9 hi ha producci\u00f3 de cal\u00e7, de sofre…<\/p>\n <\/p>\n La vil\u00b7la sempre s\u2019ent\u00e9n com a lloc residencial i de producci\u00f3? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, excepte en algunes vil\u00b7les en l\u2019entorn immediat de Roma, que s\u00f3n simplement palaus amb el seu jard\u00ed.<\/p>\n <\/p>\n Com es destribueixen les vil\u00b7les a la zona centreit\u00e0lica? <\/strong><\/p>\n Hi ha una ocupaci\u00f3 intensa, sobretot de les zones amb un s\u00f2l m\u00e9s bo. Com que hi ha la serralada dels Apenins, a mesura que pugem disminueixen les vil\u00b7les. Es concentren al llarg dels rius navegables, molt interessants com a via de comunicaci\u00f3 i transport de mercaderies. El T\u00edber, per exemple, \u00e9s usat per dur el vi fins a Roma. Tamb\u00e9 es fan moltes vil\u00b7les a la vora de les vies, i amb el temps els propietaris milloren la via i hi fan vies secund\u00e0ries. Com passa aqu\u00ed, aquelles grans art\u00e8ries de comunicaci\u00f3 \u00e9s per on passen les autopistes i els trens avui dia.<\/p>\n <\/p>\n Alerta! Es fa una associaci\u00f3 entre l\u2019anomenada \u201ccrisi de producci\u00f3\u201d i el declivi en l\u2019aspecte decoratiu de les vil\u00b7les, que semblen m\u00e9s r\u00fastiques i pobres. En \u00e8poca tardorepublicana a It\u00e0lia es feia molt vi perqu\u00e8 s\u2019exportava molt. Era s\u00edmbol d\u2019estatus i es venia a la G\u00e0lia a canvi d\u2019esclaus! Per\u00f2 amb l\u2019Imperi les prov\u00edncies tamb\u00e9 es van posar a fer vi, i es pensa que aix\u00f2 va comportar una crisi de producci\u00f3 a It\u00e0lia i l\u2019aband\u00f3 de moltes vil\u00b7les.<\/p>\n <\/p>\n I no \u00e9s aix\u00ed? <\/strong><\/p>\n Si ho analitzem b\u00e9, a trav\u00e9s de l\u2019arqueologia, l\u2019epigrafia i els textos, veiem que el que passa \u00e9s que hi ha una concentraci\u00f3 de producci\u00f3. Els propietaris, que passen de tenir una vil\u00b7la a tenir-ne unes quantes, decideixen mantenir-ne una com a resid\u00e8ncia i les altres continuen produint per\u00f2 nom\u00e9s hi viuen els \u201cllogaters\u201d.<\/p>\n <\/p>\n Qui consumeix, si ja no s\u2019exporta? <\/strong><\/p>\n Era un consum regional i per proveir Roma. En per\u00edode imperial a Roma hi vivia un mili\u00f3 de persones! Hi ha una gran necessitat aliment\u00e0ria.<\/p>\n <\/p>\n Aquest model de vil\u00b7les, fins quan dura? <\/strong><\/p>\n El model de vil\u00b7la que explota l\u2019entorn perdura, transformat, fins al segle V dC. Al segle VI \u00e9s quan hi ha pr\u00f2piament abandonaments, i ja comen\u00e7aran a configurar-se els pobles medievals.<\/p>\n <\/p>\n Despr\u00e9s de dos dies en un seminari a l\u2019ICAC, quina valoraci\u00f3 en fa? <\/strong><\/p>\n Ha estat una experi\u00e8ncia fant\u00e0stica i Tarragona \u00e9s una ciutat molt bonica. L\u2019ICAC \u00e9s un punt de refer\u00e8ncia molt important pel que fa a la recerca arqueol\u00f2gica i \u00e9s bo que els seminaris estiguin freq\u00fcentats pels estudiants.<\/p>\n <\/p>\n Vindran col\u00b7laboracions amb l\u2019ICAC? <\/strong><\/p>\n Hi veig moltes possibilitats, perqu\u00e8 els punts en com\u00fa s\u00f3n molts: l\u2019\u00fas del paisatge, l\u2019economia de la vil\u00b7la… A m\u00e9s, el meu objecte d\u2019estudi no \u00e9s nom\u00e9s It\u00e0lia, sin\u00f3 tot el m\u00f3n rom\u00e0. Acabo de publicar un article sobre la urbanitzaci\u00f3 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica en per\u00edode rom\u00e0 a partir de la metodologia del \u201crank-size analysis\u201d, que posa en relaci\u00f3 el creixement econ\u00f2mic i la poblaci\u00f3 de les ciutats. \u00bfCom de grans poden ser les ciutats a partir dels recursos que tenen al seu voltant? A la pen\u00ednsula hi havia moltes ciutats, per\u00f2 petites.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Carme Badia i Puig (text i fotos)<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/a>Des del camp influ\u00efen a ciutat. <\/strong><\/p>\n<\/a>Les vil\u00b7les comencen a decaure al segle III dC? <\/strong><\/p>\n<\/a>Entrevista a la professora
\nAnnalisa Marzano<\/a> (Universitat de Reading), experta en economia rural i el sistema de la vil\u00b7la en el m\u00f3n rom\u00e0.
<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4864"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4864"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8975,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4864\/revisions\/8975"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}