L’equip d’arqueologia protohistòrica de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica ha localitzat, excavat i documentat la necròpolis de Milmanda entre els anys 2023 i 2025.
Es tracta d’un camp d’urnes datat a principis del segle VI aC, moment en el qual el ritual funerari era la cremació i les restes cremades del difunt es col·locaven a dins d’una urna que a la seva vegada era enterrada en un forat (loculus) al terra. Aquest jaciment va ser descobert per casualitat el 1975 i va ser buidat parcialment per un afeccionat local, pel que mai havia estat pròpiament objecte d’una excavació arqueològica científica i amb metodologia moderna abans de la intervenció realitzada des de l’ICAC.
Fins al moment, la necròpolis havia estat estudiada a partir dels materials que s’havien dipositat al Museu de la Conca de Barberà de Montblanc i al Museu de la Vida Rural (avui Museu Terra) de L’Espluga de Francolí, sent el treball més extens la monografia feta per l’investigador Raimon Graells (Universitat d’Alacant) el 2008.
En el marc del projecte quadriennal de recerca El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització (CLT009/22/00012), codirigit pels investigadors Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i Joan Canela (ICAC) es van definir els següents objectius respecte a la necròpolis de Milmanda: identificar-ne la localització, valorar el seu estat de preservació i comprovar si hi podien quedar tombes in situ.
Després de tres campanyes d’excavació realitzades entre el 2023 i el 2025 i dirigides pels investigadors Joan Canela (ICAC) i Marta Blasco (Universitat de València), els objectius s’han complert i s’ha pogut establir del cert on s’ubicava la necròpolis, la seva extensió, s’ha observat també que va ser objecte d’una forta activitat furtiva i s’han pogut excavar sis tombes que es preservaven intactes.
Els resultats preliminars d’aquesta recerca es presentaran el proper dilluns 17 de novembre a Montblanc, a les 19:00 a l’antiga Capella de l’Hospital de Santa Magdalena de la capital de la Conca de Barberà.
Aquesta investigació ha rebut el finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i de l’Ajuntament de Vimbodí, així com el suport del Pius Hospital de Valls.
