7a edició de seminaris internacionals d’arqueologia clàssica
Tercer seminari: “Epigrafia, societat i cultura en l’antiga Roma”
2, 3 i 4 de març de 2011
Dirigit per la prof. Angela Donati (Università degli Studi di Bologna, Itàlia)
Coordinadores científiques: Isabel Rodà (ICAC) i Diana Gorostidi (ICAC)
Conferència inaugural
“La comunicazione nel mondo romano: immagine e parola”, a càrrec de la professora Angela Donati (Università degli Studi de Bolonya)
Dimecres 2 de març de 2011 a les 19 hores a la Sala d’Actes de l’Institut
Inscripció del fòrum de Roma (foto: Wiki Commons).
L’estudi de l’epigrafia llatina és una eina fonamental per als historiadors de l’antiguitat, ja que representa una aproximació immediata i objectiva als textos directament llegats pels antics romans. És el canal de comunicació més immediat amb aquesta cultura de més de dos mil anys i el seu missatge transmet gran informació, la majoria de vegades única, i molt poc sovint contrastable amb altres fonts per a la història, arqueològiques o literàries. Això fa d’aquesta disciplina una font imprescindible per als especialistes en les més variades matèries, que destaquen tant el seu interès pel contingut textual (principalment filòlegs i historiadors) com pel continent (arqueòlegs, historiadors de l’art, arqueòmetres), ja que els seus suports, siguin en pedra, metall o argila, resulten produccions algunes vegades del nivell artístic més alt.
El seminari serà impartit per epigrafistes de prestigi, com els professors Juan Manuel Abascal, de la Universitat d’Alacant, director de les excavacions de Segóbriga, i el professor Antonio Caballos, de la Universitat de Sevilla, eminent coneixedor de l’epigrafia en bronze hispànica.
Grafit dels Antigons (Reus) (foto: Diana Gorostidi).
Destaquem la presència convidada de la gran especialista en la matèria, la professora italiana Angela Donati, catedràtica del Dipartimento di Storia Antica, de la Universitat de Bolonya, que incidirà en la necessitat del coneixement dels instruments bàsics per a la correcta lectura del document epigràfic, des de la percepció del suport com a part indissoluble del missatge fins a la interacció entre el públic i el privat a través de la seva plasmació epigràfica («Epigrafia pubblica, epigrafia privata»).
La manera com el fet d’escriure i ser llegit en pedra tenia en l’antiguitat un codi ben definit que interactuava entre el públic, el privat i el context, la clau d’interpretació segueix sent en l’actualitat l’element fonamental a l’hora d’entendre aquest tipus de documents («Scrivere dove, scrivere come«). Per això, la prof. Donati explorarà de forma general la comunicació en el món romà a través de la imatge i la paraula (conferència inaugural), i dedicarà una especial atenció al context, des de l’artesà lapicida («Dalla cava all’’officina»), el treball al taller i la seva tècnica («Il mestiere del lapicida«), fins als elements que determinen la plasmació final del missatge en el monument, com són el comitent, el context socioeconòmic i les tendències del hàbit epigràfic a través de les diferents èpoques («Epigrafia in contesto e fuori contesto«).
Via dell’Abbondanza, a Pompeia (foto: Wiki Commons).
Ben aviat trobareu aquí la invitació per assistir a la conferència inaugural, que tindrà lloc el dimecres 2 de març de 2011 a les 19 hores i que pronunciarà la professora Angela Donatii (Università degli Studi di Bologna). El títol és «La comunicazione nel mondo romano: immagine e parola».
Vegeu el programa dels quatre seminaris i inscripció.
Quart seminari: “Arquitectura cristiana”
18, 19 i 20 de maig de 2011
Dirigit pel prof. Achim Arbeiter de la Georg-August- Universität Göttingen
Coordinador científic: Jordi López
Les terres hispàniques ofereixen una gran riquesa de patrimoni arquitèctonic tardoromà i altmedieval. L’estudi dels monuments, de gran interès per a diverses disciplines relacionades amb la història de l’art o l’arqueologia, ha adquirit darrerament un inusitat interès. Es tracta d’una arquitectura essencialment religiosa que té els seus orígens en els models romans de l’antiguitat tardana i que, més tard, va donar pas a l’art romànic.
El seminari estarà dirigit pel professor Achim Arbeiter, un dels més reconeguts especialistes en arqueologia paleocristiana i medieval. També hi intervindran els investigadors de l’ICAC Jordi López, Silvia Alcaide i Gemma Garcia; el professor de UNED Javier Navarro; el professor de la Universitat de Girona Josep Maria Nolla; el director del Museu Bíblic Tarraconense, Andreu Muñoz; el Sr. Antonio Moro del Museu de Terrassa, i M. Martí Bonet, de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
Per raons de calendari acadèmic, per aquest quart seminari no es podran sol·licitar crèdits de lliure elecció.
