Aquest projecte de tesi parteix del treball d’investigació de doctorat realitzat en el marc del Doctorat Interuniversitari d’Arqueologia Clàssica (URV, UAB, ICAC), dirigit pel Dr. Josep Guitart, sobre un dels cardines minores de la ciutat romana de Iesso (Guissona, Lleida). Aquest estudi va permetre fixar la seqüència evolutiva d’una via d’aquesta ciutat romana d’interior, fundada ex novo aproximadament al 100 aC i establerta com un punt urbà essencial per a la vertebració d’un territori amb poca presència romana fins llavors. L’anàlisi de la seqüència evolutiva d’aquest carrer de Iesso ha posat de manifest la importància dels elements d’interconnexió interna de les ciutats, espais de socialització que reflecteixen de manera clara l’evolució que pateix l’urbs. La tesi es planteja portar a terme un estat de la qüestió del coneixement arqueològic sobre carrers en les ciutats romanes, centrant-se especialment en el cas del conventus Tarraconensis. L’objectiu és arribar a conèixer des d’un punt de vista diacrònic l’evolució constructiva (característiques de pavimentacions, diferències entre projecció del carrer i la seva posada en pràctica, etc.) i conceptual (la significació abstracta del carrer, el canvi d’aquesta concepció al llarg dels segles) d’aquest important espai d’intercomunicació i interrelació de la ciutat romana. Així mateix, es vol conèixer l’estreta vinculació del carrer amb les infraestructures de subministrament hídric i sanejament de les aigües residuals de les quals està dotat, que no són res més que la cara invisible de la via urbana.
