Marta Fl\u00f3rez, Arnau Garcia, Josep M. Palet, M. Jes\u00fas Ortega i Esther Rodrigo.<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Perfil estratigr\u00e0fic al cam\u00ed de Mareny\u00e0 a Tor (Baix Empord\u00e0).<\/em><\/p>\n Com ha anat?<\/strong> El territori que estudieu \u00e9s ampli.<\/strong> En qu\u00e8 ha consistit la campanya?<\/strong> <\/p>\n Prospeccions a Bellcaire d’Empord\u00e0.<\/em><\/p>\n I ho s\u00f3n?<\/strong> Parla\u2019ns del tercer eix de la campanya.<\/strong> Un riu avui inexistent?<\/strong> <\/p>\n Prospecci\u00f3 al cam\u00ed de Viladamat a Palau Borrell (Viladamat).<\/em><\/p>\n Que r\u00e0pid canvia el paisatge.<\/strong> Tamb\u00e9 en \u00e8poca romana, doncs.<\/strong> En conclusi\u00f3, la campanya per qu\u00e8 diries que ha servit?<\/strong> <\/p>\n Vil\u00b7la de Tolegassos (Viladamat).<\/em><\/p>\n En quin sentit?<\/strong> Tamb\u00e9 heu treballat a la serralada litoral.<\/strong> <\/p>\n Text: Carme Badia i Puig<\/p>\n Fotos: Josep Maria Palet<\/p>\n Novembre del 2014<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n – \u201cLa geoarqueologia permet integrar arqueologia i paleoambient\u201d<\/a><\/strong>, entrevista a Josep M. Palet i Tania Polonio<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/emporda\/1.jpg\")
<\/a><\/h1>\nLa plana al\u00b7luvial de l\u2019Empord\u00e0 \u00e9s l\u2019\u00faltima zona prospectada pel Grup d\u2019Investigaci\u00f3 en Arqueologia del Paisatge (GIAP)<\/strong> de l\u2019ICAC. Del 20 al 24 d\u2019octubre hi han treballat cinc membres de l\u2019equip: Josep M. Palet<\/a> (subdirector i investigador s\u00e8nior de l\u2019ICAC), Arnau Garcia <\/a> (investigador adscrit a l\u2019ICAC), Maria Jes\u00fas Ortega <\/a>(investigadora en formaci\u00f3 de l\u2019ICAC), Marta Fl\u00f3rez<\/a> (investigadora adscrita al GEOLAB (UMR 6042) , Universit\u00e9 Blaise-Pascal) i Esther Rodrigo<\/a> (UAB-ICAC). La campanya t\u00e9 la col\u00b7laboraci\u00f3 del Museu d\u2019Arqueologia de Catalunya-Emp\u00faries<\/a> i s\u2019inscriu en el projecte d\u2019I+D del Ministeri TerAmAr (2013-2015) coordinat per l\u2019ICAC i el SERP <\/a>(Universitat de Barcelona), i \u00e9s la continuaci\u00f3 d\u2019un altre projecte d\u2019I+D, InterAmbAr (2010-2012). En parlem amb Josep Maria Palet.<\/h5>\n
<\/a><\/h1>\n
Molt b\u00e9. Hem fet prospeccions extensives amb l\u2019objectiu de fer una presa de contacte amb el territori, un primer diagn\u00f2stic i fixar els treballs de l\u2019any vinent. <\/p>\n
S\u00ed, a cavall entre el Baix Empord\u00e0 i l\u2019Alt Empord\u00e0. En concret, hem prospectat els termes de Viladamat, Ventall\u00f3, l\u2019Armentera, Albons, Bellcaire d\u2019Empord\u00e0, Verges i la Tallada d\u2019Empord\u00e0. \u00c9s a dir, la zona litoral entre els rius Fluvi\u00e0 i Ter, immediata a la ciutat d\u2019Emp\u00faries. <\/p>\n
En tres eixos. El primer, comprovar sobre el terreny els jaciments arqueol\u00f2gics antics, de la protohist\u00f2ria a la antiguitat tardana, ja recollits a la carta arqueol\u00f2gica. El segon eix ha estat la prospecci\u00f3 arqueomorfol\u00f2gica, \u00e9s a dir, l\u2019estudi de les formes del paisatge. Hem fet un seguiment de la xarxa vi\u00e0ria, sobretot camins, i del sistema parcel\u00b7lari actual, com ara els l\u00edmits de camps, per avaluar si podien ser d\u2019origen antic.<\/p>\n<\/a><\/h1>\n
S\u00ed, hem corroborat arqueol\u00f2gicament que una part important de la xarxa de camins hist\u00f2rics \u00e9s d\u2019origen rom\u00e0, fossilitzada de quan es va implantar el model de la centuriaci\u00f3 de l\u2019Emp\u00faries romana.<\/p>\n
Era fer prospecci\u00f3 geoarqueol\u00f2gica, en coordinaci\u00f3 amb el grup de paleoambient dirigit per Santi Riera (SERP-UB) i Ramon Juli\u00e0 (ICTJA-CSIC). Ells ja han estudiat la zona, ja n\u2019han extret mostres que els han perm\u00e8s datar amb seguretat un bra\u00e7 del Ter que en l\u2019antiguitat travessava la plana empordanesa i desembocava al nord de Sant Mart\u00ed d\u2019Emp\u00faries. <\/p>\n
S\u00ed, la recerca \u00e9s en curs, per\u00f2 sabem que va existir al per\u00edode grecorom\u00e0, o sigui que quan arriben els grecs es troben un paisatge d\u2019aigua, d\u2019estuari, de manera que la palai\u00e0polis i el propi promontori d\u2019Emp\u00faries serien petites pen\u00ednsules. Estrab\u00f3 en el llibre III de la seva Geografia<\/em> ja diu que a poca dist\u00e0ncia d\u2019Emp\u00faries hi passava un riu que descendia dels Pirineus, la desembocadura del qual servia de port a la ciutat. Es pensava que podia ser el Fluvi\u00e0, per\u00f2 no, segurament es referia al Ter!<\/p>\n<\/a><\/h1>\n
El paisatge litoral va canviar molt en l\u2019antiguitat. Els grecs haurien pogut comunicar-se amb Ullastret navegant per aquest bra\u00e7 de riu. Aix\u00f2 \u00e9s coherent amb el model de les colonitzacions gregues, que \u00e9s m\u00e9s d\u2019aigua que terrestre. Hem d\u2019imaginar que a la desembocadura del Fluvi\u00e0 la l\u00ednia de la costa era uns 2 km m\u00e9s endins, a l\u2019Armentera, i que tant el Ter com el Fluvi\u00e0 van enviant sediments i van conformant la plana al\u00b7luvial empordanesa al llarg del temps, una plana que en l\u2019antiguitat hauria sigut m\u00e9s aturonada i plena d\u2019estanys.<\/p>\n
S\u00ed, i per aix\u00f2 en aquests sectors litorals el paleos\u00f2l rom\u00e0 podria ser 15 metres per sota del nivell actual. Amb el temps l\u2019arribada de sediments va fent cr\u00e9ixer la cota i avan\u00e7ar la l\u00ednia de la costa, fins que s\u2019acaba configurant un paisatge palustre, d\u2019aiguamolls. Pels arque\u00f2legs \u00e9s molt important, perqu\u00e8 hem de saber que l\u2019estrat rom\u00e0 l\u2019hem d\u2019anar a trobar molt avall. I tamb\u00e9 ho hem de tenir present per entendre el patr\u00f3 d\u2019assentament, que normalment evitaria les planes d\u2019inundaci\u00f3 o el mateix llit fluvial, on dif\u00edcilment s\u2019hi podia viure!<\/p>\n
Per interpretar millor la carta arqueol\u00f2gica, entendre el patr\u00f3 de poblament antic i marcar els objectius del 2015, que seran treballs m\u00e9s acurats a partir de les pistes trobades ara. A m\u00e9s, hem completat el treball dels nostres companys de la UB, els doctors Riera i Juli\u00e0.<\/p>\n<\/a><\/h1>\n
Hem validat arqueol\u00f2gicament la seva recerca. Hem vist que part de la plana litoral actual est\u00e0 constitu\u00efda per sediment al\u00b7luvial molt modern que emmascara els nivells d\u2019ocupaci\u00f3 antics, que nom\u00e9s afloren dalt dels antics turons. <\/p>\n
S\u00ed, i en els aspres, les planes m\u00e9s altes i els peudemonts, d\u2019origen m\u00e9s antic i que constitu\u00efen un segon nivell de plana, sotmesa els darrers 2.000 anys a intensos processos erosius. En aquests sectors molt favorables a l\u2019assentament antic, els nivells d\u2019ocupaci\u00f3 iberoromans estan a pocs cent\u00edmetres del s\u00f2l actual. Aqu\u00ed s\u00ed que les estructures agr\u00e0ries i la xarxa de camins d\u2019origen antic estan excepcionalment ben conservades i visibles. \u00c9s on intentarem documentar arqueol\u00f2gicament les restes de la centuriaci\u00f3 d\u2019Emp\u00faries en properes campanyes. De moment hem pogut dibuixar molt b\u00e9 aquests l\u00edmits, \u00e9s a dir, on els paleos\u00f2ls antics s\u00f3n a un pam sota terra i on els nivells de circulaci\u00f3 de l\u2019antiguitat se situarien a 15-20 metres de profunditat pel rebliment de la plana al\u00b7luvial al llarg del temps. <\/p>\nEntrevistes relacionades<\/h5>\n