Josep Guitart, catedràtic de la UAB i primer director de l’ICAC, és des del 17 de setembre membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. En el seu discurs d’ingrés, titulat “L’arqueologia i els orígens de les ciutats romanes de Catalunya”, Guitart va parlar de l’aportació de l’arqueologia al coneixement de l’origen d’algunes ciutats romanes catalanes.

El Dr. Josep Guitart, que va rebre la distinció de l’Acadèmia amb una “profunda emoció”, en un moment de la seva dissertació.

Concretament, va exposar el cas de dues ciutats costaneres de la Laietània, Iluro (Mataró) i Baetulo (Badalona), i d’una ciutat d’interior, Iesso (Guissona). “Si a aquestes tres ciutats hi afegim Empúries i Aeso (Isona), tenim els cinc exemples més ben documentats de l’activitat urbanitzadora desplegada en aquells moments”, va dir Guitart referint-se a la Catalunya de l’any 100 aC. I va afegir: “Aquests avenços arqueològics permeten de manera apassionant rescatar de les tenebres de l’oblit una part important de la història del nostre país en un moment que es començava a estructurar la seva xarxa urbana, que ha arribat fins avui”.

Josep Guitart també va voler destacar la vitalitat actual de l’arqueologia a Catalunya. I va citar com a exemples les últimes excavacions al fòrum de la colònia de Tarraco i a l’oppidum ibèric de Sant Julià de Ramis. Va posar una importància especial al jaciment de Can Tacó, una gran construcció del segle II aC situada entre Montmeló i Montornès (Vallès Oriental), on s’han descobert restes de decoració mural del primer estil pompeià. El conferenciant va defensar la necessitat d’acabar les excavacions de Can Tacó perquè, amb el jaciment de Ca l’Arnau de Cabrera de Mar, aportarà documentació clau sobre la fase anterior a la fundació de les ciutats esmentades més amunt.

L’historiador Antoni Pladevall i Font (esquerra), durant la contesta i benvinguda a Josep Guitart, i aspecte del saló d’actes de la Casa Llotja de Mar, on va tenir lloc l’acte.

Josep Guitart i Duran (Badalona, 1946) es va doctorar per la UB amb la tesi Baetulo. Topografia arqueològica, urbanisme i història. Va ser professor de la UB (1969-1979) i director del Museu de Badalona (1975-1980). Ha tingut diversos càrrecs oficials a la Generalitat de Catalunya. Entre d’altres: cap del Servei de Museus (1980-1982), subdirector general de Museus, Arts Plàstiques i Arqueologia (1982-1984), subdirector general d’Universitats (1987-1990) i director general d’Universitats (1990-1993). Per encàrrec de la Generalitat i de la Universtitat Rovira i Virgili, el 2002 va iniciar la creació de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que va dirigir fins al 2006.

El Dr. Guitart en el moment solemne de rebre la medalla com a membre numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Autor de diversos llibres i articles, actualment Josep Guitart és catedràtic en actiu d’Arqueologia de la UAB. Mai no ha deixat les excavacions, i actualment dirigeix, entre altres, les de Guissona dins del projecte de l’ICAC Estudi del paisatge arqueològic antic a l’Ager Tarraconensis.

Imatge de la coberta de la publicació del discurs del Dr. Josep Guitart.