L’interès d’aquest equip se centra en l’organització de l’espai i la seva simbologia en la Mediterrània oriental d’època grecoromana, amb un especial focus en l’àmbit cultural hel·lènic, a Grècia i en zones de contacte intercultural com l’Egipte postfaraònic. Es tracta d’una aproximació pluridisciplinària, que inclou la recerca arqueològica, filològica, iconogràfica i antropològica, així com l’ús de les noves tecnologies (SIG) per abordar les relacions entre els diversos nivells de l’espai que configuren la realitat cultural hel·lènica i grecoegípcia, des de l’organització de l’espai físic (articulació d’espais urbans i extraurbans) fins a la interacció entre aquest espai i diversos espais simbòlics, definits pel mite, el ritual, la literatura o la iconografia. L’equip concentra dues grans línies de treball: l’estudi de l’Egipte grecoromà i bizantí i l’anàlisi dels modes d’articulació de l’espai simbòlic grec.

A l’Egipte grecoromà i bizantí es treballa actualment en l’anàlisi de l’horitzó tardoromà i bizantí al jaciment d’Oxirinc, ubicat a l’Egipte Mitjà, en particular en les característiques arquitectòniques i decoratives de les estructures de la fortalesa del suburbi nord-occidental. D’altra banda, l’anàlisi dels models d’articulació de l’espai simbòlic permet de copsar els modes en què la cultura grega construeix la categoria d’espai a través de llenguatges simbòlics com ara el mite, les pràctiques col·lectives ritualitzades o les formes visuals de la imatge o l’arquitectura.

L’equip ha treballat en l’elaboració de l’inventari digital de ceràmica grega de Catalunya en el marc de la col·laboració amb el Centre Iberia Graeca així com en diverses accions de divulgació i transferència del llegat que els grecs van deixar a la península Ibèrica.