Marge amb abundant presència de fragments
ceràmics romans (dolia), localitzat a Nulles.
Els investigadors de l’ICAC Joan Canela, Jordi López i Ignacio Fiz són els directors de la primera campanya de prospecció arqueològica en el curs mitjà del riu Gaià i en el sector oriental de la serra de Miramar (Alt Camp).
Els treballs es van dur a terme entre l’octubre i el desembre de 2012 durant dues setmanes i amb un equip format per estudiants del Màster en Arqueologia Clàssica i investigadors de l’ICAC. Les prospeccions, als termes de Nulles, Puigpelat i Figuerola del Camp i d’una superfície d’unes 180 hectàrees, es van dur a terme gràcies al suport dels municipis de Nulles, Puigpelat i la Diputació de Tarragona.
El balanç d’aquesta primera campanya és positiu. S’ha omplert un buit en la investigació de la zona i s’han posat les bases per estudiar l’evolució del poblament protohistòric en aquest territori. És especialment destacable l’actuació a Nulles i Puigpelat, on s’ha documentat un important conjunt de jaciments inèdits.
També s’ha fet una important tasca de revisió de jaciments inventariats i s’han prospectat àmplies zones que per les seves característiques (accés a recursos hídrics, punts elevats amb un ampli control visual) podrien haver estat ocupades en períodes protohistòrics. També s’han definit àrees de prospecció a l’entorn de punts d’hàbitat d’origen medieval (per exemple Bellavista i Casafort, a Nulles).
Prospectant una vinya a Puigpelat.
L’estudi preliminar del material ceràmic recollit en superfície (que només permet un coneixement limitat dels assentaments), mostra que la major part dels jaciments arqueològics es correspondrien amb establiments rurals que arrencarien cap al II aC, que en alguns casos allargarien la seva activitat fins a època alt imperial (I-II dC) i en molts pocs casos fins al baix imperi (III-V dC). Això permet corroborar les hipòtesis de poblament plantejades fins araa l’Ager Tarraconesis i és acceptat per la majoria d’investigadors l’eclosió i aparició d’un poblament rural i dispers en època tardorepublicana que va evolucionant cap a un model de concentració de propietats rurals fins a l’aparició dels grans fundus d’època baix-imperial.
També s’han documentat en menor mesura assentaments protohistòrics, de cabdal importància per comprendre més bé el poblament protohistòric de la zona, força desconegut fins al moment.