<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/guti\/1.jpg\")
<\/a>\u201cS\u2019ha de fer recerca per diferenciar millor els materials lapidis\u201d<\/h4>\n <\/p>\n
Despr\u00e9s de vuit anys al capdavant de la Unitat d\u2019Estudis Arqueom\u00e8trics (UEA)<\/a> de l\u2019ICAC, la Dra. Guti\u00e9rrez<\/a> inicia aquest novembre una nova etapa com a investigadora en un centre de la Universitat de Bordeus i del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS), concretament al Centre de Recherche en Physique Appliqu\u00e9e \u00e0 l’Arch\u00e9ologie<\/a> (CRP2A), que \u00e9s un dels tres centres que forma l\u2019Institut de l’Institut de recherches sur les Arch\u00e9omat\u00e9riaux (IRAMAT)<\/a>.<\/h5>\n <\/p>\n
La UEA \u00e9s un dels actius de l\u2019ICAC. <\/strong><\/p>\nDe fet \u00e9s \u00fanic a Espanya. Aglutina en un mateix equip arque\u00f2legs i ge\u00f2legs que treballen di\u00e0riament colze a colze analitzant materials lapidis. Aix\u00f2 permet una multidisciplinarietat real i tamb\u00e9 planificar, des del doble punt de vista, les nostres l\u00ednies de recerca.<\/p>\n
<\/p>\n
Com funciona la Unitat? <\/strong><\/p>\nA partir de tres eixos. El primer: proporcionar serveis a altres investigadors o equips de recerca (enc\u00e0rrecs d\u2019an\u00e0lisis de materials lapidis principalment, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres materials inorg\u00e0nics com cer\u00e0miques, morters i metalls). El segon: fer recerca per anar ampliant el fons de refer\u00e8ncia de materials lapidis, que b\u00e0sicament es conforma a partir del fons del LEMLA (Laboratori per a l’Estudi dels Materials Lapidis a l’Antiguitat), gr\u00e0cies a un conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 signat amb la UAB l\u2019any 2006 per impulsar els estudis arqueom\u00e8trics, i tamb\u00e9 fer recerca per aplicar noves metodologies anal\u00edtiques que permeti caracteritzar cada vegada millor aquests materials. A part de la doc\u00e8ncia, el tercer eix, perqu\u00e8 participem en el M\u00e0ster en Arqueologia cl\u00e0ssica<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n
Amb les actes del IX Congr\u00e9s ASMOSIA<\/a>.<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/guti\/2.jpg\")
<\/a><\/h4>\nQuin \u00e9s l\u2019objectiu final? <\/strong><\/p>\nPoder afinar al m\u00e0xim la identificaci\u00f3 dels materials. Per fer b\u00e9 la feina, la UEA necessita necess\u00e0riament, s\u2019ha de dir aix\u00ed!, fer recerca. Hem de tenir al dia els materials, i cada cop m\u00e9s ben caracteritzats i amb un ventall cada cop m\u00e9s ampli d\u2019anal\u00edtiques. En el cas dels materials lap\u00eddis, gr\u00e0cies a finan\u00e7ament aconseguit en convocat\u00f2ries competitives d\u2019I+D del Ministeri i de la Generalitat, hem pogut avan\u00e7ar molt en els darrers anys!<\/p>\n
<\/p>\n
De quina infraestructura disposa el laboratori de la UEA?<\/strong><\/p>\nHi ha dos microscopis petrogr\u00e0fics per llum transmesa (NIKON Eclipse 50iPol), un aparell d\u2019an\u00e0lisis per catodoluminisc\u00e8ncia (CITL Mk5 Optical Cathodoluminescence Microscope Stage) i un aparell d\u2019an\u00e0lisi per difracci\u00f3 de raigs X (CITL Energy-Dispersive X-ray Spectroscopy System), que ens permeten fer les principals an\u00e0lisis. Quan en s\u00f3n necess\u00e0ries d\u2019altres que no podem fer des de l\u2019ICAC, les anem a fer a altres laboratoris i n\u2019interpretem els resultats nosaltres mateixos.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nQu\u00e8 s\u2019ha aconseguit des del 2006? <\/strong><\/p>\nMolt! En els \u00faltims 5 anys la UEA s\u2019ha posicionat com a laboratori d\u2019an\u00e0lisi de materials lapidis de refer\u00e8ncia a Espanya. Aproximadament el 40% dels enc\u00e0rrecs que rebem s\u00f3n de Catalunya i el 60%, de la resta de l\u2019Estat.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s fruit del que vau sembrar en el IX Congr\u00e9s ASMOSIA, fet a Tarragona el 2009 i organitzat per la UEA? <\/strong><\/p>\nS\u00ed, sens dubte, molts enc\u00e0rrecs v\u00e9nen de llavors, per\u00f2 tamb\u00e9 del paper clau de la professora Rod\u00e0 en difondre, a Espanya, la import\u00e0ncia de l\u2019estudi dels materials lapidis ja des de molts anys abans ha anat donant fruit. L\u2019ICAC, i en aquest cas la UEA, van acollir els millors investigadors del m\u00f3n en el nostre camp [vegeu les actes del congr\u00e9s<\/a>]. Aquella trobada va permetre ensenyar a la comunitat cient\u00edfica mundial la feina i la recerca de la UEA, i a la vegada va ser l\u2019aparador d\u2019Espanya a la resta del m\u00f3n.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n Un \u00e8xit a llarg termini! <\/strong><\/p>\nI tant, per\u00f2 encara estem en fase de pedagogia. Cada cop menys, i amb excepcions, per\u00f2 a Espanya l\u2019estudi dels materials lapidis que es van fer servir per elaborar escultures, inscripcions, elements arquitect\u00f2nics, etc. encara es veu com un complement a la recerca, i no com una aspecte necessari per ententre el per qu\u00e8 d\u2019aquestes peces, els mecanismes intr\u00ednsecs que van permetre la seva fabricaci\u00f3, d\u2019on van arribar, etc. Afortunadament, per\u00f2, aquest panorama va canviant.<\/p>\n
<\/p>\n
![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/guti\/3.jpg\")
<\/a><\/h4>\nEncara falta molt per saber, dels marbres usats pels romans? <\/strong><\/p>\nEl ventall de materials lapidis que feien servir \u00e9s molt ampli i encara no es coneixen tots. Per exemple, darrerament s\u2019han descobert nous marbres a la zona d\u2019Efes que, gr\u00e0cies a les anal\u00edtiques arqueom\u00e8triques, s\u2019ha pogut comprovar que els van utilitzar no nom\u00e9s a aquesta regi\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 a Roma, i que fins ara es confonien amb marbre de Carrara. Poder-los diferenciar \u00e9s fonamental per les implicacions hist\u00f2riques, simb\u00f2liques, econ\u00f2miques, etc. de fer servir un material o un altre.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nEns poses un exemple de treball recent vostre? <\/strong><\/p>\nDes de l\u2019estiu passat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Dra. S\u00edlvia Gonz\u00e1lez Soutelo<\/a>, de la Universitat de Lugo, estem fent un estudi sobre els materials lapidis utilitzats a Gal\u00edcia en \u00e8poca romana, cosa que fins ara no s\u2019havia fet aplicant les t\u00e8cniques arqueom\u00e8triques. L\u2019an\u00e0lisi de peces de diversos museus gallecs ens ha perm\u00e8s demostrar que els principals marbres blancs (Carrara, Paros…) tamb\u00e9 arriben a un territori tan allunyat del Mediterrani. D\u2019altra banda, hem localitzat les pedreres per caracterizar, per primera vegada, el marbre de O Incio, un material local que molt utilitzat sobretot en peces d\u2019\u00e8poca tardoantiga. Enguany hem tornat a fer una nova campanya per mostrejar altres afloraments marmoris que hem localitzat, i esperem poder afinar m\u00e9s en la discriminaci\u00f3 de varietats d\u2019aquest marbre i altres pedres locals.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nQuin senyor projecte. <\/strong><\/p>\nTot aix\u00f2 ens ajudar\u00e0 a entendre quins marbres es feien servir en aquesta part d\u2019Hisp\u00e0nia, com hi arribaven… En aquest sentit, caldr\u00e0 tenir en compte no nom\u00e9s els factors idonis des del punt de vista geol\u00f2gic sin\u00f3 tamb\u00e9 des de la interpretaci\u00f3 arqueol\u00f2gica.<\/p>\n
<\/p>\n
Ara la UEA tamb\u00e9 treballa a la pedrera romana del M\u00e8dol. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, com a experts en pedreres, se\u2019ns va demanar que hi particip\u00e9ssim. El projecte de rehabilitaci\u00f3 i muse\u00eftzaci\u00f3<\/a> d\u2019aquesta pedrera, impulsat per Abertis, implica netejar, replantejar l\u2019itinerari de visita, la instal\u00b7laci\u00f3 de miradors al voltant del clot i la construcci\u00f3 d\u2019un centre d\u2019interpretaci\u00f3, entre altres. L\u2019ICAC, i en aquest cas la UEA, coordina la part arqueol\u00f2gica (sis sondejos dins de la pedrera i el seguiment dels treballs) i assessora en els continguts museogr\u00e0fics.<\/p>\n <\/p>\n
Els membres de la UEA. D’esquerra a dreta, Hernando Royo, <\/em><\/p>\nAnna Guti\u00e9rrez, Ana de Mesa, Aureli \u00c0lvarez i Isabel Rod\u00e0.<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/roda\/foto10.jpg\")
<\/a>Fem mem\u00f2ria: com va n\u00e9ixer la UEA? <\/strong><\/p>\nL\u2019ICAC, aleshores dirigit pel professor Josep Guitart, em va contractar per posar-la en marxa el gener del 2006. Des d\u2019aquell moment, es va concebre com una unitat a mig cam\u00ed de dos camps de coneixement, l\u2019arqueologia i la geologia. Des d\u2019aleshores, jo m\u2019he encarregat de la part arqueol\u00f2gica, amb l\u2019assessorament cient\u00edfic de la professora Isabel Rod\u00e0<\/strong><\/a>, i la part geol\u00f2gica, sota l\u2019assessorament del Dr. Aureli \u00c0lvarez<\/strong><\/a>, l\u2019han portat successivament l\u2019\u00c0frica Pitarch, l\u2019Anna Dom\u00e8nech i, actualment, l\u2019Hernando Royo, tots ells ge\u00f2legs.<\/p>\n <\/p>\n
Tu tamb\u00e9 t\u2019has anat tornant ge\u00f2loga? <\/strong><\/p>\nHe, he.. No, per\u00f2 gr\u00e0cies al m\u00e0ster que vaig fer Anglaterra (MA in Ceramic and Lithic Analysis for Archaeologists, University of Southampton) tinc coneixements b\u00e0sics de petrologia que em permeten fer algunes anal\u00edtiques, entendre\u2019n d\u2019altres i, el que \u00e9s m\u00e9s \u00fatil, parlar com els ge\u00f2legs.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\n\u00c9s a dir? <\/strong><\/p>\nPer dir-ho d\u2019alguna manera, poder \u201ctraduir\u201d del llenguatge de l\u2019arqueologia al llenguatge de la geologia les preguntes que volem respondre mitjan\u00e7ant les anal\u00edtiques, i alhora treure el m\u00e0xim suc, des de l\u2019arqueologia, dels resultats d\u2019aquestes anal\u00edtiques. De vegades em sento com una mica frontissa entre l\u2019arqueologia i la geologia!<\/p>\n
<\/p>\n
Quin bagatge t\u2019ha donat l\u2019ICAC? <\/strong><\/p>\nMolt ampli, pel temps que hi he sigut i per la varietat de les coses fetes. Des d\u2019aspectes de gesti\u00f3 fins a aspectes m\u00e9s purament cient\u00edfics. Se m\u2019ha obert el camp de visi\u00f3. El treball en un context de tants investigadors de diferents \u00e0mbits amb els quals he pogut establir punts d\u2019inter\u00e8s com\u00fa m\u2019ha sigut una gran sort. S\u2019apr\u00e8n molt!<\/p>\n
<\/p>\n
Com voldries que continu\u00e9s la Unitat sense tu? <\/strong><\/p>\nLa UEA queda en bones mans. Ara la porten l\u2019Hernando Royo, ge\u00f2leg, i la Dra. Ana de Mesa al capdavant de la part arqueol\u00f2gica. Espero que continu\u00ef amb l\u2019empenta que ha agafat aquests darrers anys, proporcionant noves dades a altres investigadors, equips o institucions dedicades al patrimoni i, alhora, desenvolupant la pr\u00f2pia recerca, que s\u2019ha demostrat tan interessant i plena de possibilitats. I sobretot espero poder continuar col\u00b7laborant-hi estretament!<\/p>\n
<\/p>\n
Anna Guti\u00e9rrez mostrejant un capitell rom\u00e0 al <\/em><\/p>\nMuseo Provincial de Lugo el 2012 (Foto: A. G.).<\/em><\/p>\n![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/guti\/4.jpg\")
<\/a>Des de Fran\u00e7a, perqu\u00e8 te\u2019n vas a treballar al Centre de Recherche en Physique Appliqu\u00e9e \u00e0 l’Arch\u00e9ologie (CRP2A)<\/a> de la Universitat de Bordeus. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, com a investigadora ocupant la Chaire junior Laboratoire d\u2019Excellence – Sciences Arch\u00e9ologiques de Bordeus (LABEX LaScArBx), que forma part d\u2019un programa de captaci\u00f3 de talent internacional de la Universitat de Bordeus. La meva feina ser\u00e0 dur a terme el projecte de recerca amb qu\u00e8 m\u2019hi vaig presentar, que lliga amb la feina feta des de la UEA.<\/p>\n
<\/p>\n
Parla\u2019ns d\u2019aquest projecte.<\/strong><\/p>\nS\u2019organitza en dos blocs. D\u2019una banda, continuar identificant materials lapidis a Hisp\u00e0nia en \u00e8poca romana que sabem que s\u2019utilitzen per\u00f2 no tenim ben documentats, buscant-ne tamb\u00e9 els afloraments i les pedreres. Les t\u00e8cniques d\u2019extracci\u00f3, mecanismes d\u2019explotaci\u00f3 i distribuci\u00f3, etc. tamb\u00e9 seran aspectes importants. D\u2019una altra banda, dels materials ornamentals hispans ja coneguts, com per exemple el brocatello <\/em>o jaspi de la Cinta de Tortosa, estudiar quina distribuci\u00f3 van tenir fora d\u2019Hisp\u00e0nia, amb quina finalitat, en quin moment, etc.<\/p>\n <\/p>\n
Qu\u00e8 t\u2019ofereix el centre on treballar\u00e0s?
<\/strong><\/p>\nD\u2019entrada, t\u00e9 dues coses bones: est\u00e0 centrat en els arqueomaterials i el seu \u00e0mbit d\u2019estudi es resumeix amb l\u2019enunciat \u201cde l\u2019origen a l\u2019objecte\u201d, abra\u00e7ant de la prehist\u00f2ria a l\u2019\u00e8poca moderna. Per tant, la meva recerca s\u2019incorpora en una visi\u00f3 molt m\u00e9s diacr\u00f2nica que em permetr\u00e0 treballar estretament amb investigadors que es dediquen a altres per\u00edodes hist\u00f2rics o prehist\u00f2rics. L\u2019altre aspecte positiu \u00e9s que t\u00e8cnicament tenen un laboratori molt complet, un equipament d\u2019\u00faltima tecnologia. Aix\u00f2 em permetr\u00e0 con\u00e8ixer a fons noves t\u00e8cniques que poden servir per diferenciar millor els materials.<\/p>\n
<\/p>\n
Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n
Novembre del 2013<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n <\/p>\n
Entrevista a Anna Guti\u00e9rrez i Isabel Rod\u00e0<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
La UEA \u00e9s un dels actius de l\u2019ICAC. <\/strong><\/p>\n De fet \u00e9s \u00fanic a Espanya. Aglutina en un mateix equip arque\u00f2legs i ge\u00f2legs que treballen di\u00e0riament colze a colze analitzant materials lapidis. Aix\u00f2 permet una multidisciplinarietat real i tamb\u00e9 planificar, des del doble punt de vista, les nostres l\u00ednies de recerca.<\/p>\n <\/p>\n Com funciona la Unitat? <\/strong><\/p>\n A partir de tres eixos. El primer: proporcionar serveis a altres investigadors o equips de recerca (enc\u00e0rrecs d\u2019an\u00e0lisis de materials lapidis principalment, per\u00f2 tamb\u00e9 d\u2019altres materials inorg\u00e0nics com cer\u00e0miques, morters i metalls). El segon: fer recerca per anar ampliant el fons de refer\u00e8ncia de materials lapidis, que b\u00e0sicament es conforma a partir del fons del LEMLA (Laboratori per a l’Estudi dels Materials Lapidis a l’Antiguitat), gr\u00e0cies a un conveni de col\u00b7laboraci\u00f3 signat amb la UAB l\u2019any 2006 per impulsar els estudis arqueom\u00e8trics, i tamb\u00e9 fer recerca per aplicar noves metodologies anal\u00edtiques que permeti caracteritzar cada vegada millor aquests materials. A part de la doc\u00e8ncia, el tercer eix, perqu\u00e8 participem en el M\u00e0ster en Arqueologia cl\u00e0ssica<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n Amb les actes del IX Congr\u00e9s ASMOSIA<\/a>.<\/em><\/p>\n Quin \u00e9s l\u2019objectiu final? <\/strong><\/p>\n Poder afinar al m\u00e0xim la identificaci\u00f3 dels materials. Per fer b\u00e9 la feina, la UEA necessita necess\u00e0riament, s\u2019ha de dir aix\u00ed!, fer recerca. Hem de tenir al dia els materials, i cada cop m\u00e9s ben caracteritzats i amb un ventall cada cop m\u00e9s ampli d\u2019anal\u00edtiques. En el cas dels materials lap\u00eddis, gr\u00e0cies a finan\u00e7ament aconseguit en convocat\u00f2ries competitives d\u2019I+D del Ministeri i de la Generalitat, hem pogut avan\u00e7ar molt en els darrers anys!<\/p>\n <\/p>\n De quina infraestructura disposa el laboratori de la UEA?<\/strong><\/p>\n Hi ha dos microscopis petrogr\u00e0fics per llum transmesa (NIKON Eclipse 50iPol), un aparell d\u2019an\u00e0lisis per catodoluminisc\u00e8ncia (CITL Mk5 Optical Cathodoluminescence Microscope Stage) i un aparell d\u2019an\u00e0lisi per difracci\u00f3 de raigs X (CITL Energy-Dispersive X-ray Spectroscopy System), que ens permeten fer les principals an\u00e0lisis. Quan en s\u00f3n necess\u00e0ries d\u2019altres que no podem fer des de l\u2019ICAC, les anem a fer a altres laboratoris i n\u2019interpretem els resultats nosaltres mateixos.<\/p>\n Qu\u00e8 s\u2019ha aconseguit des del 2006? <\/strong><\/p>\n Molt! En els \u00faltims 5 anys la UEA s\u2019ha posicionat com a laboratori d\u2019an\u00e0lisi de materials lapidis de refer\u00e8ncia a Espanya. Aproximadament el 40% dels enc\u00e0rrecs que rebem s\u00f3n de Catalunya i el 60%, de la resta de l\u2019Estat.<\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s fruit del que vau sembrar en el IX Congr\u00e9s ASMOSIA, fet a Tarragona el 2009 i organitzat per la UEA? <\/strong><\/p>\n S\u00ed, sens dubte, molts enc\u00e0rrecs v\u00e9nen de llavors, per\u00f2 tamb\u00e9 del paper clau de la professora Rod\u00e0 en difondre, a Espanya, la import\u00e0ncia de l\u2019estudi dels materials lapidis ja des de molts anys abans ha anat donant fruit. L\u2019ICAC, i en aquest cas la UEA, van acollir els millors investigadors del m\u00f3n en el nostre camp [vegeu les actes del congr\u00e9s<\/a>]. Aquella trobada va permetre ensenyar a la comunitat cient\u00edfica mundial la feina i la recerca de la UEA, i a la vegada va ser l\u2019aparador d\u2019Espanya a la resta del m\u00f3n.<\/p>\n Un \u00e8xit a llarg termini! <\/strong><\/p>\n I tant, per\u00f2 encara estem en fase de pedagogia. Cada cop menys, i amb excepcions, per\u00f2 a Espanya l\u2019estudi dels materials lapidis que es van fer servir per elaborar escultures, inscripcions, elements arquitect\u00f2nics, etc. encara es veu com un complement a la recerca, i no com una aspecte necessari per ententre el per qu\u00e8 d\u2019aquestes peces, els mecanismes intr\u00ednsecs que van permetre la seva fabricaci\u00f3, d\u2019on van arribar, etc. Afortunadament, per\u00f2, aquest panorama va canviant.<\/p>\n <\/p>\n Encara falta molt per saber, dels marbres usats pels romans? <\/strong><\/p>\n El ventall de materials lapidis que feien servir \u00e9s molt ampli i encara no es coneixen tots. Per exemple, darrerament s\u2019han descobert nous marbres a la zona d\u2019Efes que, gr\u00e0cies a les anal\u00edtiques arqueom\u00e8triques, s\u2019ha pogut comprovar que els van utilitzar no nom\u00e9s a aquesta regi\u00f3 sin\u00f3 tamb\u00e9 a Roma, i que fins ara es confonien amb marbre de Carrara. Poder-los diferenciar \u00e9s fonamental per les implicacions hist\u00f2riques, simb\u00f2liques, econ\u00f2miques, etc. de fer servir un material o un altre.<\/p>\n Ens poses un exemple de treball recent vostre? <\/strong><\/p>\n Des de l\u2019estiu passat, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb la Dra. S\u00edlvia Gonz\u00e1lez Soutelo<\/a>, de la Universitat de Lugo, estem fent un estudi sobre els materials lapidis utilitzats a Gal\u00edcia en \u00e8poca romana, cosa que fins ara no s\u2019havia fet aplicant les t\u00e8cniques arqueom\u00e8triques. L\u2019an\u00e0lisi de peces de diversos museus gallecs ens ha perm\u00e8s demostrar que els principals marbres blancs (Carrara, Paros…) tamb\u00e9 arriben a un territori tan allunyat del Mediterrani. D\u2019altra banda, hem localitzat les pedreres per caracterizar, per primera vegada, el marbre de O Incio, un material local que molt utilitzat sobretot en peces d\u2019\u00e8poca tardoantiga. Enguany hem tornat a fer una nova campanya per mostrejar altres afloraments marmoris que hem localitzat, i esperem poder afinar m\u00e9s en la discriminaci\u00f3 de varietats d\u2019aquest marbre i altres pedres locals.<\/p>\n Quin senyor projecte. <\/strong><\/p>\n Tot aix\u00f2 ens ajudar\u00e0 a entendre quins marbres es feien servir en aquesta part d\u2019Hisp\u00e0nia, com hi arribaven… En aquest sentit, caldr\u00e0 tenir en compte no nom\u00e9s els factors idonis des del punt de vista geol\u00f2gic sin\u00f3 tamb\u00e9 des de la interpretaci\u00f3 arqueol\u00f2gica.<\/p>\n <\/p>\n Ara la UEA tamb\u00e9 treballa a la pedrera romana del M\u00e8dol. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, com a experts en pedreres, se\u2019ns va demanar que hi particip\u00e9ssim. El projecte de rehabilitaci\u00f3 i muse\u00eftzaci\u00f3<\/a> d\u2019aquesta pedrera, impulsat per Abertis, implica netejar, replantejar l\u2019itinerari de visita, la instal\u00b7laci\u00f3 de miradors al voltant del clot i la construcci\u00f3 d\u2019un centre d\u2019interpretaci\u00f3, entre altres. L\u2019ICAC, i en aquest cas la UEA, coordina la part arqueol\u00f2gica (sis sondejos dins de la pedrera i el seguiment dels treballs) i assessora en els continguts museogr\u00e0fics.<\/p>\n <\/p>\n Els membres de la UEA. D’esquerra a dreta, Hernando Royo, <\/em><\/p>\n Anna Guti\u00e9rrez, Ana de Mesa, Aureli \u00c0lvarez i Isabel Rod\u00e0.<\/em><\/p>\n L\u2019ICAC, aleshores dirigit pel professor Josep Guitart, em va contractar per posar-la en marxa el gener del 2006. Des d\u2019aquell moment, es va concebre com una unitat a mig cam\u00ed de dos camps de coneixement, l\u2019arqueologia i la geologia. Des d\u2019aleshores, jo m\u2019he encarregat de la part arqueol\u00f2gica, amb l\u2019assessorament cient\u00edfic de la professora Isabel Rod\u00e0<\/strong><\/a>, i la part geol\u00f2gica, sota l\u2019assessorament del Dr. Aureli \u00c0lvarez<\/strong><\/a>, l\u2019han portat successivament l\u2019\u00c0frica Pitarch, l\u2019Anna Dom\u00e8nech i, actualment, l\u2019Hernando Royo, tots ells ge\u00f2legs.<\/p>\n <\/p>\n Tu tamb\u00e9 t\u2019has anat tornant ge\u00f2loga? <\/strong><\/p>\n He, he.. No, per\u00f2 gr\u00e0cies al m\u00e0ster que vaig fer Anglaterra (MA in Ceramic and Lithic Analysis for Archaeologists, University of Southampton) tinc coneixements b\u00e0sics de petrologia que em permeten fer algunes anal\u00edtiques, entendre\u2019n d\u2019altres i, el que \u00e9s m\u00e9s \u00fatil, parlar com els ge\u00f2legs.<\/p>\n \u00c9s a dir? <\/strong><\/p>\n Per dir-ho d\u2019alguna manera, poder \u201ctraduir\u201d del llenguatge de l\u2019arqueologia al llenguatge de la geologia les preguntes que volem respondre mitjan\u00e7ant les anal\u00edtiques, i alhora treure el m\u00e0xim suc, des de l\u2019arqueologia, dels resultats d\u2019aquestes anal\u00edtiques. De vegades em sento com una mica frontissa entre l\u2019arqueologia i la geologia!<\/p>\n <\/p>\n Quin bagatge t\u2019ha donat l\u2019ICAC? <\/strong><\/p>\n Molt ampli, pel temps que hi he sigut i per la varietat de les coses fetes. Des d\u2019aspectes de gesti\u00f3 fins a aspectes m\u00e9s purament cient\u00edfics. Se m\u2019ha obert el camp de visi\u00f3. El treball en un context de tants investigadors de diferents \u00e0mbits amb els quals he pogut establir punts d\u2019inter\u00e8s com\u00fa m\u2019ha sigut una gran sort. S\u2019apr\u00e8n molt!<\/p>\n <\/p>\n Com voldries que continu\u00e9s la Unitat sense tu? <\/strong><\/p>\n La UEA queda en bones mans. Ara la porten l\u2019Hernando Royo, ge\u00f2leg, i la Dra. Ana de Mesa al capdavant de la part arqueol\u00f2gica. Espero que continu\u00ef amb l\u2019empenta que ha agafat aquests darrers anys, proporcionant noves dades a altres investigadors, equips o institucions dedicades al patrimoni i, alhora, desenvolupant la pr\u00f2pia recerca, que s\u2019ha demostrat tan interessant i plena de possibilitats. I sobretot espero poder continuar col\u00b7laborant-hi estretament!<\/p>\n <\/p>\n Anna Guti\u00e9rrez mostrejant un capitell rom\u00e0 al <\/em><\/p>\n Museo Provincial de Lugo el 2012 (Foto: A. G.).<\/em><\/p>\n S\u00ed, com a investigadora ocupant la Chaire junior Laboratoire d\u2019Excellence – Sciences Arch\u00e9ologiques de Bordeus (LABEX LaScArBx), que forma part d\u2019un programa de captaci\u00f3 de talent internacional de la Universitat de Bordeus. La meva feina ser\u00e0 dur a terme el projecte de recerca amb qu\u00e8 m\u2019hi vaig presentar, que lliga amb la feina feta des de la UEA.<\/p>\n <\/p>\n Parla\u2019ns d\u2019aquest projecte.<\/strong><\/p>\n S\u2019organitza en dos blocs. D\u2019una banda, continuar identificant materials lapidis a Hisp\u00e0nia en \u00e8poca romana que sabem que s\u2019utilitzen per\u00f2 no tenim ben documentats, buscant-ne tamb\u00e9 els afloraments i les pedreres. Les t\u00e8cniques d\u2019extracci\u00f3, mecanismes d\u2019explotaci\u00f3 i distribuci\u00f3, etc. tamb\u00e9 seran aspectes importants. D\u2019una altra banda, dels materials ornamentals hispans ja coneguts, com per exemple el brocatello <\/em>o jaspi de la Cinta de Tortosa, estudiar quina distribuci\u00f3 van tenir fora d\u2019Hisp\u00e0nia, amb quina finalitat, en quin moment, etc.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 t\u2019ofereix el centre on treballar\u00e0s? D\u2019entrada, t\u00e9 dues coses bones: est\u00e0 centrat en els arqueomaterials i el seu \u00e0mbit d\u2019estudi es resumeix amb l\u2019enunciat \u201cde l\u2019origen a l\u2019objecte\u201d, abra\u00e7ant de la prehist\u00f2ria a l\u2019\u00e8poca moderna. Per tant, la meva recerca s\u2019incorpora en una visi\u00f3 molt m\u00e9s diacr\u00f2nica que em permetr\u00e0 treballar estretament amb investigadors que es dediquen a altres per\u00edodes hist\u00f2rics o prehist\u00f2rics. L\u2019altre aspecte positiu \u00e9s que t\u00e8cnicament tenen un laboratori molt complet, un equipament d\u2019\u00faltima tecnologia. Aix\u00f2 em permetr\u00e0 con\u00e8ixer a fons noves t\u00e8cniques que poden servir per diferenciar millor els materials.<\/p>\n <\/p>\n Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n Novembre del 2013<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong><\/p>\n <\/p>\n Entrevista a Anna Guti\u00e9rrez i Isabel Rod\u00e0<\/strong><\/a><\/p>\n <\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Fem mem\u00f2ria: com va n\u00e9ixer la UEA? <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Des de Fran\u00e7a, perqu\u00e8 te\u2019n vas a treballar al Centre de Recherche en Physique Appliqu\u00e9e \u00e0 l’Arch\u00e9ologie (CRP2A)<\/a> de la Universitat de Bordeus. <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n