Més de 150 persones van seguir les dues visites guiades al jaciment de Can Tacó-Turó d’en Roina d’aquest cap de setmana en el marc de les Jornades Europeses del Patrimoni. Esther Rodrigo, codirectora de les excavacions i investigadora de l’ICAC, va mostrar les estructures descobertes en els últims cinc anys en aquest jaciment situat entre Montmeló i Montornès del Vallès, que s’ha revelat d’importància clau per comprendre els incis de la romanització a Catalunya.
Vista aèria del jaciment de Can Tacó (Montmeló-Montornès del Vallès) al final de la campanya d’excavacions de l’estiu del 2007. El castellum, de la primera fase de la romanització, aprofitava el turó i per això les estructures estan aterrassades.
El jaciment de Can Tacó, enfilat dalt d’un turó, correspon a un castellum i té una visió privilegiada de la la plana vallesana. Es va descobrir als anys quaranta, però les intervencions arqueològiques sistemàtiques van començar el 2003, per iniciativa dels dos ajuntaments vallesans i de l’ICAC.El jaciment té una superfície de 1.900 m2 i en les cinc últimes campanyes se n’ha excavat una quarta part. Entre les últimes troballes tenen una especial rellevància el mur perimetral i una gran cisterna de 32 m2 de superfície que encara conserva el revestiment hidràulic original.
A l’esquerra, Esther Rodrigo, codirectora de les excavacions, dins de la cisterna, que està protegida amb grava i una estructura que fa de teulada.
Al Sector 5 (esquerra), on es van trobar pintures del primer estil pompeià (120-80 aC) que fan pensar que a l’assentament hi havia residit un personatge militar important. En primer terme, envà de tàpia. A la dreta, entrada al jaciment.
Durant la visita, Esther Rodrigo va exposar diverses hipòtesis amb què treballa l’equip d’arqueòlegs per interpretar les restes de Can Tacó. Ben construït i proveït d’una gran cisterna, sembla un establiment concebut per romandre-hi molt temps. ¿Per què, doncs, els ocupants no s’hi van estar tant com preveien? Més interrogants: ¿Com és que no s’hi han trobat teulades? Possibles explicacions: els mateixos romans les van desmuntar i se les van emportar; la població local laietana les va aprofitar, o bé les construccions van quedar a mig fer. I encara: ¿Quina relació tenia la fortificació de can Tacó amb Can Massot, un jaciment de plana que hi ha a la vora? Hauran de ser properes campanyes les que donin les pistes per aclarir-ho.
Actualment el jaciment està en procés de declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional i un cop finalitzin les excavacions es preveu restaurar-lo i condicionar-lo perquè es converteixi en un parc arqueològic. Mònica Mercado, de l’empresa Estrats, és l’altra codirectora de les excavacions.
