Jufresa i Miralles. Hi falta Gemma Fortea.<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n El llibre \u00e9s el n\u00famero 27 de la col\u00b7lecci\u00f3 <\/em><\/p>\n Documenta de l’ICAC.<\/em> \u00c9s un llibre divers, que respon a una visi\u00f3 interdisciplin\u00e0ria i des de diferents prespectives del que ha estat el tema dels tres col\u00b7loquis i els tres volums resultants: la concepci\u00f3 de l\u2019espai a Gr\u00e8cia. Aquest \u00faltim llibre posa \u00e8mfasi en les diferents denominacions de l\u2019espai, o sigui, la relaci\u00f3 entre la llengua i l\u2019espai.<\/p>\n Per exemple?<\/strong><\/p>\n Des de la iconografia, Vasiliki Zachari es fixa en la representaci\u00f3 de l\u2019altar, en les lletres que designen l\u2019altar per\u00f2 tamb\u00e9 tot el que s\u2019hi relaciona, que va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019altar com a objecte. Des de la filosofia, Daniel Delattre estudia els termes amb qu\u00e8 l\u2019espai \u00e9s concebut pels epicuris, tenint com a pilar la dicotomia proximitat\/llunyania.<\/p>\n Sembla molt abstracte. <\/strong><\/p>\n No tant. En un altre article, tamb\u00e9 des de la filosofia i alhora l\u2019astronomia, Jo\u00eblle Delattre parla dels noms dels planetes, per qu\u00e8 s\u00f3n els que s\u00f3n. O sigui que parla de l\u2019espai del cosmos, un espai poblat per una s\u00e8rie de noms llatins de d\u00e9us.<\/p>\n <\/p>\n L\u2019espai ho \u00e9s tot! <\/strong><\/p>\n S\u00ed, fins i tot hi ha l\u2019espai ret\u00f2ric, del qual parla Francisco David Corrales. Descriu com el llenguatge es converteix en espai, analitzant la Ret\u00f2rica <\/em>d\u2019Arist\u00f2til. El llenguatge \u00e9s \u201cespacializat\u201d, s\u2019organitza a la manera d\u2019un espai: crea l\u00edmits, fa fronteres; t\u00e9 vies, eixos, recorreguts; defineix, anomena; construeix espais connotats…<\/p>\n <\/p>\n Com ara. <\/strong><\/p>\n S\u00ed. Maite Clavo se centra en l\u2019Erecteu<\/em> d\u2019Eur\u00edpides, de com els espais m\u00edtics es projecten sobre espais f\u00edsics i esdevenen simb\u00f2lics. Atenes ho fa molt i, salvant les dist\u00e0ncies, \u00e9s un fenomen molt proper a la idea actual de crear identitat col\u00b7lectiva a trav\u00e9s d\u2019espais simb\u00f2lics, com ara la muntanya de Montserrat pels catalans.<\/p>\n <\/p>\n Montserrat Jufresa i Isabel Rod\u00e0 a l’IEC.<\/em><\/p>\n Tamb\u00e9 hi ha articles des del punt de vista de l\u2019arqueologia. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, dos: de Jean-Claude Decourt i Stefano Vassallo. Decourt parla d\u2019\u00c0trax, una ciutat de Tess\u00e0lia. Fa lligar les dades arqueol\u00f2giques amb les fonts epigr\u00e0fiques per esbrinar les diferents denominacions del territori i la part urbana d\u2019aquesta ciutat tan poc coneguda.<\/p>\n <\/p>\n I Stefano Vassallo? <\/strong><\/p>\n Se centra en una troballa arqueol\u00f2gica molt important: les restes de la cat\u00e0strofe de la batalla d\u2019Himera, a la costa nord de Sic\u00edlia, al segle V aC. Persones enterrades d\u2019urg\u00e8ncia, projectils, llances, cavalls… Espectacular. Ja quan hi va haver el congr\u00e9s<\/strong><\/a>, el 2010, va ser una sort que ens ho vingu\u00e9s a explicar.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 destacar\u00edeu dels altres articles? <\/strong><\/p>\n S\u00f3n igualment interessants els escrits de Paloma Cabrera i Francesca Mestre. Cabrera parla de la construcci\u00f3 simb\u00f2lica de l\u2019espai de la mort en la iconografia, en qu\u00e8 es veu que el templet va m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019espai f\u00edsic, i \u00e9s un espai transfronterer entre dos mons. Mestre aborda la definici\u00f3 identit\u00e0ria de la Gr\u00e8cia hel\u00b7l\u00e8nica a partir de la descripci\u00f3 d\u2019imatges que fa un autor tard\u00e0 com Fil\u00f2strat.<\/p>\n El llibre tamb\u00e9 inclou tres presentacions de grups de recerca. <\/strong><\/p>\n S\u00ed. En el primer volum, Topos-Ch\u00f4ra<\/em><\/strong><\/a>, hi havia tres articles dedicats a la mem\u00f2ria de Jean-Pierre Vernant i de Pierre Vidal-Naquet, autors de refer\u00e8ncia per entendre la cultura grega des d\u2019una perspectiva antropol\u00f2gica, que \u00e9s la que hem volgut fer nostra. Ara amb l\u2019\u00faltim volum hem tancat amb tres articles que presenten tres grups de recerca europeus que estan en la mateixa l\u00ednia metodol\u00f2gica.<\/p>\n Els tres volums sobre l’espai a Gr\u00e8cia, <\/em><\/p>\n publicats entre el 2010 i el 2013.<\/em><\/p>\n El tema no ens l\u2019hem pas acabat, i hi ha diverses vies obertes que continuaran, com la coralitat<\/strong><\/a>. Tamb\u00e9 la iconografia: ens interessa a partir de l\u2019espai de la imatge, la relaci\u00f3 relaci\u00f3 entre el dins i el fora, per exemple els jocs en qu\u00e8 la imatge surt del marc, els mecanismes per establir emmirallaments (mise en abyme<\/em>), etc.<\/p>\n <\/p>\n Quina aportaci\u00f3 dir\u00edeu que heu fet al tema de l\u2019espai a Gr\u00e8cia? <\/strong><\/p>\n Sens dubte, l\u2019element interdisciplinari. L\u2019espai a Gr\u00e8cia no s\u2019ent\u00e9n si no \u00e9s abordant-lo des de diferents punts de vista. L\u2019espai \u00e9s din\u00e0mic, est\u00e0 en proc\u00e9s constant de redefinici\u00f3 d\u2019acord amb el context cultural. No \u00e9s est\u00e0tic, predefinit, fixat. I aix\u00f2 lliga amb l\u2019oralitat i l\u2019escriptura.<\/p>\n <\/p>\n Per qu\u00e8? <\/strong><\/p>\n Com tot el que \u00e9s dit i repetit, va variant. Passa igual amb les formes rituals, que s\u00f3n pr\u00e8vies a la constituci\u00f3 d\u2019un lloc monumentalitzat. Tot aix\u00f2 ja havia sortit en l\u2019obra d\u2019autors com Vernant i Vidal-Naquet, per\u00f2 aqu\u00ed s\u2019hi ha donat molt m\u00e9s gruix argumental. De fet, el fil conductor dels tres volums ha estat com la llengua estableix relacions entre l\u2019espai f\u00edsic i l\u2019espai com a met\u00e0fora organitzadora de jerarquies socials, de forces divines, etc.<\/p>\n <\/p>\n Text i fotos de Carme Badia i Puig<\/p>\n Gener del 2014<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n M\u00e9s informaci\u00f3<\/strong> <\/p>\n \u201cLa coralitat articula l\u2019espai de l\u2019antiga Gr\u00e8cia\u201d<\/strong><\/a>, entrevista a Jes\u00fas Carruesco<\/p>\n <\/p>\n \u201cLa separaci\u00f3 entre homes i animals en la cultura grega \u00e9s menys definida que en el cristianisme\u201d<\/strong><\/a>, entrevista a Montserrat Jufresa i Montserrat Reig arran de la publicaci\u00f3 del segon volum sobre l’espai a Gr\u00e8cia, Ta z\u00f4ia<\/strong><\/a>.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/publicacions\/ouranos\/1.jpg\")
<\/a>\u201cLa llengua estableix relacions entre l\u2019espai f\u00edsic i l\u2019espai com a met\u00e0fora\u201d<\/h4>\nS\u2019acaba de presentar<\/a> el llibre Ouran\u00f3s-Gaia. L\u2019espai a Gr\u00e8cia III: anomenar l\u2019espa<\/em>i<\/a>, que aplega les aportacions del III Col\u00b7loqui internacional sobre la concepci\u00f3 de l’espai a Gr\u00e8cia Cel i Terra: anomenar l’espai a Gr\u00e8cia<\/a>, coorganitzat per la Societat Catalana d’Estudis Cl\u00e0ssics (filial de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans) i l’ICAC el 2010.<\/h5>\n
Parlem amb els editors del volum, que s\u00f3n els membres del projecte de recerca \u00abL\u2019espai tal com el veien i el pensaven els grecs\u00bb: Montserrat Jufresa (Universitat de Barcelona\/SCEC), Montserrat Reig (Universitat de Barcelona), Jes\u00fas Carruesco (Universitat Rovira i Virgili\/ICAC), Gemma Fortea (ICAC), Roger Miralles (Universitat Rovira i Virgili) i Isabel Rod\u00e0 (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona\/ICAC).<\/h5>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Com definir\u00edeu el llibre? <\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a><\/h4>\n
<\/strong><\/p>\n<\/a>Un \u00e9s el vostre, \u201cL\u2019espai tal com el veien i el pensaven els grecs\u201d. Cap a on enfocareu la recerca, a partir d\u2019ara?<\/strong><\/p>\n
<\/strong><\/em><\/p>\n