El present projecte de tesi té com a objecte la definició dels espais militars romanorepublicans i la seva caracterització arqueològica, com a element clau i estructurador de la implantació romana en el territori. El fil conductor del treball serà l’evolució d’aquesta dinàmica en el nord-est de la Citerior des dels moments posteriors a la II Guerra Púnica i fins a l’època d’August.

Es parteix de la premissa que la presència militar romana no segueix uns patrons prefixats sinó que respon a les necessitats dels diferents períodes d’estrès bèl·lic, l’entorn geogràfic o les possibilitats i relacions politicosocials que Roma va establint amb el territori. Així aquesta «visibilitat» resulta flexible, amb una alta capacitat d’adaptació a les circumstàncies, tot creant espais típicament relacionats amb la tradició militar romanoitàlica o bé tot aprofitant hàbitats autòctons. L’anàlisi d’aquests elements ens ha de permetre establir un marc d’actuació conjuntural, que determini la motivació de la implantació en cada context geogràfic i cronològic.

L’estudi d’aquesta problemàtica es planteja des d’una òptica interdisciplinària que combina el vessant arqueològic (anàlisi de les evidències procedents de jaciments), el recull i comparació amb les informacions històriques que proporcionen les fonts clàssiques i la tradició mediterrània, a més de la implementació de Sistemes d’Informació Geogràfica com una potent eina analítica, a més de mitjà per aconseguir la cartografia necessària per aprofundir en la definició de les estratègies territorials que determinen el procés d’implantació.