Taller sobre el treball de la pedra a l’antiguitat:
«Del Mèdol a Tàrraco»
Aquesta activitat, coorganitzada per l’ICAC i el MNAT, té lloc els dies 17, 18 i 19 de novembre al Campus Catalunya de la URV en el marc dels actes de la XV Setmana de la Ciència.
Activitat organitzada conjuntament per l’ICAC i el MNAT
Lloc: Campus Catalunya de la URV
Dates: dimecres 17, dijous 18 i divendres 19 de novembre de 2010
Horari: De 9.30 a 14 h i de 16 a 20 h
Dijous 18 a les 12 h: demostració sobre el treball de la pedra a l’antiguitat a càrrec del geòleg i picapedrer Àlex Masdeu.
En el marc de les activitats de la 15a edició de la Setmana de la Ciència l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona presenten “El treball de la pedra a l’antiguitat: del Mèdol a Tàrraco” una activitat que vol apropar al públic en general un aspecte molt important per al coneixement del món antic: l’extracció i la utilització de la pedra.
L’activitat organitzada per la Unitat d’Estudis Arqueomètrics de l’ICAC i per l’Àrea de Difusió, Educació i Exposicions del MNAT, comptarà amb una part explicativa de temes com l’extracció, el treball, el transport i la procedència de la pedra a l’antiguitat, i una part pràctica sobre el que ens expliquen les pedres de Tàrraco, a través d’apropar-nos al seu llenguatge.
Es tracta de fer parlar les pedres! L’activitat comptarà, també, dijous 18 de novembre, a les 12 h, amb la demostració per part del geòleg i picapedrer Àlex Masdeu, que d’una manera pràctica i participativa mostrarà el seu procés de treball.
La pedar aha estat al llarg de la Història un element fonamental per a la Humanitat: per a la construcció (cases, fortificacions, temples, camins, etc.), per a la representació artística (escultures, relleus, mosaics, etc.), per a l’expressió simbòlica (inscripcions, etc.).
Tàrraco n’és un clar exemple. La muralla, el circ, el teatre, l’amfiteatre, els temples, els carrers, les cases urbanes, els aqüeductes, els monuments commemoratius, els funeraris, les vil·les rurals… tot es va bastir utilitzant la pedra més propera —la que proporcionava el propi territori—, juntament amb altres —de qualitats molt diverses— importades d’arreu, sovint procedents de les més prestigioses pedreres de l’Imperi. Una i altres van ser utilitzades en els grans projectes públics de la ciutat, en l’arquitectura privada, en la realització d’escultures, d’inscripcions o de sarcòfags, entre d’altres.
L’aplicació de tècniques analítiques pròpies d’altres disciplines científiques (geologia, química, biologia, cartografia, etc.) que permeten la determinació de les propietats físiques i químiques de la matèria, així com l’estudi arqueomètric dels materials lapidis trobats en contextos arqueològics o que constitueixen la matèria prima d’obres artístiques o de monuments emblemàtics, són fonamentals per al coneixement del jaciment, obra o monument, així com per apropar-nos a les raons i els processos socioeconòmics que van determinar el seu ús.
