Segons Polibi, Anníbal va creuar el territori dels ilergets, bargusis i andosins fins als Pirineus, evitant els pobles costaners. Probablement va fer-ho així per tal d’evitar els pobles indígenes més afins als romans i als grecs d’Emporion i Rhode, que haurien dificultat més la seva marxa. A més, gran part de la seva estratègia per derrotar els romans passava per aconseguir la desafecció dels seus aliats, entre ells les ciutats gregues del sud de la península itàlica. De fet, és possible que el famós tractat entre romans i cartaginesos del 226 aC, que situava la frontera de les respectives zones d’influència en el riu Ebre, respongués als desitjos i preocupacions de Massàlia i les colònies gregues d’Ibèria, que veien perillar la seva influència sobre els pobles ibèrics al nord del riu enfront de l’expansionisme cartaginés.

Vista de les excavacions desenvolupades al sector meridional d’Emporion, on es pot observar el mur avançat, o proteichisma, i la muralla i la torre conservada del segle IV aC. Les construccions superposades corresponen a la remodelació del sistema defensiu en el segle II aC.

Reconstrucció de les defenses meridionals d’Emporion a finals del segle III aC.