{"id":6296,"date":"2015-02-09T10:51:06","date_gmt":"2015-02-09T10:51:06","guid":{"rendered":"http:\/\/www.icac.cat\/?post_type=post&p=6296"},"modified":"2015-08-24T12:15:46","modified_gmt":"2015-08-24T12:15:46","slug":"hi-ha-un-us-funerari-del-nen-per-crear-estatus-a-la-grecia-antiga-i-a-roma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/icac.cat\/es\/actualitat\/noticies\/2015\/hi-ha-un-us-funerari-del-nen-per-crear-estatus-a-la-grecia-antiga-i-a-roma\/","title":{"rendered":"\u201cHi ha un \u00fas funerari del nen per crear estatus a la Gr\u00e8cia antiga i a Roma\u201d"},"content":{"rendered":"

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Entrevista a Jes\u00fas Carruesco i Judit Ciurana<\/h5>\n

 <\/h4>\n

\u201cHi ha un \u00fas funerari del nen per crear estatus a la Gr\u00e8cia antiga i a Roma\u201d<\/h4>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

Jes\u00fas Carruesco<\/strong><\/a> (URV-ICAC) i Judit Ciurana<\/strong><\/a> (investigadora adscrita a l\u2019ICAC) han intervingut al curs Arqueologia de la infantesa. Vida i mort<\/strong><\/a>, organitzat per l’ICAC i el Camp d\u2019Aprenentatge de Tarragona del 2 al 7 de febrer. Parlem amb ells dos de la infantesa a Gr\u00e8cia i Roma: el seu paper en el mite, la religi\u00f3 i la informaci\u00f3 que ens n\u2019ha pervingut a trav\u00e9s de l\u2019arqueologia funer\u00e0ria.<\/h5>\n

 <\/p>\n

La infantesa no \u00e9s gaire present a Gr\u00e8cia.<\/strong><\/p>\n

No. Es posa m\u00e9s \u00e8mfasi en el final de l\u2019adolesc\u00e8ncia, un per\u00edode m\u00e9s interessant perqu\u00e8 representa l\u2019acc\u00e9s a la ciutadania en els nois i a la maternitat en les noies. Hi ha una indefinici\u00f3 de l\u2019infant; no se\u2019l t\u00e9 en compte fins passada la pubertat, en part tamb\u00e9 per la mortalitat infantil. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important la crian\u00e7a del nen, alletar-lo, fer que visqui, ja sigui per la mare o la dida.<\/p>\n

Parleu-nos m\u00e9s d\u2019aquesta indefinici\u00f3 de l\u2019infant.<\/strong><\/p>\n

Es veu per exemple en el fet que sovint es designen amb paraules de g\u00e8nere neutre, com teknon<\/em> o brephos<\/em>, que vol dir \u2018nad\u00f3\u2019. Pais <\/em>pot voler dir \u2018nen\u2019, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019aplica al jove adolescent que serveix al banquet o a l\u2019esclau de la casa.  Provenen de pais<\/em> paraules com pedagogia, pediatria, peder\u00e0stia… <\/p>\n

 <\/p>\n

Chous amb nen nu de perfil, finals del s. V aC. <\/em><\/p>\n

Museo Archeologico, Flor\u00e8ncia<\/em><\/p>\n

(Wikimedia Commons, Sailko).<\/a><\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Pel que dieu \u00e9s com si l\u2019infant no exist\u00eds.<\/strong><\/p>\n

Per sota dels 10 anys els nens queden en l\u2019\u00e0mbit privat. De totes maneres hi ha festes en qu\u00e8 apareixen, com a les festes Antest\u00e8ries en honor a Dion\u00eds. Els nens de fins a tres anys es coronen i els donen un cho\u00fbs<\/em>, gerra de vi en miniatura, perqu\u00e8 hi juguin. Per\u00f2 era nom\u00e9s una part d\u2019aquests rituals c\u00edvics. Tamb\u00e9 hi ha la festa de les Arref\u00f2ries, que marquen el principi de la iniciaci\u00f3 de les nenes a set o vuit anys (com m\u00e9s endavant hi ha la iniciaci\u00f3 dels nois, els efebs), i \u00e9s important perqu\u00e8 s\u00f3n les futures esposes i mares de ciutadans.<\/p>\n

El ciutad\u00e0 adult, \u00e9s el que interessa!<\/strong><\/p>\n

En efecte, a la Gr\u00e8cia arcaica i cl\u00e0ssica el que importa \u00e9s la polis i el ciutad\u00e0 c\u00edvic. I \u00e9s important tenir fills leg\u00edtims sobretot per la idea de generar futurs ciutadans i mares de ciutadans.  El pare fins i tot tenia la potestat d\u2019acceptar el fill o rebutjar-lo: per motius econ\u00f2mics, sospita de no tenir-ne la paternitat, perqu\u00e8 no era apte per a la guerra, com passava a la ciutat d\u2019Esparta…<\/p>\n

Deunid\u00f3.<\/strong><\/p>\n

El nen no entra en la cultura fins que desenvolupa la seva sexualitat. Per\u00f2 dep\u00e8n: en \u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica la cultura \u00e9s m\u00e9s urbana (pensem en Alexandria). En l\u2019art es veu l\u2019inter\u00e8s per l\u2019espai familiar, en qu\u00e8 l\u2019infant comen\u00e7a a aflorar: tenim imatges del nen que juga amb una oca, el nen que es treu l\u2019espina…<\/p>\n

 <\/p>\n

Nen de l’espina, est\u00e0tua hel\u00b7len\u00edstica, <\/em>c. segle I aC. <\/em><\/p>\n

Museus Capitolins, Roma. <\/em><\/p>\n

(Wikimedia Commons, Miguel Hermoso Cuesta<\/a>).<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\u00c9s el que passar\u00e0 tamb\u00e9 a Roma?<\/strong><\/p>\n

No ben b\u00e9, perqu\u00e8 a Roma certs nens tenen una import\u00e0ncia extraordin\u00e0ria. Dins del registre funerari hi ha tombes infantils molt refinades. Sobretot tombes de nenes mortes abans de temps, sense haver tancat el cicle de la infantesa. Se les enterra amb  nines, miralls (relacionats amb Venus, amb la preparaci\u00f3 ritual de la n\u00favia), crepundia (amulets amb forats que es penjaven com a protecci\u00f3, per mantenir lluny els mals esperits), objectes del treball de la llana….<\/p>\n

\u00c9s una pr\u00e0ctica generalitzada?<\/strong><\/p>\n

Sobretot entre els lliberts, exclosos de l\u2019esfera p\u00fablica i pol\u00edtica i nous rics. No es poden emmirallar amb els seus ancestres per\u00f2 s\u00ed en el llinatge futur. Projecten les seves ambicions en els seus fills ja nascuts lliures. Creen a trav\u00e9s seu la seva identitat. A Gr\u00e8cia hi ha un \u00fas funerari del nen per crear estatus sobretot a principis de l\u2019\u00e8poca arcaica, que \u00e9s quan s\u2019est\u00e0 creant una aristocr\u00e0cia que necessita autodefinir-se. La Copa de N\u00e8stor, una copa de banquet amb una de les primeres inscripcions en grec, \u00e9s a la tomba d\u2019un nen.<\/p>\n

I els nens?<\/strong>
A l\u2019Imperi els nens no tenen un tractament funerari diferenciat. A zones perif\u00e8riques, com a Germ\u00e0nia, s\u00ed que tenen import\u00e0ncia. A les tombes s\u2019hi ha trobat armament (espases, llances del clan, etc.). A T\u00e0rraco, per\u00f2, tenim un cas \u00fanic i especial d\u2019un infant enterrat amb amulets al coll i una petita espasa de fusta, que no sabem si \u00e9s s\u00edmbol o joguina. Pertanyia a una fam\u00edlia rica, perqu\u00e8 la tomba \u00e9s dins un mausoleu. <\/p>\n

Que curiosa la difer\u00e8ncia amb les nenes.<\/strong>
Sembla com si els nens no necessitessin aquesta construcci\u00f3 de la identitat. De vegades es troben amb els mateixos objectes que els adults: monedes, ll\u00e0nties…<\/p>\n

 <\/p>\n

Els petits tamb\u00e9 eren v\u00edctima de la viol\u00e8ncia dels grans.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, sabem d\u2019infanticis com el d\u2019Ascal\u00f3, a Israel, on s\u2019han localitzat un centenar d\u2019esquelets de nadons de dos o tres dies en una claveguera. I a l\u2019Egipte tardorom\u00e0 s\u2019ha documentat el primer cas en el registre arqueol\u00f2gic de maltractament f\u00edsic a un infant.<\/p>\n

Quin panorama.<\/strong><\/p>\n

Aix\u00f2 no era habitual, per\u00f2 parlem de societats en qu\u00e8 el nen no t\u00e9 cap dret, \u00e9s propietat de la fam\u00edlia, assimilat a un objecte o un animal. Hi ha rituals com la potestat del pare d\u2019acceptar-lo o no, com d\u00e8iem abans, i el fet de n\u00e9ixer sense pare, de dona viuda o divorciada, pot ser motiu d\u2019aband\u00f3. Molts nens abandonats acabaran sent esclaus.<\/p>\n

 <\/p>\n

Per no parlar de mites com el de Medea, que mata els fills per venjan\u00e7a.<\/strong><\/p>\n

Ep, per\u00f2 no vol dir que sigui reflex del que passava, sin\u00f3 que marca el que s\u2019ha d\u2019evitar que passi. Medea \u00e9s un cas extrem de brutalitat que trobem en la mitologia, com Procne, que serveix el fill esquarterat al pare; o Ino, que representa la figura de la madrastra, que ha quedat als contes.<\/p>\n

 <\/p>\n

Els d\u00e9us no solen estar representats com a nens.<\/strong>
No, tan sols Zeus, perqu\u00e8 calia representar el seu acc\u00e9s a la reialesa, escapant a la brutalitat del pare que devora els fills perqu\u00e8 no el destronin; i Hermes i Dion\u00eds, que, com que s\u00f3n d\u00e9us del canvi, de la transformaci\u00f3, apareixen com a nens i joves.  D\u2019altra banda, en la mitologia tampoc trobem un d\u00e9u de la infantesa.<\/p>\n

Passa igual amb els herois?<\/strong>
Alguns s\u00ed que es representen com a nens, com ara H\u00e8racles matant les serps que li envia Hera. Ara b\u00e9, els herois que moren sent nens donen lloc a rituals relacionats amb la competici\u00f3. La seva tomba t\u00e9 un valor religi\u00f3s en els jocs. Per exemple, en els jocs \u00edstmics, marcats per la mort de Melicertes, o els jocs nemeus, marcats per Ofeltes. En aquests casos el nen rep culte; hi ha la idea del \u201cnen m\u00e0gic\u201d o \u201cnen div\u00ed\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

Representaci\u00f3 dels bessons R\u00f2mul i Rem nodrits <\/em><\/p>\n

per la lloba en una ara procedent d’\u00d2stia (s. II dC). <\/em><\/p>\n

Museo Nazionale Romano, Palazzo Massimo, Roma
<\/em><\/p>\n

(Wikimedia Commons, Marie-Lan Nguyen<\/a>).<\/em><\/p>\n

\"\"<\/a>Roma ho hereda?<\/strong>
A Roma la figura del nen \u00e9s menys aprofitada culturalment, amb excepci\u00f3 de casos com R\u00f2mul i Rem. A Roma la mort d\u2019un nen no \u00e9s fundacional de res. El nen t\u00e9 poca centralitat p\u00fablica, \u00e9s m\u00e9s propi de l\u2019\u00e0mbit familiar privat, no de l\u2019Estat. A Gr\u00e8cia, en canvi, t\u00e9 un paper m\u00e9s simb\u00f2lic, ritual, religi\u00f3s…<\/p>\n

M\u00e9s si mor que si viu!<\/strong>
S\u00ed, podr\u00edem dir que el nen viu<\/em> est\u00e0 projectat endavant; la infantesa no \u00e9s un estat ideal ni idealitzat, \u00e9s un estat transitori; \u00e9s important quan s\u2019ha sobreviscut i s\u2019entra en la ciutadania. En canvi el nen mort<\/em> pot ser eina que s\u2019aprofita simb\u00f2licament: les fam\u00edlies, per marcar estatus, i la polis, per marcar un espai col\u00b7lectiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

Text i retrats: Carme Badia i Puig
Febrer del 2015<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\"\"<\/a>Entrevista a Jes\u00fas Carruesco (URV-ICAC) i Judit Ciurana (ICAC), arran de la seva intervenci\u00f3 en el curs \u00abArqueologia de la infantesa. Vida i mort\u00bb.<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_genesis_hide_title":false,"_genesis_hide_breadcrumbs":false,"_genesis_hide_singular_image":false,"_genesis_hide_footer_widgets":false,"_genesis_custom_body_class":"","_genesis_custom_post_class":"","_genesis_layout":""},"categories":[181],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6296"}],"collection":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6296"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6296\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8530,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6296\/revisions\/8530"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6296"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6296"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/icac.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6296"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}