El divendres 11 de gener del 2013 a les 11.30 hores Josep Francesc Roig Pérez defensa a l’ICAC la tes titulada La figlina del Vila-sec (Alcover, Alt Camp). Un centre de producció ceràmica de l’ager Tarraconensis.
El tribunal el formen Mercè Roca i Roumens (presidenta), Josep Maria Nolla Brufau (vocal titular) i Ricardo Mar Medina (secretari).
Síntesi de la tesi
L’estudi té per objectiu ampliar el coneixement dels centres de producció ceràmics de l’ager Tarraconensis. Una zona molt extensa geogràficament però molt poc excavada, on tan sols destaquen les intervencions arqueològiques parcials a la bòbila de les planes del Roquís i els Antigons a Reus, el barranc de Sales a La Selva del Camp, la Canaleta a Vila-seca, la vil·la de Barenys a Salou, Darró a Vilanova i la Geltrú, els plans d’en Jori a Montblanc i la zona del voltant del Mercat Municipal a Sant Vicenç dels Horts.
La falta d’intervencions arqueològiques de forma extensiva ha fet que les interpretacions per entendre l’organització, la distribució, la lògica interna, la cronologia i la capacitat de producció d’una figlina siguin molt limitades. Circumstància que tampoc ens pot informar de les relacions d’un taller amb el territori, la seva subordinació a un fundus i la interrelació amb d’altres figlinae.
La intervenció arqueològica al jaciment del Vila-sec ha identificat un centre de producció amb una superfície de 2.300 m² i tres fases cronològiques (entre l’època dels emperadors Tiberi-Claudi i la fi del segle II-inicis del segle III dC) amb dotze forns de cocció, sis basses de decantació d’argila, una pastera, canalitzacions de tegulae i quatre àmbits destinats al tractament, modelatge i assecat de les peces.
El material ceràmic exhumat ha permès saber què s’hi fabricava durant la primera fase: material constructiu (tegulae, imbrices i antefixes), pondera, ceràmica comuna, llànties, imitacions de copes de terra sigillata sud-gàl·lica formes Drag. 24/25b i Drag. 27b; i sobretot parets fines, bàsicament les formes Mayet 21, Mayet 29, Mayet 30, Mayet 33, Mayet 35, Mayet 37 i López 54. En canvi, la producció ceràmica de la segona fase és d’àmfores tipus Dr. 2-4, i en menor mesura, de material constructiu i ceràmica comuna. La darrera fase és associada a la producció d’àmfores Dr. 2-4 tardanes o evolucionades.