Aquest projecte de tesi parteix de la base que la documentació gràfica és un element imprescindible de l’activitat arqueològica i que en forma part intrínseca. Malgrat això, sempre ha estat considerada de forma marginal, com un element auxiliar. Això ha provocat que tot el desenvolupament metodològic i epistemològic de la teoria i la praxi de l’arqueologia, desenvolupament que ha estat molt significatiu a partir dels anys vuitanta del segle passat, pràcticament no hagi afectat al dibuix arqueològic. Actualment es continua documentant gràficament sota les mateixes perspectives i visions d’inicis del segle XIX, i fins ara no s’ha desenvolupat una teoria del dibuix arqueòlogic, és a dir, per a què serveix, quins són els seus requisits, etc. Això ha comportat una sèrie de carències molt grans pel que fa al dibuix arqueològic, sobretot el dibuix arqueològic de materials immobles. També pretén fer una anàlisi de la situació actual del dibuix arqueològic, per què s’ha arribat a on som i quines són les perspectives de futur. Al mateix temps, vol definir quines haurien de ser les bases epistemològiques sobre les que s’hauria de definir una teoria del dibuix arqueològic.
