![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/mataloto\/2.jpg\")
<\/a><\/h1>\n<\/p>\n
Rui Mataloto \u00e9s arque\u00f2leg del municipi de Redondo, al sud de Portugal. Estudia la creaci\u00f3 del m\u00f3n provincial rom\u00e0 a l\u2019interior del sud-oest peninsular, a la Lusit\u00e0nia. Ha estat el tema sobre el qual ha parlat en el seminari internacional celebrat a l\u2019ICAC el 30 d\u2019octubre Les estrat\u00e8gies d\u2019ocupaci\u00f3 dels territoris conquerits a les prov\u00edncies hispanes els segles II-I aC: primers assentaments de control i models d\u2019implantaci\u00f3<\/a>.<\/h5>\n <\/h1>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/mataloto\/5.jpg\")
<\/a><\/h1>\nCentres la teva recerca en el sud de Portugal.<\/strong>
S\u00ed, en aquest territori d\u2019interior de l\u2019Alto Alentejo, entre el Tajo i el Guadiana. M\u2019interessa tot el proc\u00e9s hist\u00f2ric de conquesa i integraci\u00f3 al m\u00f3n rom\u00e0. T\u00e9 uns ritmes molt similars al sud d\u2019Espanya, \u00e9s a dir, la regi\u00f3 de la B\u00e8tica, el sud d\u2019Extremadura i l\u2019Andalusia occidental. Per aix\u00f2 cal un treball de conjunt per entendre el proc\u00e9s que va de la prov\u00edncia Ulterior a la creaci\u00f3 de Lusit\u00e0nia, el 27 aC.<\/p>\nQu\u00e8 \u00e9s clau per entendre aquest proc\u00e9s?<\/strong>
Cal con\u00e8ixer el poder de Roma en aquest territori. Una cosa \u00e9s el control rom\u00e0 del litoral del sud-oest peninsular, i una altra \u00e9s l\u2019interior, poc conegut.<\/p>\nRoma com es fa seu aquest interior?<\/strong>
Amb un seguit de petits assentaments, que permetien controlar i con\u00e8ixer el territori. Aix\u00f2 va permetre que a inicis de l\u2019\u00e8poca d\u2019August ja fundessin una nova prov\u00edncia, Lusit\u00e0nia, com a reconeixement que era una zona amb peculiaritats pr\u00f2pies.<\/p>\n <\/p>\n
Quines?<\/strong>
A difer\u00e8ncia del litoral sud, no era dominat per grans oppida<\/em>, sin\u00f3 que hi havia petits nuclis de poblaci\u00f3. Estava allunyat del model social mediterrani. Per Roma sempre era m\u00e9s senzill tractar amb territoris que presentaven formes semblants a la seva organitzaci\u00f3, basada en ciutats i el seu ager<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/mataloto\/3.jpg\")
<\/a><\/h1>\nNo era una zona f\u00e0cil, doncs.<\/strong>
No, i a m\u00e9s tenia la complexitat afegida que \u00e9s on Sertori t\u00e9 el m\u00e0xim suport. Roma compr\u00e8n que cal una nova estructura de poblaci\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019integri al model m\u00e9s proper al seu. Per aix\u00f2 a finals del segle I aC funda ciutats com Augusta Emerita<\/em> (actual M\u00e8rida), construeix vies i implementa el m\u00f3n provincial rom\u00e0. <\/p>\nCom es va estructurant la Lusit\u00e0nia?<\/strong>
Hi ha una reorganitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 a partir de dos nuclis, Augusta Emerita<\/em>, a l\u2019interior de la prov\u00edncia i formada per veterans de guerra, i Olisippo<\/em>, a la desembocadura del Tajo (actual Lisboa), i a partir d\u2019un eix de comunicaci\u00f3 entre ells. A m\u00e9s, hi ha la xarxa d\u2019altres ciutats menors, com Ebora<\/em> o Pax Iulia<\/em> (actual Beja), creada com a col\u00f2nia.<\/p>\nCom \u00e9s l\u2019eix entre Augusta Emerita<\/em> i Olisippo<\/em>?<\/strong>
Va de la zona del litoral i el Tajo, a l\u2019interior, tocant al Guadiana. Jo estudio molts fortins a les vies de connexi\u00f3 entre el litoral i l\u2019interior. S\u00f3n vies ja romanes per\u00f2 tamb\u00e9 vies naturals de connexi\u00f3, i encara avui hi passa l\u2019autopista entre Lisboa i M\u00e8rida.<\/p>\n <\/p>\n
Parlem d\u2019aquests fortins.<\/strong>
Serveixen per preparar i recon\u00e8ixer el territori. S\u00f3n com punts avan\u00e7ats de tot el canvi que es vol fer al paisatge. Per aix\u00f2 quan es consoliden les primeres vil\u00b7les, la ciutats, les vies i l\u2019explotaci\u00f3 \u201cromana\u201d de la terra, aquests fortins s\u2019abandonen. Un dels assentaments que estudio \u00e9s del 30-25 aC, i Ebora<\/em> es funda el 27 aC, o sigui que \u00e9s un proc\u00e9s coetani. Els assentaments formen part del canvi que s\u2019acabar\u00e0 instaurant. <\/p>\n <\/p>\n
Inauguraci\u00f3 del seminari<\/a>, el 30 d’octubre, amb <\/em><\/p>\nEsther Rodrigo, coordinadora, i el director de l’ICAC.<\/em><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/mataloto\/4.jpg\")
<\/a><\/h1>\n <\/h1>\n
Quin inter\u00e8s t\u00e9 Roma per aquesta zona de la pen\u00ednsula?<\/strong><\/p>\nUn dels problemes de Roma \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a la terra. Per aix\u00f2 es funda Augusta Emerita<\/em>, zona d\u2019horta, a prop del riu.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/mataloto\/1.jpg\")
<\/a>Qu\u00e8 \u00e9s Lusit\u00e0nia dins l\u2019Imperi?<\/strong>
Lusit\u00e0nia sempre va ser un problema gros per Roma, des del segle II aC amb les guerres sertorianes. Sertori es transforma en l\u00edder contra la \u201cinjust\u00edcia\u201d de Roma, en l\u00edder d\u2019una mena de possible independ\u00e8ncia. Per aix\u00f2 despr\u00e9s de les guerres sertorianes \u00e9s tan important integrar aquesta zona. Ja amb C\u00e8sar hi ha un programa dissenyat, per\u00f2 no \u00e9s fins amb August que s\u2019implanta realment, \u00e9s a dir, quan el territori ja es coneix. Passen 20 anys entre el final de la guerra civil entre C\u00e8sar i Pompeu (49-45 aC) i la fundaci\u00f3 de les primeres ciutats lusitanes.<\/p>\nHi ha col\u00b7laboraci\u00f3 entre arque\u00f2legs portuguesos i espanyols?<\/strong>
Els \u00faltims anys des de Portugal estem molt atens a qu\u00e8 es fa aqu\u00ed, sobretot a Catalunya. Les universitats de Lisboa i Barcelona, per exemple, tenen una relaci\u00f3 estreta sobretot pel que fa al moment tardorepublic\u00e0. Els processos documentats a Catalunya s\u00f3n semblants als del sud de Portugal, amb la difer\u00e8ncia que a Catalunya els romans s\u2019apropien del territori entre 80 i 100 anys abans. De fet \u00e9s on comen\u00e7a la conquesta peninsular, i per tant \u00e9s un precedent i les dades noves ens ajuden a comprendre qu\u00e8 va passar casa nostra.<\/p>\n <\/p>\n
Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n
Mapa: Rui Mataloto<\/p>\n
Novembre del 2014<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Not\u00edcies relacionades<\/h5>\n
<\/a><\/h1>\nCentres la teva recerca en el sud de Portugal.<\/strong>
S\u00ed, en aquest territori d\u2019interior de l\u2019Alto Alentejo, entre el Tajo i el Guadiana. M\u2019interessa tot el proc\u00e9s hist\u00f2ric de conquesa i integraci\u00f3 al m\u00f3n rom\u00e0. T\u00e9 uns ritmes molt similars al sud d\u2019Espanya, \u00e9s a dir, la regi\u00f3 de la B\u00e8tica, el sud d\u2019Extremadura i l\u2019Andalusia occidental. Per aix\u00f2 cal un treball de conjunt per entendre el proc\u00e9s que va de la prov\u00edncia Ulterior a la creaci\u00f3 de Lusit\u00e0nia, el 27 aC.<\/p>\nQu\u00e8 \u00e9s clau per entendre aquest proc\u00e9s?<\/strong>
Cal con\u00e8ixer el poder de Roma en aquest territori. Una cosa \u00e9s el control rom\u00e0 del litoral del sud-oest peninsular, i una altra \u00e9s l\u2019interior, poc conegut.<\/p>\nRoma com es fa seu aquest interior?<\/strong>
Amb un seguit de petits assentaments, que permetien controlar i con\u00e8ixer el territori. Aix\u00f2 va permetre que a inicis de l\u2019\u00e8poca d\u2019August ja fundessin una nova prov\u00edncia, Lusit\u00e0nia, com a reconeixement que era una zona amb peculiaritats pr\u00f2pies.<\/p>\n <\/p>\n
Quines?<\/strong>
A difer\u00e8ncia del litoral sud, no era dominat per grans oppida<\/em>, sin\u00f3 que hi havia petits nuclis de poblaci\u00f3. Estava allunyat del model social mediterrani. Per Roma sempre era m\u00e9s senzill tractar amb territoris que presentaven formes semblants a la seva organitzaci\u00f3, basada en ciutats i el seu ager<\/em>.<\/p>\n <\/p>\n
<\/a><\/h1>\nNo era una zona f\u00e0cil, doncs.<\/strong>
No, i a m\u00e9s tenia la complexitat afegida que \u00e9s on Sertori t\u00e9 el m\u00e0xim suport. Roma compr\u00e8n que cal una nova estructura de poblaci\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019integri al model m\u00e9s proper al seu. Per aix\u00f2 a finals del segle I aC funda ciutats com Augusta Emerita<\/em> (actual M\u00e8rida), construeix vies i implementa el m\u00f3n provincial rom\u00e0. <\/p>\nCom es va estructurant la Lusit\u00e0nia?<\/strong>
Hi ha una reorganitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 a partir de dos nuclis, Augusta Emerita<\/em>, a l\u2019interior de la prov\u00edncia i formada per veterans de guerra, i Olisippo<\/em>, a la desembocadura del Tajo (actual Lisboa), i a partir d\u2019un eix de comunicaci\u00f3 entre ells. A m\u00e9s, hi ha la xarxa d\u2019altres ciutats menors, com Ebora<\/em> o Pax Iulia<\/em> (actual Beja), creada com a col\u00f2nia.<\/p>\nCom \u00e9s l\u2019eix entre Augusta Emerita<\/em> i Olisippo<\/em>?<\/strong>
Va de la zona del litoral i el Tajo, a l\u2019interior, tocant al Guadiana. Jo estudio molts fortins a les vies de connexi\u00f3 entre el litoral i l\u2019interior. S\u00f3n vies ja romanes per\u00f2 tamb\u00e9 vies naturals de connexi\u00f3, i encara avui hi passa l\u2019autopista entre Lisboa i M\u00e8rida.<\/p>\n <\/p>\n
Parlem d\u2019aquests fortins.<\/strong>
Serveixen per preparar i recon\u00e8ixer el territori. S\u00f3n com punts avan\u00e7ats de tot el canvi que es vol fer al paisatge. Per aix\u00f2 quan es consoliden les primeres vil\u00b7les, la ciutats, les vies i l\u2019explotaci\u00f3 \u201cromana\u201d de la terra, aquests fortins s\u2019abandonen. Un dels assentaments que estudio \u00e9s del 30-25 aC, i Ebora<\/em> es funda el 27 aC, o sigui que \u00e9s un proc\u00e9s coetani. Els assentaments formen part del canvi que s\u2019acabar\u00e0 instaurant. <\/p>\n <\/p>\n
Inauguraci\u00f3 del seminari<\/a>, el 30 d’octubre, amb <\/em><\/p>\nEsther Rodrigo, coordinadora, i el director de l’ICAC.<\/em><\/p>\n<\/a><\/h1>\n <\/h1>\n
Quin inter\u00e8s t\u00e9 Roma per aquesta zona de la pen\u00ednsula?<\/strong><\/p>\nUn dels problemes de Roma \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a la terra. Per aix\u00f2 es funda Augusta Emerita<\/em>, zona d\u2019horta, a prop del riu.<\/p>\n<\/a>Qu\u00e8 \u00e9s Lusit\u00e0nia dins l\u2019Imperi?<\/strong>
Lusit\u00e0nia sempre va ser un problema gros per Roma, des del segle II aC amb les guerres sertorianes. Sertori es transforma en l\u00edder contra la \u201cinjust\u00edcia\u201d de Roma, en l\u00edder d\u2019una mena de possible independ\u00e8ncia. Per aix\u00f2 despr\u00e9s de les guerres sertorianes \u00e9s tan important integrar aquesta zona. Ja amb C\u00e8sar hi ha un programa dissenyat, per\u00f2 no \u00e9s fins amb August que s\u2019implanta realment, \u00e9s a dir, quan el territori ja es coneix. Passen 20 anys entre el final de la guerra civil entre C\u00e8sar i Pompeu (49-45 aC) i la fundaci\u00f3 de les primeres ciutats lusitanes.<\/p>\nHi ha col\u00b7laboraci\u00f3 entre arque\u00f2legs portuguesos i espanyols?<\/strong>
Els \u00faltims anys des de Portugal estem molt atens a qu\u00e8 es fa aqu\u00ed, sobretot a Catalunya. Les universitats de Lisboa i Barcelona, per exemple, tenen una relaci\u00f3 estreta sobretot pel que fa al moment tardorepublic\u00e0. Els processos documentats a Catalunya s\u00f3n semblants als del sud de Portugal, amb la difer\u00e8ncia que a Catalunya els romans s\u2019apropien del territori entre 80 i 100 anys abans. De fet \u00e9s on comen\u00e7a la conquesta peninsular, i per tant \u00e9s un precedent i les dades noves ens ajuden a comprendre qu\u00e8 va passar casa nostra.<\/p>\n <\/p>\n
Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n
Mapa: Rui Mataloto<\/p>\n
Novembre del 2014<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Not\u00edcies relacionades<\/h5>\n
S\u00ed, en aquest territori d\u2019interior de l\u2019Alto Alentejo, entre el Tajo i el Guadiana. M\u2019interessa tot el proc\u00e9s hist\u00f2ric de conquesa i integraci\u00f3 al m\u00f3n rom\u00e0. T\u00e9 uns ritmes molt similars al sud d\u2019Espanya, \u00e9s a dir, la regi\u00f3 de la B\u00e8tica, el sud d\u2019Extremadura i l\u2019Andalusia occidental. Per aix\u00f2 cal un treball de conjunt per entendre el proc\u00e9s que va de la prov\u00edncia Ulterior a la creaci\u00f3 de Lusit\u00e0nia, el 27 aC.<\/p>\n
Qu\u00e8 \u00e9s clau per entendre aquest proc\u00e9s?<\/strong> Roma com es fa seu aquest interior?<\/strong> <\/p>\n Quines?<\/strong> <\/p>\n No era una zona f\u00e0cil, doncs.<\/strong> Com es va estructurant la Lusit\u00e0nia?<\/strong> Com \u00e9s l\u2019eix entre Augusta Emerita<\/em> i Olisippo<\/em>?<\/strong> <\/p>\n Parlem d\u2019aquests fortins.<\/strong> <\/p>\n Inauguraci\u00f3 del seminari<\/a>, el 30 d’octubre, amb <\/em><\/p>\n Esther Rodrigo, coordinadora, i el director de l’ICAC.<\/em><\/p>\n Quin inter\u00e8s t\u00e9 Roma per aquesta zona de la pen\u00ednsula?<\/strong><\/p>\n Un dels problemes de Roma \u00e9s l\u2019acc\u00e9s a la terra. Per aix\u00f2 es funda Augusta Emerita<\/em>, zona d\u2019horta, a prop del riu.<\/p>\n Hi ha col\u00b7laboraci\u00f3 entre arque\u00f2legs portuguesos i espanyols?<\/strong> <\/p>\n Text i retrats: Carme Badia i Puig<\/p>\n Mapa: Rui Mataloto<\/p>\n Novembre del 2014<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n
Cal con\u00e8ixer el poder de Roma en aquest territori. Una cosa \u00e9s el control rom\u00e0 del litoral del sud-oest peninsular, i una altra \u00e9s l\u2019interior, poc conegut.<\/p>\n
Amb un seguit de petits assentaments, que permetien controlar i con\u00e8ixer el territori. Aix\u00f2 va permetre que a inicis de l\u2019\u00e8poca d\u2019August ja fundessin una nova prov\u00edncia, Lusit\u00e0nia, com a reconeixement que era una zona amb peculiaritats pr\u00f2pies.<\/p>\n
A difer\u00e8ncia del litoral sud, no era dominat per grans oppida<\/em>, sin\u00f3 que hi havia petits nuclis de poblaci\u00f3. Estava allunyat del model social mediterrani. Per Roma sempre era m\u00e9s senzill tractar amb territoris que presentaven formes semblants a la seva organitzaci\u00f3, basada en ciutats i el seu ager<\/em>.<\/p>\n<\/a><\/h1>\n
No, i a m\u00e9s tenia la complexitat afegida que \u00e9s on Sertori t\u00e9 el m\u00e0xim suport. Roma compr\u00e8n que cal una nova estructura de poblaci\u00f3 perqu\u00e8 s\u2019integri al model m\u00e9s proper al seu. Per aix\u00f2 a finals del segle I aC funda ciutats com Augusta Emerita<\/em> (actual M\u00e8rida), construeix vies i implementa el m\u00f3n provincial rom\u00e0. <\/p>\n
Hi ha una reorganitzaci\u00f3 de la poblaci\u00f3 a partir de dos nuclis, Augusta Emerita<\/em>, a l\u2019interior de la prov\u00edncia i formada per veterans de guerra, i Olisippo<\/em>, a la desembocadura del Tajo (actual Lisboa), i a partir d\u2019un eix de comunicaci\u00f3 entre ells. A m\u00e9s, hi ha la xarxa d\u2019altres ciutats menors, com Ebora<\/em> o Pax Iulia<\/em> (actual Beja), creada com a col\u00f2nia.<\/p>\n
Va de la zona del litoral i el Tajo, a l\u2019interior, tocant al Guadiana. Jo estudio molts fortins a les vies de connexi\u00f3 entre el litoral i l\u2019interior. S\u00f3n vies ja romanes per\u00f2 tamb\u00e9 vies naturals de connexi\u00f3, i encara avui hi passa l\u2019autopista entre Lisboa i M\u00e8rida.<\/p>\n
Serveixen per preparar i recon\u00e8ixer el territori. S\u00f3n com punts avan\u00e7ats de tot el canvi que es vol fer al paisatge. Per aix\u00f2 quan es consoliden les primeres vil\u00b7les, la ciutats, les vies i l\u2019explotaci\u00f3 \u201cromana\u201d de la terra, aquests fortins s\u2019abandonen. Un dels assentaments que estudio \u00e9s del 30-25 aC, i Ebora<\/em> es funda el 27 aC, o sigui que \u00e9s un proc\u00e9s coetani. Els assentaments formen part del canvi que s\u2019acabar\u00e0 instaurant. <\/p>\n<\/a><\/h1>\n <\/h1>\n
<\/a>Qu\u00e8 \u00e9s Lusit\u00e0nia dins l\u2019Imperi?<\/strong>
Lusit\u00e0nia sempre va ser un problema gros per Roma, des del segle II aC amb les guerres sertorianes. Sertori es transforma en l\u00edder contra la \u201cinjust\u00edcia\u201d de Roma, en l\u00edder d\u2019una mena de possible independ\u00e8ncia. Per aix\u00f2 despr\u00e9s de les guerres sertorianes \u00e9s tan important integrar aquesta zona. Ja amb C\u00e8sar hi ha un programa dissenyat, per\u00f2 no \u00e9s fins amb August que s\u2019implanta realment, \u00e9s a dir, quan el territori ja es coneix. Passen 20 anys entre el final de la guerra civil entre C\u00e8sar i Pompeu (49-45 aC) i la fundaci\u00f3 de les primeres ciutats lusitanes.<\/p>\n
Els \u00faltims anys des de Portugal estem molt atens a qu\u00e8 es fa aqu\u00ed, sobretot a Catalunya. Les universitats de Lisboa i Barcelona, per exemple, tenen una relaci\u00f3 estreta sobretot pel que fa al moment tardorepublic\u00e0. Els processos documentats a Catalunya s\u00f3n semblants als del sud de Portugal, amb la difer\u00e8ncia que a Catalunya els romans s\u2019apropien del territori entre 80 i 100 anys abans. De fet \u00e9s on comen\u00e7a la conquesta peninsular, i per tant \u00e9s un precedent i les dades noves ens ajuden a comprendre qu\u00e8 va passar casa nostra.<\/p>\nNot\u00edcies relacionades<\/h5>\n