Un total de 7 urnes d\u2019incineraci\u00f3 senceres<\/strong> s\u2019han recuperat aquest maig del 2015 a la necr\u00f2polis ib\u00e8rica d\u2019Esquarterades<\/strong> (Ulldecona, Montsi\u00e0). La troballa s\u2019ha dut a terme en la segona campanya d\u2019excavaci\u00f3 en aquest jaciment que fan un equip d\u2019arque\u00f2legs, estudiants d\u2019arqueologia i doctorands de la Universitat de Barcelona i de l\u2019ICAC.<\/p>\n \n Tamb\u00e9 s\u2019han documentat, en relaci\u00f3 a les sepultures, fragments de copes de cer\u00e0mica \u00e0tica de vern\u00eds negre<\/strong>, en concret les copes C\u00e0stulo, que permeten datar la utilitzaci\u00f3 de la necr\u00f2polis entre finals del segle V i inicis del IV aC.<\/p>\n \n Imatge durant l’excavaci\u00f3.<\/em> Entre aquesta intervenci\u00f3 i la de l\u2019any passat s\u2019han identificat una vintena de sepultures<\/strong> formades per urnes de cer\u00e0mica a torn o a m\u00e0, cobertes amb tapadora de cer\u00e0mica i dipositades en fosses segellades amb una llosa de pedra.<\/p>\n <\/p>\n Les urnes contenien les restes \u00f2ssies procedents d\u2019incineracions, seguint el ritual t\u00edpic d\u2019\u00e8poca ib\u00e8rica. A l\u2019interior d\u2019aquestes urnes s\u2019hi dipositaven tamb\u00e9 alguns elements d\u2019ornamentaci\u00f3 personal<\/strong> de bronze (penjolls, cadenetes, f\u00edbules, etc.), i a l\u2019exterior, a sota o al costat de l\u2019urna, apareixen objectes de ferro<\/strong>, sobretot peces d\u2019armament (puntes de llan\u00e7a, javelines, virolles, ganivets, etc.).<\/p>\n <\/p>\n Algunes d\u2019aquestes urnes estan molt malmeses a causa dels treballs agr\u00edcoles realitzats a la parcel\u00b7la on s\u2019ubica la necr\u00f2polis.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Conjunt d’urnes i<\/em>n situ.<\/em><\/p>\n \u00a0 <\/p>\n Aquesta metodologia inclou, entre altres, radiografies i tomografies de les urnes (per obtenir imatges del contingut i determinar la pres\u00e8ncia d\u2019aixovars abans d\u2019excavar-les), dataci\u00f3 per termoluminisc\u00e8ncia, l\u2019estudi antropol\u00f2gic de les restes \u00f2ssies, an\u00e0lisis micromorfol\u00f2giques de sediments i an\u00e0lisis arqueobiol\u00f2giques de la terra continguda a les urnes i d\u2019altres sediments recuperats en l\u2019\u00e0rea d\u2019enterrament.<\/p>\n <\/p>\n A les Terres de l\u2019Ebre es coneixen diverses necr\u00f2polis d\u2019\u00e8poca ib\u00e8rica, com Mas de Mussols (l\u2019Aldea), Mianes (Santa B\u00e0rbara-Tortosa) o L\u2019Oriola (Amposta). Aquests jaciments es van excavar majorit\u00e0riament entre els anys 50 i 70 del segle XX, i no hi ha estudis antropol\u00f2gics dels ossos ni anal\u00edtiques de cap tipus del contingut de les urnes (aixovar met\u00e0l\u00b7lic, llavors, etc.).<\/p>\n <\/p>\n Un jaciment \u201cnou\u201d<\/p>\n Urna SP21 ben conservada <\/em><\/p>\n \u00a0delimitada per llosetes verticals<\/em><\/p>\n Arran de la troballa, el Servei d\u2019Arqueologia va promoure una primera intervenci\u00f3 d\u2019urg\u00e8ncia<\/strong> per delimitar el jaciment i comprovar la pres\u00e8ncia de sepultures in situ<\/em> i el seu estat de conservaci\u00f3. Aquests treballs, fets el mateix any per l\u2019empresa \u00c0tics, van permetre excavar una sepultura en fossa que contenia una urna de cer\u00e0mica ib\u00e8rica amb les restes d\u2019un individu incinerat, i tamb\u00e9 elements d\u2019aixovar met\u00e0l\u00b7lic, sobretot armament de ferro, per\u00f2 tamb\u00e9 objectes de bronze, propers a la sepultura.<\/p>\n El 2014, aquest jaciment es va incorporar dins el programa quadriennal de la Universitat de Barcelona \u201cEl Primer mil\u00b7lenni AC als territoris del curs inferior de l’Ebre: la formaci\u00f3, desenvolupament i dissoluci\u00f3 de la cultura ib\u00e8rica 2014-2017\u201d. A trav\u00e9s d\u2019un conveni entre la Universitat de Barcelona, l\u2019ICAC i l\u2019Ajuntament d\u2019Ulldecona, s\u2019han realitzat dues campanyes d\u2019excavaci\u00f3, els anys 2014 i 2015, codirigides per Jaume Noguera<\/strong> (UB) i Maria Carme Belarte<\/strong><\/a> (ICAC).<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Fotos: Jaume Noguera<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n Entrevista al programa radiof\u00f2nic Toquem pedra<\/em> <\/strong>a Carme Belarte i Joan Canela: \u201cEl m\u00f3n funerari en la protohist\u00f2ria\u201d<\/a> (28\/01\/2015)<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"\"](\"https:\/\/icac.cat\/wp-content\/uploads\/images\/foto_doc\/excavacions\/ulldecona\/1.jpg\")
<\/a><\/p>\nBalan\u00e7 de dues campanyes<\/h5>\n
\n<\/a><\/p>\n\u00das de metodologia moderna<\/h5>\n
<\/a>L\u2019excavaci\u00f3 a la necr\u00f2polis d\u2019Esquarterades tamb\u00e9 \u00e9s important perqu\u00e8 pot permetre, per primer cop, estudiar les sepultures ib\u00e8riques aplicant-hi metodologia moderna<\/strong>.<\/p>\n<\/a>La necr\u00f2polis es va descobrir de forma fortu\u00efta el 2013 a partir de la pres\u00e8ncia d\u2019objectes d\u2019armament met\u00e0l\u00b7lic<\/strong> en superf\u00edcie, clarament relacionables amb els aixovars que normalment acompanyen les tombes ib\u00e8riques.<\/p>\nM\u00e9s informaci\u00f3<\/h5>\n