Una lectura atenta d’aquesta batalla evidencia un plantejament tàctic del general cartaginès Asdrúbal gairebé idèntic al realitzat pel seu germà Anníbal a la batalla de Cannas el mateix any. Va disposar el gruix de les seves tropes, formades pels hispans, al centre de la formació, mentre que als flancs va situar les tropes amb més capacitat de maniobra, la caballeria i les tropes africanes. El desenvolupament de la batalla va ser també similar a Cannas: les ales de l’exèrcit cartaginès van progressar ràpidament i sembla que van intentar envoltar els flancs de l’exèrcit romà. Però a diferència de Cannas, els hispans situats al centre no van mantenir la formació, retrocedint poc a poc, sinó que es van retirar desordenadament. Per tant, els romans van evitar ser encerclats i van enfrontar-se separadament amb les dues ales cartagineses. Finalment, la caballeria africana va fugir, deixant la infanteria a la seva sort.
La derrota cartaginesa a la batalla d’Hibera va ser rebuda a Roma amb gran alegria, després de les successives derrotes davant l’exèrcit d’Anníbal, i sobretot perquè no nomès havia evitat l’arribada de reforços cartaginesos a través dels Pirineus, sinó que les tropes i els diners preparats per reforçar Anníbal sota el comandament del seu germà Magó, van ser enviats a Ibèria. Si els cartaginesos haguessin sortit victoriosos d’Hibera, Itàlia hauria estat envaïda pels dos germans d’Annibal: pel nord per Asdrúbal i pel sud per Magó, mentre Anníbal ocupava la zona del Brutium.