Conversem amb Entrevista a la Dra. M. Carme Belarte, investigadora ICREA/ICAC
“Al nord d’Europa tenen clar que convé reconstruir; aquí, no”
La Dra. Belarte, una de les organitzadores de la VI Reunió internacional d’Arqueologia de Calafell, fa balanç de les jornades, que aquest any s’han centrat en “Espais de presentació del patrimoni arqueològic: la reconstrucció in situ a debat” i ha coincidit amb la 17a reunió anual de la xarxa europea de museus a l’aire lliure, l’EXARC.
L’Organisme Autònom Municipal Fundació Castell de Calafell, la Universitat de Barcelona i l’ICAC són les institucions organitzadores del congrés, les intervencions del qual es publicaran dins la sèrie Arqueomediterrània el 2012.
Quina valoració fas de la reunió?
Ha sigut molt enriquidora, perquè ha coincidit molta gent de llocs molt diferents d’Europa (Suècia, Alemanya, Itàlia, etc.) que han pogut compartir experiències i discutir sobre tècniques de la reconstrucció i les possibilitats que té.
Per què, el tema de la reconstrucció?
De fet la idea era establir un debat preguntant-nos: és necessari reconstruir in situ?, per què reconstruir?, hi ha casos en què no es pot fer? També volíem establir criteris de quan convé fer reconstrucció in situ i quan no.
Quan convé?
Depèn d’on siguis. A l’Europa del nord i continental no es planteja el dubte de si convé reconstruir: tenen claríssim que convé, perquè és una de les millors formes de fer entendre un jaciment arqueològic, i a part és una bona manera de preservar-ne les restes.
I al sud d’Europa què passa?
A l’àrea mediterrània som més contraris a la reconstrucció. Hi ha molts detractors! Quan es va reconstruir la ciutadella ibèrica de Calafell, per exemple, que va ser el primer jaciment reconstruït d’Espanya, hi va haver moltes opinions en contra, i de fet la mateixa legislació no ho permet.
Visita a la ciutadella ibèrica de Calafell
en el marc de la Reunió.
Si no es permet reconstruir, què es pot fer?
La realitat virtual, la realitat augmentada, pot ser una alternativa o un complement a la reconstrucció. Quan no es pot reconstruir o hi ha dificultats per intervenir, aquests sistemes informàtics que ara no són tan cars poden donar una visió tridimensional del que són els jaciments.
Acabada la reunió, a quina conclusió heu arribat?
S’ha parlat de molts temes relacionats amb la reconstrucció: avantatges, criteris, legislació… però no hi ha una conclusió final. També hem parlat d’un altre aspecte interessant: la utilització política que s’ha fet d’algun jaciment, que un cop reconstruït s’ha convertit en icona o emblema d’una cultura o ètnia.
Entrevista feta per Carme Badia i Puig
Abril del 2011
