Malauradament, els fragments de l’obra de Polibi que descriuen els fets del període 216-210 aC s’han perdut, de manera que bàsicament només disposem de la versió de T. Livi, menys ajustada a la realitat que la de l’historiador grec. Aquests són els anys en què els germans Escipió van anar guanyant terreny en direcció sud, fins arribar a Sagunt i potser al riu Sucro (Xúcar), des d’on el 211 aC es van sentir prou forts per internar-se a la capçalera de la vall del Guadalquivir, on van derrotats i morts.
En tot cas, sembla que a inicis del 216 aC els cartaginesos van haver de sufocar una rebel·lió al sud de la península ibèrica, probablement instigada pels romans. Un cop esclafada, Asdrúbal va reunir les seves tropes i va marxar en direcció nord, cap a l’Ebre, amb la intenció de derrotar els romans, però sobretot per enviar reforços al seu germà Anníbal. Per la seva banda, Cartago va enviar un exèrcit sota el comandament d’Himilcó per reforçar Ibèria.
Els dos Escipions van concentrar les seves tropes a l’Ebre, probablement a la Palma, i seguidament van travessar-lo. Un cop a l’altra banda van decidir posar setge a la ciutat dels ilercavons més important de la zona, Hibera, situada prop del riu, en lloc d’enfrontar-se directament a l’exèrcit d’Asdrúbal. L’objectiu principal era atacar una ciutat aliada dels cartaginesos per retardar o impedir el seu avanç, i no tant derrotar-los.
Habitualment es considera que Hibera estava situada en el mateix lloc que la posterior Dertosa romana, més concretament en el turó de la Suda de Tortosa, fonamentalment gràcies a les dades subministrades per la numismàtica, però també per estudis del territori. Però encara no hi ha prou evidències arqueològiques per defensar aquesta hipòtesi. De fet, aquesta proposta sembla contradir-se amb el text de Livi, ja que no tindria gaire sentit que els romans, un cop passat el riu Ebre en direcció sud, tornessin a creuar-lo un altre cop en direcció nord per atacar la suposada Hibera situada a Tortosa, i més si tenien sota el seu domini el territori al nord de l’Ebre, i un gran campament uns pocs quilòmetres riu avall i la mateixa riba. Per tant, creiem que caldria situar Hibera a la riba dreta del riu, en un lloc indeterminat, però prop de l’Ebre i segurament de la posterior Dertosa.
Quan Asdrúbal Barca es va assabentar de la maniobra romana, va posar setge a una ciutat ibèrica que recentment s’havia passat als romans. Si tenim en compte la direcció de l’avanç de l’exèrcit cartaginès, de nord a sud seguint la línea de la costa, sembla lògic suposar que aquesta ciutat hauria d’estar en aquesta zona. A més, cal recordar que a finals de la campanya de 217 aC els romans es van internar fins a Sagunt, tot i que després van retrocedir fins al nord de l’Ebre. Així, durant el pas de les tropes romanes probablement alguna localitat d’aquest territori hauria canviat de bàndol, amb més motiu si recordem l’episodi del rescat dels ostatges ibèrics d’Arse-Sagunt en mans cartagineses. Finalment, un any després, el 215 aC, la ciutat d’Intibili (suposadament Traiguera, al nord de Castelló) és atacada pels cartaginesos, de manera que és probable que la ciutat aliada dels romans que van assetjar les tropes d’Asdrúbal el 216 aC fos Intibili.
Els romans van aixecar el setge d’Hibera i es van dirigir a auxiliar els seus aliats. Els campaments dels dos exèrcits estaven situats sobre sengles elevacions, separats per uns set quilòmetres. Després d’uns dies, romans i cartaginesos van desplegar-se en ordre de combat per la planura que els separava. Tenint en compte el paisatge entre Hibera i Intibili, una gran plana entre la serra d’Ulldecona i els estreps meridionals dels ports de Beseit, és possible que l’enfrontament es produís en aquest lloc, on els dos exèrcits fàcilment podrien haver trobat elevacions per establir els respectius campaments.
L’anomenada batalla d’Hibera va representar una greu derrota dels cartaginesos. Ara bé, no és gens clar que el motiu fos el que afirma Livi, o sigui, que els hispans preferien ser derrotats a vèncer i passar a la península itàlica (XXIII, 29, 8). Els efectius dels exèrcits cartaginesos estaven formats per un important contingent de mercenaris que, a part del sou, comptaven amb els guanys del saqueig inherent a la victòria.
