![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ceraudo\/foto1.jpg\")
<\/a>Entrevista al professor Giuseppe Ceraudo, de la Universitat del Salento<\/a> (It\u00e0lia)<\/h5>\n<\/p>\n
<\/p>\n
\u201cGr\u00e0cies a l\u2019aerofotografia reconstru\u00efm la via Trajana metre a metre\u201d<\/h4>\n
<\/p>\n
Giuseppe Ceraudo (Universitat del Salento, It\u00e0lia) ha fet a l’ICAC un seminari sobre aerofotografia<\/a>, la seva especialitat. \u00c9s professor de Topografia antiga i Aerotopografia arqueol\u00f2gica.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/strong><\/p>\nPer qu\u00e8 \u00e9s important l\u2019aerofotografia per a un arque\u00f2leg? <\/strong><\/p>\n\u00c9s un dels instruments utilitzats per fer recerca topogr\u00e0fica sobre el terreny. Per\u00f2 l\u2019han de fer servir arque\u00f2legs especialistes, que s\u00e0piguen entendre i interpretar les fotografies. A It\u00e0lia, dins de l\u2019assignatura de Topografia antiga es passa un examen en fotografia a\u00e8ria.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ceraudo\/foto2.jpg\")
<\/a>Un recurs del segle XX per estudiar el m\u00f3n antic! <\/strong><\/p>\nDel segle XIX, haur\u00edem de dir, perqu\u00e8 la primera foto a\u00e8ria amb finalitats arqueol\u00f2giques a It\u00e0lia data del 1899. Giacomo Boni excavava el f\u00f2rum de Roma i, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb militars, va retratar el jaciment des d\u2019un globus aerost\u00e0tic.<\/p>\n
<\/p>\n
La fotografia a\u00e8ria i el m\u00f3n militar sempre van lligats? <\/strong><\/p>\nFins fa pocs anys, s\u00ed. Justament per aix\u00f2 disposem de moltes fotos a\u00e8ries d\u2019It\u00e0lia fetes durant la Segona Guerra Mundial. A la Fototeca Nacional, a Roma, hi tenim les fotos de la RAF anglesa (Royal Airforce), la USAF nord-americana (United States Airforce) i la Luftwaffe alemanya. A m\u00e9s, a l\u2019Institut Geogr\u00e0fic Militar, a Flor\u00e8ncia, hi ha les imatges de l\u2019AMI (Aeron\u00e0utica Militar Italiana).<\/p>\n
<\/p>\n
Aqu\u00ed es fan servir molt les imatges a\u00e8ries del 1956, fetes per militars americans. <\/strong><\/p>\nA It\u00e0lia tamb\u00e9 tenim fotos d\u2019aquest moment, en concret dels anys 1954-1955. Estan dipositades a Flor\u00e8ncia. Els Estats Units tamb\u00e9 van topografiar tot It\u00e0lia en un vol que en diem \u201cvolo base\u201d. Cal dir, per\u00f2, que des de l\u2019any 2000 a It\u00e0lia es permet volar i fotografiar lliurement, amb el perm\u00eds de l\u2019aeron\u00e0utica militar. O sigui que ara les fotos les fem nosaltres!<\/p>\n
<\/p>\n
Com s\u2019interpreta una fotografia a\u00e8ria? <\/strong><\/p>\nEs tracta de saber-hi identificar restes arqueol\u00f2giques, a trav\u00e9s de les traces que apreciem en els conreus (cropmarks, en angl\u00e8s).<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ceraudo\/foto3.jpg\")
<\/a>Traces com ara quines? <\/strong><\/p>\nN\u2019hi ha moltes, per\u00f2 les m\u00e9s importants s\u00f3n tres. En primer lloc hi ha les traces en la vegetaci\u00f3, apreciables quan els camps estan sembrats, a la primavera. Si hi ha restes arqueol\u00f2giques sota la terra (un mur, una vil\u00b7la, etc.), el sembrat creix menys i s\u2019esgrogueeix abans. Contr\u00e0riament, si hi ha una rasa profunda (una s\u00e8quia, un pou, una cisterna, una tomba, etc.), llavors el sembrat creix m\u00e9s alt i verdeja m\u00e9s.<\/p>\n
<\/p>\n
Sort de l\u2019agricultura! O en un bosc tamb\u00e9 s\u2019apreciaria? <\/strong><\/p>\nNo, ni en boscos ni en zones urbanitzades o amb infraestructures aquesta t\u00e8cnica serveix de ben res! L\u2019ideal \u00e9s tenir el terreny conreat.<\/p>\n
<\/p>\n
Quines s\u00f3n les dues altres traces arqueol\u00f2giques que mireu de detectar en una foto? <\/strong><\/p>\nLes traces d\u2019humitat (quan els camps estan llaurats, a la tardor) i les traces de microrelleu. Per apreciar aquestes \u00faltimes, les fotos s\u2019han de fer a primera hora del dia o a \u00faltima hora, de manera que les ombres fan visibles petites elevacions del terreny, a causa potser d\u2019un mur.<\/p>\n
<\/p>\n
En quin camp d\u2019estudi t\u00e9 m\u00e9s aplicaci\u00f3 la fotografia a\u00e8ria? <\/strong><\/p>\nEn tot el que tingui a veure amb recerca territorial. \u00c9s a dir, amb vil\u00b7les, vies, centuriacions, ciutats antigues… Ara, per\u00f2, tamb\u00e9 disposem de fotografies de sat\u00e8l\u00b7lit, i d\u2019aqu\u00ed a cinc o deu anys segurament ja seran de prou qualitat perqu\u00e8 les puguem fer servir igual que les fotos a\u00e8ries.<\/p>\n
<\/p>\n
Recorregut de la via trajana (mapa: G. Ceraudo).<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/ceraudo\/trajana.jpg\")
<\/strong><\/a>Vost\u00e8 estudia la via Trajana. Qu\u00e8 n\u2019ha pogut saber a trav\u00e9s de l\u2019aerofotografia? <\/strong><\/p>\nMoltes coses! En les vuit campanyes de reconeixement topogr\u00e0fic sobre el terreny fetes fins ara, des del 2004, hem descobert restes de via, ponts i mil\u00b7liaris. Hem de pensar que la via anava de Benevento a Brindisi, s\u00f3n 300 km, equivalents a 204 milles. Fins ara hem fet fins a la milla 60, un ter\u00e7!<\/p>\n
<\/p>\n
S\u00ed que \u00e9s lent. <\/strong><\/p>\nLent per\u00f2 escrupol\u00f3s! La feina d\u2019interpretaci\u00f3 fotoa\u00e8ria va acompanyada d\u2019un treball de camp exhaustiu, de prospecci\u00f3. Estem reconstruint metre a metre la via Trajana. Es tracta d\u2019un tipus de treball en una via antiga que, pel que jo s\u00e9, \u00e9s \u00fanic! Amb un parell d\u2019anys m\u00e9s acabarem.<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n
Abril del 2012<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
<\/a>Parlem amb el professor Giuseppe Ceraudo, de la
\nUniversitat del Salento<\/a> (It\u00e0lia), especialista en aerotopografia.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4958"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4958"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4958\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8941,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4958\/revisions\/8941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
<\/strong><\/p>\n
Per qu\u00e8 \u00e9s important l\u2019aerofotografia per a un arque\u00f2leg? <\/strong><\/p>\n \u00c9s un dels instruments utilitzats per fer recerca topogr\u00e0fica sobre el terreny. Per\u00f2 l\u2019han de fer servir arque\u00f2legs especialistes, que s\u00e0piguen entendre i interpretar les fotografies. A It\u00e0lia, dins de l\u2019assignatura de Topografia antiga es passa un examen en fotografia a\u00e8ria.<\/p>\n <\/p>\n Del segle XIX, haur\u00edem de dir, perqu\u00e8 la primera foto a\u00e8ria amb finalitats arqueol\u00f2giques a It\u00e0lia data del 1899. Giacomo Boni excavava el f\u00f2rum de Roma i, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb militars, va retratar el jaciment des d\u2019un globus aerost\u00e0tic.<\/p>\n <\/p>\n La fotografia a\u00e8ria i el m\u00f3n militar sempre van lligats? <\/strong><\/p>\n Fins fa pocs anys, s\u00ed. Justament per aix\u00f2 disposem de moltes fotos a\u00e8ries d\u2019It\u00e0lia fetes durant la Segona Guerra Mundial. A la Fototeca Nacional, a Roma, hi tenim les fotos de la RAF anglesa (Royal Airforce), la USAF nord-americana (United States Airforce) i la Luftwaffe alemanya. A m\u00e9s, a l\u2019Institut Geogr\u00e0fic Militar, a Flor\u00e8ncia, hi ha les imatges de l\u2019AMI (Aeron\u00e0utica Militar Italiana).<\/p>\n <\/p>\n Aqu\u00ed es fan servir molt les imatges a\u00e8ries del 1956, fetes per militars americans. <\/strong><\/p>\n A It\u00e0lia tamb\u00e9 tenim fotos d\u2019aquest moment, en concret dels anys 1954-1955. Estan dipositades a Flor\u00e8ncia. Els Estats Units tamb\u00e9 van topografiar tot It\u00e0lia en un vol que en diem \u201cvolo base\u201d. Cal dir, per\u00f2, que des de l\u2019any 2000 a It\u00e0lia es permet volar i fotografiar lliurement, amb el perm\u00eds de l\u2019aeron\u00e0utica militar. O sigui que ara les fotos les fem nosaltres!<\/p>\n <\/p>\n Com s\u2019interpreta una fotografia a\u00e8ria? <\/strong><\/p>\n Es tracta de saber-hi identificar restes arqueol\u00f2giques, a trav\u00e9s de les traces que apreciem en els conreus (cropmarks, en angl\u00e8s).<\/p>\n <\/p>\n N\u2019hi ha moltes, per\u00f2 les m\u00e9s importants s\u00f3n tres. En primer lloc hi ha les traces en la vegetaci\u00f3, apreciables quan els camps estan sembrats, a la primavera. Si hi ha restes arqueol\u00f2giques sota la terra (un mur, una vil\u00b7la, etc.), el sembrat creix menys i s\u2019esgrogueeix abans. Contr\u00e0riament, si hi ha una rasa profunda (una s\u00e8quia, un pou, una cisterna, una tomba, etc.), llavors el sembrat creix m\u00e9s alt i verdeja m\u00e9s.<\/p>\n <\/p>\n Sort de l\u2019agricultura! O en un bosc tamb\u00e9 s\u2019apreciaria? <\/strong><\/p>\n No, ni en boscos ni en zones urbanitzades o amb infraestructures aquesta t\u00e8cnica serveix de ben res! L\u2019ideal \u00e9s tenir el terreny conreat.<\/p>\n <\/p>\n Quines s\u00f3n les dues altres traces arqueol\u00f2giques que mireu de detectar en una foto? <\/strong><\/p>\n Les traces d\u2019humitat (quan els camps estan llaurats, a la tardor) i les traces de microrelleu. Per apreciar aquestes \u00faltimes, les fotos s\u2019han de fer a primera hora del dia o a \u00faltima hora, de manera que les ombres fan visibles petites elevacions del terreny, a causa potser d\u2019un mur.<\/p>\n <\/p>\n En quin camp d\u2019estudi t\u00e9 m\u00e9s aplicaci\u00f3 la fotografia a\u00e8ria? <\/strong><\/p>\n En tot el que tingui a veure amb recerca territorial. \u00c9s a dir, amb vil\u00b7les, vies, centuriacions, ciutats antigues… Ara, per\u00f2, tamb\u00e9 disposem de fotografies de sat\u00e8l\u00b7lit, i d\u2019aqu\u00ed a cinc o deu anys segurament ja seran de prou qualitat perqu\u00e8 les puguem fer servir igual que les fotos a\u00e8ries.<\/p>\n <\/p>\n Recorregut de la via trajana (mapa: G. Ceraudo).<\/em><\/p>\n Moltes coses! En les vuit campanyes de reconeixement topogr\u00e0fic sobre el terreny fetes fins ara, des del 2004, hem descobert restes de via, ponts i mil\u00b7liaris. Hem de pensar que la via anava de Benevento a Brindisi, s\u00f3n 300 km, equivalents a 204 milles. Fins ara hem fet fins a la milla 60, un ter\u00e7!<\/p>\n <\/p>\n S\u00ed que \u00e9s lent. <\/strong><\/p>\n Lent per\u00f2 escrupol\u00f3s! La feina d\u2019interpretaci\u00f3 fotoa\u00e8ria va acompanyada d\u2019un treball de camp exhaustiu, de prospecci\u00f3. Estem reconstruint metre a metre la via Trajana. Es tracta d\u2019un tipus de treball en una via antiga que, pel que jo s\u00e9, \u00e9s \u00fanic! Amb un parell d\u2019anys m\u00e9s acabarem.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n Abril del 2012<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/a>Un recurs del segle XX per estudiar el m\u00f3n antic! <\/strong><\/p>\n<\/a>Traces com ara quines? <\/strong><\/p>\n<\/strong><\/a>Vost\u00e8 estudia la via Trajana. Qu\u00e8 n\u2019ha pogut saber a trav\u00e9s de l\u2019aerofotografia? <\/strong><\/p>\n<\/a>Parlem amb el professor Giuseppe Ceraudo, de la
\nUniversitat del Salento<\/a> (It\u00e0lia), especialista en aerotopografia.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4958"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4958"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4958\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8941,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4958\/revisions\/8941"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4958"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4958"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4958"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}