![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/fabiao\/1.jpg\")
<\/a><\/h1>\n<\/p>\n
Carlos Fabi\u00e3o<\/strong><\/a>, professor de la Universidade de Lisboa, \u00e9s un els grans experts en \u00e0mfores lusitanes. Va ser a Tarragona amb ocasi\u00f3 de del III Congr\u00e9s Internacional de la Sociedad de Estudios de la Cer\u00e1mica Antigua-Ex officina Hispana (SECAH)<\/a>, del 10 al 13 de desembre del 2014. Va pronunciar la confer\u00e8ncia inaugural, titulada \u201cLas \u00e1nforas romanas de Hispania: ayer y hoy.<\/h5>\n <\/p>\n
Segons vost\u00e8 les \u00e0mfores tenen un problema de nomenclatura.<\/strong>
S\u00ed, perqu\u00e8 fa molts anys que s\u2019estudien i hi ha treballat molta gent. Cadasc\u00fa les ha anomenat de la seva manera i ara hi ha una immensa confusi\u00f3. Un mateix objecte, una mateixa \u00e0mfora, pot tenir entre 2 i 10 noms diferents!<\/p>\n <\/p>\n
Aquesta confusi\u00f3 encara dura?<\/strong>
S\u2019ha millorat. Ja es t\u00e9 m\u00e9s clar que no t\u00e9 sentit una nomenclatura nova si una \u00e0mfora ja \u00e9s coneguda amb un nom a tot l\u2019Imperi rom\u00e0.<\/p>\n <\/p>\n
Per\u00f2 si se\u2019n troba una de nova, com s\u2019ha d\u2019anomenar?<\/strong>
El que interessa en el context de l\u2019Imperi rom\u00e0 \u00e9s d\u2019on ve, on es fabrica. Es pot posar el nom de la terrisseria, de la regi\u00f3 i de la prov\u00edncia.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/fabiao\/2.jpg\")
<\/a><\/h1>\nCom es tria una de les tres opcions?<\/strong>
Si es tracta d\u2019una \u00e0mfora absolutament nova, tindr\u00e0 un per\u00edode de difusi\u00f3 curt i s\u2019hauria d\u2019anomenar pel nom de la terrisseria. Si \u00e9s una \u00e0mfora que es produ\u00efda en diverses terrisseries d\u2019una mateixa regi\u00f3, en nom ser\u00e0 el de la regi\u00f3 (per exemple, \u00e0mfora de vi de la Laiet\u00e0nia). Si es tracta d\u2019una \u00e0mfora produ\u00efda en tota una prov\u00edncia, agafa el nom d\u2019aquesta prov\u00ednvia (per exemple, \u00e0mfora de vi de la Tarraconense).<\/p>\n <\/p>\n
Per la fa\u00e7ana atl\u00e0ntica s\u2019hi transportaven moltes \u00e0mfores.<\/strong>
S\u00ed, i aquesta fa\u00e7ana arribava fins al Marroc. Per anar a Anglaterra o Holanda la forma m\u00e9s senzilla i econ\u00f2mica era per mar. Traslladaven gran quantitat de producte, de l\u2019ordre de 5.000 i 6.000 \u00e0mfores! La gran limitaci\u00f3 dels imperis antics preindustrials, ben b\u00e9 fins a Carles V, \u00e9s la dist\u00e0ncia, que sempre \u00e9s m\u00e9s ben ven\u00e7uda per mar que per terra. El que va canviar la situaci\u00f3 \u00e9s el ferrocarril.<\/p>\n <\/p>\n
Quin era el contingut m\u00e9s habitual de les \u00e0mfores lusitanes?<\/strong><\/p>\nDe cada deu \u00e0mfores, m\u00e9s de nou eren de salaons, la majoria de sardina. La combinaci\u00f3 de peix i sal d\u00f3na una dieta equilibrada, sobretot quan \u00e9s vegetal. Per aix\u00f2 eren tan populars els salaons.<\/p>\n
<\/p>\n
La Lusit\u00e0nia n\u2019era una gran productora?<\/strong>
A l\u2019occident de l\u2019estret de Gibraltar (actuals Portugal, Andalusia i Marroc) hi havia la ind\u00fastria de salaons m\u00e9s gran de tot l\u2019Imperi rom\u00e0! L\u2019Atl\u00e0ntic, avui igual, \u00e9s m\u00e9s ric que el Mediterrani. El peix \u00e9s diferent d\u2019un ramat, que el mantens i el vas matant segons les necessitats. El peix es pesca de cop, mor al moment, i una de les maneres de preservar-lo \u00e9s fent-ne salaons. Comparat amb els assecats i els fumats, t\u00e9 l\u2019avantatge de contenir sal.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/fabiao\/3.jpg\")
<\/a><\/h1>\nQuins reptes t\u00e9 l\u2019estudi amf\u00f2ric a la pen\u00ednsula?<\/strong>
Seguir treballant, sobretot en els continguts (tan sols coneixem els d\u2019\u00e8poca tardana, dels segles IV i V), en les zones de producci\u00f3 desconegudes, identificar les \u00e0rees de dispersi\u00f3 de les \u00e0mfores fora d\u2019Hisp\u00e0nia per comprendre m\u00e9s els moviments comercials i fer un esfor\u00e7 de quantificaci\u00f3, del pes relatiu de les \u00e0mfores en diverses \u00e8poques.<\/p>\n <\/p>\n
En aquest sentit \u00e9s clau el projecte <\/strong>Amphorae ex Hispania<\/a>.<\/strong>
S\u00ed, aquesta gran base de dades t\u00e9 com a primer objectiu donar a con\u00e8ixer, en acc\u00e9s lliure, les \u00e0mfores fabricades a Hisp\u00e0nia durant els segles I aC a V dC. Pot servir de model per a altres zones. Democratitza el coneixement: un jove estudiant de Gal\u00edcia que no es pot despla\u00e7ar a les grans biblioteques t\u00e9 a la xarxa tota aquesta concentraci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3! Fitxes de les \u00e0mfores molt completes, amb dibuixos, bibliografia, articles en PDF…<\/p>\n <\/p>\n
<\/p>\n
Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/p>\n
Gener del 2015<\/p>\n
<\/p>\n
<\/p>\n
Not\u00edcies relacionades<\/h5>\n
– Entrevista a Carlos Fabi\u00e3o a l’espai radiof\u00f2nic Toquem pedra<\/em> <\/strong><\/a>(17\/12\/2014)<\/p>\n
S\u00ed, perqu\u00e8 fa molts anys que s\u2019estudien i hi ha treballat molta gent. Cadasc\u00fa les ha anomenat de la seva manera i ara hi ha una immensa confusi\u00f3. Un mateix objecte, una mateixa \u00e0mfora, pot tenir entre 2 i 10 noms diferents!<\/p>\n
<\/p>\n
Aquesta confusi\u00f3 encara dura?<\/strong> <\/p>\n Per\u00f2 si se\u2019n troba una de nova, com s\u2019ha d\u2019anomenar?<\/strong> Com es tria una de les tres opcions?<\/strong> <\/p>\n Per la fa\u00e7ana atl\u00e0ntica s\u2019hi transportaven moltes \u00e0mfores.<\/strong> <\/p>\n Quin era el contingut m\u00e9s habitual de les \u00e0mfores lusitanes?<\/strong><\/p>\n De cada deu \u00e0mfores, m\u00e9s de nou eren de salaons, la majoria de sardina. La combinaci\u00f3 de peix i sal d\u00f3na una dieta equilibrada, sobretot quan \u00e9s vegetal. Per aix\u00f2 eren tan populars els salaons.<\/p>\n <\/p>\n La Lusit\u00e0nia n\u2019era una gran productora?<\/strong> Quins reptes t\u00e9 l\u2019estudi amf\u00f2ric a la pen\u00ednsula?<\/strong> <\/p>\n En aquest sentit \u00e9s clau el projecte <\/strong>Amphorae ex Hispania<\/a>.<\/strong> <\/p>\n <\/p>\n Text i fotos: Carme Badia i Puig<\/p>\n Gener del 2015<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n – Entrevista a Carlos Fabi\u00e3o a l’espai radiof\u00f2nic Toquem pedra<\/em> <\/strong><\/a>(17\/12\/2014)<\/p>\n
S\u2019ha millorat. Ja es t\u00e9 m\u00e9s clar que no t\u00e9 sentit una nomenclatura nova si una \u00e0mfora ja \u00e9s coneguda amb un nom a tot l\u2019Imperi rom\u00e0.<\/p>\n
El que interessa en el context de l\u2019Imperi rom\u00e0 \u00e9s d\u2019on ve, on es fabrica. Es pot posar el nom de la terrisseria, de la regi\u00f3 i de la prov\u00edncia.<\/p>\n<\/a><\/h1>\n
Si es tracta d\u2019una \u00e0mfora absolutament nova, tindr\u00e0 un per\u00edode de difusi\u00f3 curt i s\u2019hauria d\u2019anomenar pel nom de la terrisseria. Si \u00e9s una \u00e0mfora que es produ\u00efda en diverses terrisseries d\u2019una mateixa regi\u00f3, en nom ser\u00e0 el de la regi\u00f3 (per exemple, \u00e0mfora de vi de la Laiet\u00e0nia). Si es tracta d\u2019una \u00e0mfora produ\u00efda en tota una prov\u00edncia, agafa el nom d\u2019aquesta prov\u00ednvia (per exemple, \u00e0mfora de vi de la Tarraconense).<\/p>\n
S\u00ed, i aquesta fa\u00e7ana arribava fins al Marroc. Per anar a Anglaterra o Holanda la forma m\u00e9s senzilla i econ\u00f2mica era per mar. Traslladaven gran quantitat de producte, de l\u2019ordre de 5.000 i 6.000 \u00e0mfores! La gran limitaci\u00f3 dels imperis antics preindustrials, ben b\u00e9 fins a Carles V, \u00e9s la dist\u00e0ncia, que sempre \u00e9s m\u00e9s ben ven\u00e7uda per mar que per terra. El que va canviar la situaci\u00f3 \u00e9s el ferrocarril.<\/p>\n
A l\u2019occident de l\u2019estret de Gibraltar (actuals Portugal, Andalusia i Marroc) hi havia la ind\u00fastria de salaons m\u00e9s gran de tot l\u2019Imperi rom\u00e0! L\u2019Atl\u00e0ntic, avui igual, \u00e9s m\u00e9s ric que el Mediterrani. El peix \u00e9s diferent d\u2019un ramat, que el mantens i el vas matant segons les necessitats. El peix es pesca de cop, mor al moment, i una de les maneres de preservar-lo \u00e9s fent-ne salaons. Comparat amb els assecats i els fumats, t\u00e9 l\u2019avantatge de contenir sal.<\/p>\n<\/a><\/h1>\n
Seguir treballant, sobretot en els continguts (tan sols coneixem els d\u2019\u00e8poca tardana, dels segles IV i V), en les zones de producci\u00f3 desconegudes, identificar les \u00e0rees de dispersi\u00f3 de les \u00e0mfores fora d\u2019Hisp\u00e0nia per comprendre m\u00e9s els moviments comercials i fer un esfor\u00e7 de quantificaci\u00f3, del pes relatiu de les \u00e0mfores en diverses \u00e8poques.<\/p>\n
S\u00ed, aquesta gran base de dades t\u00e9 com a primer objectiu donar a con\u00e8ixer, en acc\u00e9s lliure, les \u00e0mfores fabricades a Hisp\u00e0nia durant els segles I aC a V dC. Pot servir de model per a altres zones. Democratitza el coneixement: un jove estudiant de Gal\u00edcia que no es pot despla\u00e7ar a les grans biblioteques t\u00e9 a la xarxa tota aquesta concentraci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3! Fitxes de les \u00e0mfores molt completes, amb dibuixos, bibliografia, articles en PDF…<\/p>\nNot\u00edcies relacionades<\/h5>\n