El professor Alföldy fa un any,
a la plaça del Fòrum de Tarragona.
L’eminent epigrafista Géza Alföldy, professor d’Història Antiga de la Universitat de Heidelberg, va morir ahir, 6 de novembre, als 76 anys, a Atenes. Era a Grècia per ser investit com a doctor honoris causa a la Universitat de la Jònia, a Corfú.
El professor Alföldy formava part del Consell Científic Assessor de l’ICAC i la Universitat Rovira i Virgili l’havia investit doctor honoris causa el 2009.
Llegiu també el dossier (català i castellano) en homenatge al professor Alföldy que ha elaborat l’ICAC.
Géza Alföldy (Budapest, 1935 – Atenes, 2011), historiador de l’antiguitat i epigrafista, doctor per la Universitat de Budapest el 1959, era professor emèrit de la Universitat de Heidelberg i secretari de l’Acadèmia de Ciències de Heidelberg.
Constitució del Consell Científic Assessor de l’ICAC,
l’abril del 2010. El professor Alföldy és l’últim a la dreta.
Considerat l’especialista més important en epigrafia llatina i un dels principals coneixedors de la història social del món romà, va ser investit doctor honoris causa per nou universitats: la Universitat Autònoma de Barcelona (1988), la Universitat de Pécs, Hongria (1992), l’Eötvös Loránd Universitat de Budapest (1992) la Universitat de Lió III, la Universitat de Bolonya (1992), la Universitat de Babe-Bolyai, Cluj-Napoca, Romania (2004), la Universitat de Debrecen, Hongria (2005), la Universitat Rovira i Virgili (2009) i la Universitat de Viena (2011).
Gràcies a la importància dels seus estudis sobre la història de la Hispània romana, també havia rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001) i, per la seva implicació en l’estudi i la difusió internacional de la Tarragona romana, la Medalla d’Argent de la Ciutat de Tarragona (2008).
Investidura com a honoris causa
a la Universitat Rovira i Virgili el 2009.
De fet la seva vinculació amb Tarragona ha estat sempre molt estreta arran de les nombroses amistats que va fer amb arqueòlegs tarragonins des que hi va arribar per primer cop als anys seixanta per preparar l’edició de les inscripcions romanes de la ciutat. Es va instal·lar un any en un primer pis a prop de l’amfiteatre, que sempre recordava amb molt afecte. L’obra resultant, Die römischen Inschriften von Tarraco (Berlín, 1975) va suposar un fort impuls per al millor coneixement històric de Tàrraco, un millor apropament al seu passat romà i una revalorització de les restes arqueològiques tarragonines.
L’últim cop que va ser a Tarragona, el 3 de maig d’aquest any, va ser per presentar el primer volum dels tres que compondran la monumental segona edició del fascicle dedicat a Tarraco del Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL II²/ 14,2 Inscriptiones Hispania Latinae. Conventus Tarraconensis. Colonia Ivlia Urbs Trivmphalis Tarraco). En aquesta recerca hi col·laboraven molts amics i col·legues de la ciutat que des de diverses institucions ajudaven de bon grat i amb entusiasme el savi hongarès, alemany i tarraconense.
Des de l’ICAC volem manifestar el nostre sentit condol per una pèrdua tan gran, no només per la vàlua del profesor Alföldy com a investigador, sinó també per la seva personalitat, el seu carisma i entusiasme per la feina, i la seva dedicació a la formació de les generacions més joves, que sempre va ajudar i encoratjar.
El professor Alföldy amb la directora
de l’ICAC, la Dra. Isabel Rodà.
A l’ICAC, a tots nosaltres, ens faltarà la seva presència i capacitat de treball i estudi. El recordem assegut a la nostra biblioteca, submergit, com un investigador primerenc, entremig de les novetats editorials, que buidava i emprava en les múltiples recerques que tenia entre mans. Recordem igualment el generós agraïment que tenia per la col·laboració més mínima.
Llegiu i sentiu la conversa entre el professor Alföldy i la directora de l’ICAC, la també epigrafista Isabel Rodà el novembre del 2010.