![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/cadiou\/1.jpg\")
<\/a>\u201cEls ‘praesidia’ garantien la capacitat operacional de l\u2019ex\u00e8rcit rom\u00e0\u201d<\/h4>\n<\/p>\n
Fran\u00e7ois Cadiou <\/a>\u00e9s professor d\u2019Hist\u00f2ria de Roma a l’Institut Ausonius – Universit\u00e9 Bordeaux III Michel de Montaigne (Fran\u00e7a). Ha vingut a l\u2019ICAC arran del Seminari sobre jaciments de tipus militar a la fa\u00e7ana mediterr\u00e0nia de la Hisp\u00e0nia tardorepublicana<\/a> fent una presentaci\u00f3 general de l’estudi de la primera implantaci\u00f3 romana a la pen\u00ednsula ib\u00e8rica i la pres\u00e8ncia d’assentaments i posts militars. La seva publicaci\u00f3 m\u00e9s destacada \u00e9s la tesi, Hibera in terra miles: les arm\u00e9es romaines et la conqu\u00eate de l’hispanie sous la r\u00e9publique (218-45 av. J.-C.)<\/a>. <\/em><\/h5>\n <\/p>\n
<\/strong><\/p>\nUn historiador entre arque\u00f2legs! <\/strong><\/p>\nS\u00ed, s\u00f3c historiador, per\u00f2 faig \u00fas de les dades arqueol\u00f2giques perqu\u00e8 no podem estudiar els problemes lligats a la pres\u00e8ncia militar romana sense tenir en compte totes les fonts. Els textos s\u00f3n de sempre punt de refer\u00e8ncia, i ens ajuden a intentar comprendre els vestigis materials de qu\u00e8 ens informa l\u2019arqueologia.<\/p>\n
<\/p>\n
Vost\u00e8 parla quasi en termes filol\u00f2gics de la paraula praesidium<\/em>. <\/strong><\/p>\nNo en termes filol\u00f2gics, sin\u00f3 metodol\u00f2gics! Ens servim de vocabulari extret de textos antics, grecs o llatins, per anomenar els vestigis arqueol\u00f2gics. Per\u00f2 cal preguntar-se fins a quin punt els textos ens autoritzen a fer-ho sistem\u00e0ticament.<\/p>\n
<\/p>\n
Qu\u00e8 designa praesidium<\/em>? <\/strong><\/p>\nEl mitj\u00e0 pel qual els romans garanteixen una protecci\u00f3 a alguna cosa o a alg\u00fa. T\u00e9 un valor general de defensa o de garantir la seguretat. Un praesidium <\/em>tant pot ser una tropa instal\u00b7lada en un lloc com una fortificaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/cadiou\/2.jpg\")
<\/a><\/h4>\nDe mal classificar arqueol\u00f2gicament, doncs. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, perqu\u00e8 els praesidia <\/em>s\u00f3n jaciments associats a la seva funci\u00f3 de protecci\u00f3 i no tenen caracter\u00edstiques arqueol\u00f2giques concretes. N\u2019hi ha de molts tipus! Associats a ciutats, al camp, a castella<\/em>…<\/p>\n <\/p>\n
Els praesidia <\/em>van ser clau per conquerir la pen\u00ednsula ib\u00e8rica? <\/strong><\/p>\nS\u00f3n la clau per la vict\u00f2ria, per\u00f2 no pel control de la pen\u00ednsula. Un general rom\u00e0 s\u2019ha de recolzar en castella i praesidia per no trobar-se en situaci\u00f3 d\u2019inferioritat respecte l\u2019enemic.<\/p>\n
<\/strong><\/p>\nQuan s\u2019instal\u00b7la un praesidium<\/em>? <\/strong><\/p>\nUn cop ja s\u2019han fet seu un territori o una ciutat. Tamb\u00e9 servia per proveir els combois de les avan\u00e7ades. Eren essencials com a precauci\u00f3 i per garantir la capacitat operacional de l\u2019ex\u00e8rcit.<\/p>\n
<\/p>\n
Eren m\u00f2bils. <\/strong><\/p>\nS\u00ed, tot i que l\u2019arqueologia ens pot ajudar a matisar aquesta visi\u00f3. Tamb\u00e9 hi devia haver bases m\u00e9s estables que potser tamb\u00e9 s\u2019anomenaven praesidia <\/em>o castella<\/em>, per\u00f2 estan menys netament documentades als textos.<\/p>\n <\/p>\n
On s\u2019instal\u00b7laven els praesidia<\/em>? <\/strong><\/p>\nLes fonts escrites ens diuen que depenia de les necessitats un cop s\u2019ha obtingut la vict\u00f2ria, al final d\u2019una campanya. Despr\u00e9s es retiren i si cal es tornen a col\u00b7locar. L\u2019\u00e8xit de C\u00e8sar s\u00f3n els praesidia <\/em>que impedeixen l\u2019adversari de penetrar. Hi ha l\u2019exemple els ponts vigilats durant la guerra d\u2019Ilerda el 49 aC.<\/p>\n <\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/stories\/gal.leria\/entrevistes\/cadiou\/3.jpg\")
<\/a><\/h4>\nEls praesidia <\/em>estaven en llocs molt triats? <\/strong><\/p>\nHavien de ser llocs adequats perqu\u00e8 poguessin ser el m\u00e0xim d\u2019efica\u00e7os: a una certa altura, pr\u00f2xims a les vies de comunicaci\u00f3, en un port, un pont… Estar a prop de camins o vies era fonamental per assegurar la capacitat dels romans de servir-se de la xarxa vi\u00e0ria. Per l\u00f2gica estrat\u00e8gica no es podien quedar desprove\u00efts de vies de comunicaci\u00f3 ni de refugi.<\/p>\n
<\/p>\n
Tamb\u00e9 tenien la funci\u00f3 d\u2019intimidar l\u2019enemic? <\/strong><\/p>\nPels textos ens ho pot semblar. Aquesta funci\u00f3, per\u00f2, sobretot la devien tenir els hiberna, les casernes on l\u2019ex\u00e8rcit passava l\u2019hivern.<\/p>\n
<\/p>\n
Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/p>\n
Maig del 2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Un historiador entre arque\u00f2legs! <\/strong><\/p>\n S\u00ed, s\u00f3c historiador, per\u00f2 faig \u00fas de les dades arqueol\u00f2giques perqu\u00e8 no podem estudiar els problemes lligats a la pres\u00e8ncia militar romana sense tenir en compte totes les fonts. Els textos s\u00f3n de sempre punt de refer\u00e8ncia, i ens ajuden a intentar comprendre els vestigis materials de qu\u00e8 ens informa l\u2019arqueologia.<\/p>\n <\/p>\n Vost\u00e8 parla quasi en termes filol\u00f2gics de la paraula praesidium<\/em>. <\/strong><\/p>\n No en termes filol\u00f2gics, sin\u00f3 metodol\u00f2gics! Ens servim de vocabulari extret de textos antics, grecs o llatins, per anomenar els vestigis arqueol\u00f2gics. Per\u00f2 cal preguntar-se fins a quin punt els textos ens autoritzen a fer-ho sistem\u00e0ticament.<\/p>\n <\/p>\n Qu\u00e8 designa praesidium<\/em>? <\/strong><\/p>\n El mitj\u00e0 pel qual els romans garanteixen una protecci\u00f3 a alguna cosa o a alg\u00fa. T\u00e9 un valor general de defensa o de garantir la seguretat. Un praesidium <\/em>tant pot ser una tropa instal\u00b7lada en un lloc com una fortificaci\u00f3.<\/p>\n <\/p>\n De mal classificar arqueol\u00f2gicament, doncs. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, perqu\u00e8 els praesidia <\/em>s\u00f3n jaciments associats a la seva funci\u00f3 de protecci\u00f3 i no tenen caracter\u00edstiques arqueol\u00f2giques concretes. N\u2019hi ha de molts tipus! Associats a ciutats, al camp, a castella<\/em>…<\/p>\n <\/p>\n Els praesidia <\/em>van ser clau per conquerir la pen\u00ednsula ib\u00e8rica? <\/strong><\/p>\n S\u00f3n la clau per la vict\u00f2ria, per\u00f2 no pel control de la pen\u00ednsula. Un general rom\u00e0 s\u2019ha de recolzar en castella i praesidia per no trobar-se en situaci\u00f3 d\u2019inferioritat respecte l\u2019enemic.<\/p>\n <\/strong><\/p>\n Quan s\u2019instal\u00b7la un praesidium<\/em>? <\/strong><\/p>\n Un cop ja s\u2019han fet seu un territori o una ciutat. Tamb\u00e9 servia per proveir els combois de les avan\u00e7ades. Eren essencials com a precauci\u00f3 i per garantir la capacitat operacional de l\u2019ex\u00e8rcit.<\/p>\n <\/p>\n Eren m\u00f2bils. <\/strong><\/p>\n S\u00ed, tot i que l\u2019arqueologia ens pot ajudar a matisar aquesta visi\u00f3. Tamb\u00e9 hi devia haver bases m\u00e9s estables que potser tamb\u00e9 s\u2019anomenaven praesidia <\/em>o castella<\/em>, per\u00f2 estan menys netament documentades als textos.<\/p>\n <\/p>\n On s\u2019instal\u00b7laven els praesidia<\/em>? <\/strong><\/p>\n Les fonts escrites ens diuen que depenia de les necessitats un cop s\u2019ha obtingut la vict\u00f2ria, al final d\u2019una campanya. Despr\u00e9s es retiren i si cal es tornen a col\u00b7locar. L\u2019\u00e8xit de C\u00e8sar s\u00f3n els praesidia <\/em>que impedeixen l\u2019adversari de penetrar. Hi ha l\u2019exemple els ponts vigilats durant la guerra d\u2019Ilerda el 49 aC.<\/p>\n <\/p>\n Els praesidia <\/em>estaven en llocs molt triats? <\/strong><\/p>\n Havien de ser llocs adequats perqu\u00e8 poguessin ser el m\u00e0xim d\u2019efica\u00e7os: a una certa altura, pr\u00f2xims a les vies de comunicaci\u00f3, en un port, un pont… Estar a prop de camins o vies era fonamental per assegurar la capacitat dels romans de servir-se de la xarxa vi\u00e0ria. Per l\u00f2gica estrat\u00e8gica no es podien quedar desprove\u00efts de vies de comunicaci\u00f3 ni de refugi.<\/p>\n <\/p>\n Tamb\u00e9 tenien la funci\u00f3 d\u2019intimidar l\u2019enemic? <\/strong><\/p>\n Pels textos ens ho pot semblar. Aquesta funci\u00f3, per\u00f2, sobretot la devien tenir els hiberna, les casernes on l\u2019ex\u00e8rcit passava l\u2019hivern.<\/p>\n <\/p>\n Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/p>\n Maig del 2014<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/a><\/h4>\n<\/a><\/h4>\n