Amb el títol La concepció de l’espai a Grècia: qüestions metodològiques i perspectives interdisciplinàries. Jornades d’homenatge a Jean-Pierre Vernant i Pierre Vidal-Naquet ha tingut lloc un col•loqui internacional els dies 3 i 4 de novembre de 2008. La primera jornada ha estat a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona, i la segona, a Tarragona, a la seu de l’altra institució organitzadora, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Vegeu el programa al document següent:

Programa La concepció de l’espai a Grècia

El col•loqui, gratuït i obert al públic en general, ha retut homenatge a dos arqueòlegs il•lustres morts recentment, Jean-Pierre Vernant i Pierre Vidal-Naquet. De fet, l’objectiu de la trobada era plantejar, a partir de la seva obra, una valoració crítica dels resultats assolits i de les virtuts i les limitacions del mètode antropològic multidisciplinar en l’estudi de la concepció de l’espai a la Grècia antiga i de les implicacions i condicionaments que els modes específics d’aquesta concepció han suposat en els diversos processos de definició i articulació concreta de l’espai (urbanisme i organització del territori, iconografia, modes del discurs, etcètera).

Jean-Pierre Vernant (1914-2007) i Pierre Vidal-Naquet (1930-2006).

Vernant i Vidal-Naquet, juntament amb Nicole Loraux (recordada recentment en una jornada d’estudis internacional organitzada per Montserrat Jufresa a la Universitat de Barcelona) i Marcel Detienne, constitueixen els principals representants de l’anomenada Escola de París, que ha renovat els estudis sobre el món grec antic en aplicar-hi una mirada antropològica complementària i integradora del mètode historicoarqueològic i el filològic. Nocions bàsiques que es donaven per suposades com a categories immutables, ahistòriques, i fins i tot banals, com ara l’espai, el temps, la veritat, la guerra o el mercat, han estat analitzades com a conceptes construïts culturalment, de maneres diverses en contextos historicoculturals molt diferents dels nostres, com són la Grècia arcaica, clàssica o hel•lenística.

Aquests estudiosos també han sabut mostrar com aquesta anàlisi antropològica condiciona i es projecta sobre l’estudi i la comprensió de fenòmens històrics i culturals molt concrets, i en el cas de Grècia sovint fonamentals per a la cultura occidental, com ara les institucions democràtiques, la planta urbanística ortogonal o els modes del discurs literari, filosòfic o iconogràfic.

Vegeu a continuació un reportatge gràfic de la segona jornada del col·loqui, que va tenir lloc a la sala d’actes de l’ICAC.

Acte d’inauguració. D’esquerra a dreta, el professor Alain Schnapp (Universitat París-I); la Dra. Isabel Rodà, directora de l’ICAC; Josep Manel Ricart, vicerector de la URV, i la professora de la UB Montserrat Jufresa, presidenta de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.

La Dra. Diana Gorostidi, investigadora de l’ICAC (esquerra), i el professor Alain Schapp durant la seva intervenció. Al seu costat, el professor Xavier Espluga, presidint la sessió.

La professora de la Università di Cassino Manuela Mari (esquerra), amb el professor Marc Domingo, de la Princeton University, presidint la sessió. A la foto de la dreta, el professor Irad Malkin (Universitat de Tel-Aviv).

A la dreta, el professor Adolfo Domínguez Monedero (Universitat Autònoma de Madrid) i el professor Marc Domingo presidint la sessió. A l’esquerra, la investigadora Marta Santos (MAC-Empúries) i amb la Dra. Joana Zaragoza (URV) presidint la sessió.