![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/entrevistes\/restauracio\/1.jpg\")
<\/a><\/p>\nLuc\u00eda L\u00f3pez-Pol\u00edn (esquerra) i Anna Bertral.<\/em><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n De tot: restes biol\u00f2giques (ossos, per exemple), cer\u00e0mica, metalls, pedra, mosaics, pintures murals…<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s clau per preservar una pe\u00e7a, sigui del material que sigui?<\/strong><\/p>\n En bona part, l\u2019extracci\u00f3. Per aix\u00f2 ajuda tant que el conservador restaurador sigui present al camp. A part d\u2019evitar que arribin a les nostres mans peces malmeses en el proc\u00e9s d\u2019extracci\u00f3, ens assegurem que no s\u2019hagin alterat. Si la feina es fa ben feta es pot actuar molt millor al laboratori.<\/p>\n <\/p>\n Fer el que necessita la pe\u00e7a des del moment que apareix, sense que pateixi alteracions. Sovint s\u2019han de fer extraccions amb t\u00e8cniques especials. Si no ho fa una persona formada, pot destruir el material o dificultar molt la feina al laboratori. Les pintures murals, per exemple, es poden desfer excavant.<\/p>\n Quin perill…<\/strong><\/p>\n El restaurador tamb\u00e9 assessora, quan \u00e9s in situ. Per exemple, recomanant que la cer\u00e0mica no s\u2019emboliqui amb paper de diari sin\u00f3 amb pl\u00e0stic, que \u00e9s m\u00e9s estable. Tamb\u00e9 conv\u00e9 separar els metalls en bosses diferents. El ferro i el bronze fan unes reaccions qu\u00edmiques que no interessen.<\/p>\n <\/p>\n Quin \u00e9s el vostre proc\u00e9s de treball?<\/strong><\/p>\n T\u00e9 dues parts: les activitats in situ (extracci\u00f3 i preparaci\u00f3 per al trasllat a la nova ubicaci\u00f3) i la feina de laboratori (neteja, diferents graus d\u2019intervenci\u00f3 segons l\u2019estat de la pe\u00e7a, reconstrucci\u00f3, etc\u00e8tera). <\/p>\n Luc\u00eda L\u00f3pez-Pol\u00edn netejant un crani de hiena <\/em><\/p>\n d’un jaciment extremeny, la Cueva de Santa Ana. <\/em><\/p>\n (Foto: Elena Moreno)<\/em><\/p>\n S\u00f3n d\u2019\u00fas molt freq\u00fcent els consolidants tipus l\u00edquids pl\u00e0stics que s\u2019introdueixen als materials per donar-los consist\u00e8ncia. Quan les restes es deixen in situ, les solem tapar amb geot\u00e8xtil, un teixit d\u2019origen mineral que es degrada menys, aguanta i deixa transpirar. Les fustes en medis aqu\u00e0tics, per esmentar un altre cas, s\u2019han de tornar a posar en aigua, perqu\u00e8 quan s\u2019assequen es poden alterar, i amb additius perqu\u00e8 no hi proliferin els microorganismes.<\/p>\n <\/a><\/p>\n El s\u00edlex, sent tan dur, no deu requerir-vos gaire feina.<\/strong> un dels passos previs abans d\u2019arrencar-lo. <\/em><\/p>\n (Foto: Ramon Maroto \/ Centre de <\/em><\/p>\n Restauraci\u00f3 de B\u00e9ns Mobles de Catalunya)<\/em><\/p>\n Triple: facilitar l\u2019estudi, la divulgaci\u00f3 i la preservaci\u00f3 a llarg termini dels materials. Tot aix\u00f2 tot actuant des de l\u2019excavaci\u00f3, fent una intervenci\u00f3 m\u00ednima i no fent \u201cfalsos hist\u00f2rics\u201d, sin\u00f3 ajudant a reconstruir el passat de forma fiable i amb criteri arqueol\u00f2gic.<\/p>\n <\/p>\n En poseu un exemple?<\/strong><\/p>\n Amb la cer\u00e0mica, si nom\u00e9s tenim el cul o un tros del perfil, el que no farem \u00e9s reconstruir tot l\u2019objecte. Abans s\u00ed que amb sol fragment, o molt pocs, es reconstru\u00efa tota una pe\u00e7a\/ tot un recipient…. Abans, a m\u00e9s, no es distingia la part afegida, mentre que ara \u00e9s pr\u00e0ctica comuna fer les llacunes de color neutre.<\/p>\n <\/p>\n Acabeu d\u2019organitzar un seminari en qu\u00e8 heu aplegat arque\u00f2legs i restauradors.<\/strong><\/p>\n Hem volgut que serv\u00eds per reivindicar que en qualsevol excavaci\u00f3 cal un restaurador. La restauraci\u00f3 \u00e9s una disciplina auxiliar de l\u2019arqueologia que tamb\u00e9 l\u2019ajuda cient\u00edficament. Tamb\u00e9 hem volgut posar de manifest que una restauraci\u00f3 no aguanta eternament, i que cal fer un seguiment del que es revisita i s\u2019exposa.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\nAnna Bertral<\/a> \u00e9s conservadora restauradora especialitzada en arqueologia i Luc\u00eda L\u00f3pez-Pol\u00edn<\/a> \u00e9s conservadora restauradora de l\u2019IPHES<\/a>. Han coordinat, amb Josep M. Palet (ICAC), el seminari La conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 en l\u2019arqueologia: una eina per a la recerca i la divulgaci\u00f3<\/a>, activitat en el marc del programa SUMA <\/a>que coordinen l\u2019ICAC, l\u2019IPHES i l\u2019ICRPC. Llicenciades totes dues en Hist\u00f2ria i diplomades en Conservaci\u00f3 i Restauraci\u00f3.<\/h5>\n
Quins materials restaureu?<\/strong><\/p>\n<\/a>Qu\u00e8 vol dir \u201cfer la feina ben feta\u201d?<\/strong><\/p>\n<\/a>Quins tractaments de conservaci\u00f3 s\u00f3n habituals?<\/strong><\/p>\n
Dep\u00e8n! A Atapuerca es desf\u00e0 perqu\u00e8 \u00e9s un s\u00edlex que com a primera mat\u00e8ria no \u00e9s gaire bona, molt sensible a l\u2019alteraci\u00f3, i la terra on es troba li \u00e9s un entorn agressiu. Sense consolidar-los abans, els s\u00edlexs no els pots extreure!<\/p>\n
Anna Bertral engassant un mosaic, <\/em><\/p>\n<\/a>Amb quina finalitat treballeu?<\/strong><\/p>\n <\/a><\/strong><\/a><\/strong><\/p>\n