<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/lampeter\/foto1.jpg\")
<\/a><\/h5>\n\u201cEls llocs de culte solen estar vinculats amb activitats econ\u00f2miques\u201d<\/h4>\n
<\/p>\n
Marta Garc\u00eda Morcillo<\/a> i Kyle Erikson<\/a>, de la Universitat de Gal\u00b7les Trinity Saint David, s\u00f3n membres del projecte \u00abCamins sagrats: comer\u00e7, rutes i cultes a la Mediterr\u00e0nia antiga\u00bb<\/a>. Fa poc van venir a presentar aquest projecte a l’ICAC en el seminari Religi\u00f3, iconografia i economia en el m\u00f3n antic<\/a>.<\/h5>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s un lloc de culte? <\/strong><\/p>\nNo cal que sigui un temple, un altar o una construcci\u00f3 de l\u2019home: pot ser una gruta… o un bosc! A Gr\u00e8cia i a Roma hi havia els boscos sacres. Tamb\u00e9 hi ha hagut muntanyes sagrades, venerades com un d\u00e9u.<\/p>\n
<\/p>\n
A vosaltres us interessa la relaci\u00f3 entre llocs de culte i economia. <\/strong><\/p>\nVolem estudiar la Mediterr\u00e0nia des d\u2019aquesta prespectiva nova entre els segles XII aC i VI dC. \u00c9s a dir, tota l\u2019antiguitat. I no nom\u00e9s la Mediterr\u00e0nia, sin\u00f3 tamb\u00e9 les zones lim\u00edtrofs: \u00c0frica (la cultura del S\u00e0hara, Egipte, etc.), P\u00e8rsia i les cultures mesopot\u00e0miques, Ar\u00e0bia, i les cultures atl\u00e0ntiques, com la celta.<\/p>\n
<\/p>\n
Qui sou? <\/strong><\/p>\nUn equip interdisciplinari de deu persones, entre arque\u00f2legs, antrop\u00f2legs, historiadors, te\u00f2legs i fil\u00f2legs cl\u00e0ssics. Aviat tindrem incorporacions de dues universitats alemanyes, Heidelberg i Mainz. La nostra voluntat \u00e9s anar ampliant el grup i que puguem integrar escoles i tradicions de diversos pa\u00efsos, com l\u2019ICAC. Els investigadors catalans hi estan convidats!<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/lampeter\/foto2.jpg\")
<\/a><\/strong>Hi pot haver economia sense religi\u00f3, per\u00f2 religi\u00f3 sense economia no? <\/strong><\/p>\nAquesta pregunta ens fa pensar! I si la trasllad\u00e9ssim a la creaci\u00f3 del lloc de culte, haur\u00edem de dir que \u00e9s veritat, perqu\u00e8 els llocs de culte solen tenir un vincle amb activitats econ\u00f2miques o seculars. Sovint s\u00f3n llocs neutrals, a mig cam\u00ed entre el m\u00f3n terrenal i el m\u00f3n div\u00ed. I aquest fet, que siguin espais especials i segurs, facilita l\u2019intercanvi comercial i cultural.<\/p>\n
<\/p>\n
I creen rutes entre ells? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, perqu\u00e8 entre aquests llocs sagrats hi ha comunicaci\u00f3: hi circulen materials, persones, idees… O sigui que entre ells hi ha un vincle, i l\u2019hem d\u2019entendre de manera territorialitzada.<\/p>\n
<\/p>\n
Les rutes sagrades coincideixen amb les naturals? <\/strong><\/p>\nMolt sovint s\u00f3n rutes creades per la geografia, s\u00ed, i coincideixen amb altres rutes, com els camins de la transhum\u00e0ncia, com ens ha demostrat la Diana Gorostidi<\/a> en el cas d’H\u00e8rcules a la It\u00e0lia central. Els espais sagrats no sempre estan situats en indrets estrat\u00e8gics, per\u00f2 s\u00ed en llocs naturals especials.<\/p>\n <\/p>\n
La natura marca l\u2019enclavament sacre? <\/strong><\/p>\nQu\u00e8 \u00e9s primer, el temple o el lloc? Aix\u00f2 no ho resoldrem. Per posar un exemple de casa nostra, segur que Montserrat, per la seva orografia tan \u00fanica, ja era un lloc de culte precristi\u00e0. Per\u00f2 el que a nosaltres ens interessa, i \u00e9s nou, \u00e9s connectar amb l\u2019entorn d\u2019aquests llocs i estudiar els patrons de continu\u00eftat que han tingut.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nCanviar per continuar, com tot? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, els llocs de culte s\u2019adapten als canvis igual que els mercats. Amb la romanitzaci\u00f3, per exemple, els cultes que ja existeixen s\u2019enfronten als cultes nous. Com sobreviuen? Per qu\u00e8? Com es transformen?<\/p>\n
<\/p>\n
Posa\u2019ns-en un exemple. <\/strong><\/p>\nHi ha el cas paradigm\u00e0tic d\u2019Efes, com ens ha explicat l\u2019Horacio Gonz\u00e1lez<\/a>: passa de lloc de culte grec a lloc de culte cristi\u00e0! Era una ciutat tan coneguda, tan potent, amb una for\u00e7a tel\u00b7l\u00farica tan gran, que no es podia perdre.<\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s un lloc de culte? <\/strong><\/p>\n No cal que sigui un temple, un altar o una construcci\u00f3 de l\u2019home: pot ser una gruta… o un bosc! A Gr\u00e8cia i a Roma hi havia els boscos sacres. Tamb\u00e9 hi ha hagut muntanyes sagrades, venerades com un d\u00e9u.<\/p>\n <\/p>\n A vosaltres us interessa la relaci\u00f3 entre llocs de culte i economia. <\/strong><\/p>\n Volem estudiar la Mediterr\u00e0nia des d\u2019aquesta prespectiva nova entre els segles XII aC i VI dC. \u00c9s a dir, tota l\u2019antiguitat. I no nom\u00e9s la Mediterr\u00e0nia, sin\u00f3 tamb\u00e9 les zones lim\u00edtrofs: \u00c0frica (la cultura del S\u00e0hara, Egipte, etc.), P\u00e8rsia i les cultures mesopot\u00e0miques, Ar\u00e0bia, i les cultures atl\u00e0ntiques, com la celta.<\/p>\n <\/p>\n Qui sou? <\/strong><\/p>\n Un equip interdisciplinari de deu persones, entre arque\u00f2legs, antrop\u00f2legs, historiadors, te\u00f2legs i fil\u00f2legs cl\u00e0ssics. Aviat tindrem incorporacions de dues universitats alemanyes, Heidelberg i Mainz. La nostra voluntat \u00e9s anar ampliant el grup i que puguem integrar escoles i tradicions de diversos pa\u00efsos, com l\u2019ICAC. Els investigadors catalans hi estan convidats!<\/p>\n <\/p>\n Aquesta pregunta ens fa pensar! I si la trasllad\u00e9ssim a la creaci\u00f3 del lloc de culte, haur\u00edem de dir que \u00e9s veritat, perqu\u00e8 els llocs de culte solen tenir un vincle amb activitats econ\u00f2miques o seculars. Sovint s\u00f3n llocs neutrals, a mig cam\u00ed entre el m\u00f3n terrenal i el m\u00f3n div\u00ed. I aquest fet, que siguin espais especials i segurs, facilita l\u2019intercanvi comercial i cultural.<\/p>\n <\/p>\n I creen rutes entre ells? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, perqu\u00e8 entre aquests llocs sagrats hi ha comunicaci\u00f3: hi circulen materials, persones, idees… O sigui que entre ells hi ha un vincle, i l\u2019hem d\u2019entendre de manera territorialitzada.<\/p>\n <\/p>\n Les rutes sagrades coincideixen amb les naturals? <\/strong><\/p>\n Molt sovint s\u00f3n rutes creades per la geografia, s\u00ed, i coincideixen amb altres rutes, com els camins de la transhum\u00e0ncia, com ens ha demostrat la Diana Gorostidi<\/a> en el cas d’H\u00e8rcules a la It\u00e0lia central. Els espais sagrats no sempre estan situats en indrets estrat\u00e8gics, per\u00f2 s\u00ed en llocs naturals especials.<\/p>\n <\/p>\n La natura marca l\u2019enclavament sacre? <\/strong><\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s primer, el temple o el lloc? Aix\u00f2 no ho resoldrem. Per posar un exemple de casa nostra, segur que Montserrat, per la seva orografia tan \u00fanica, ja era un lloc de culte precristi\u00e0. Per\u00f2 el que a nosaltres ens interessa, i \u00e9s nou, \u00e9s connectar amb l\u2019entorn d\u2019aquests llocs i estudiar els patrons de continu\u00eftat que han tingut.<\/p>\n Canviar per continuar, com tot? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, els llocs de culte s\u2019adapten als canvis igual que els mercats. Amb la romanitzaci\u00f3, per exemple, els cultes que ja existeixen s\u2019enfronten als cultes nous. Com sobreviuen? Per qu\u00e8? Com es transformen?<\/p>\n <\/p>\n Posa\u2019ns-en un exemple. <\/strong><\/p>\n Hi ha el cas paradigm\u00e0tic d\u2019Efes, com ens ha explicat l\u2019Horacio Gonz\u00e1lez<\/a>: passa de lloc de culte grec a lloc de culte cristi\u00e0! Era una ciutat tan coneguda, tan potent, amb una for\u00e7a tel\u00b7l\u00farica tan gran, que no es podia perdre.<\/p>\n <\/p>\n<\/a><\/strong>Hi pot haver economia sense religi\u00f3, per\u00f2 religi\u00f3 sense economia no? <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/lampeter\/foto3.jpg\")
<\/a>Els pelegrinatges porten riquesa. <\/strong><\/p>\n