Un dels objectius del projecte ha estat l’experimentació de les tecnologies digitals de documentació i representació del Patrimoni Arquitectònic, al mateix temps que s’actualitza la documentació gràfica dels principals edificis tardoantics del que fou el Conventus Tarraconensis. Una activitat que es desenvolupa de forma imbricada amb estudis vinculats a l’Arqueologia de l’Arquitectura i de la Construcció. A més, la composició de l’equip vincula la recerca arqueològica amb les estratègies de conservació i socialització que, cada cop més, recolzen en l’ús de les noves tecnologies.
Aquesta línia de recerca s’integra en el projecte Modelos constructivos y urbanísticos de la Arquitectura de Hispania: definición, evolución y difusión. Del período romano a la Tardía Antigüedad (MArqHis), coordinat per la Universidad Autónoma de Madrid i amb la participació de la Universidad de Sevilla y el Instituto de Arqueología de Mérida, a més de l’ICAC. És un intent de definir protocols metodològics amb la màxima uniformitat possible (captura i bases de dades, vocabulari, etc.), però respectant la variabilitat que comporta cada període històric o estratègia de recerca. Un especial èmfasi s’ha produït en l’aplicació dels sistemes massius de captura de dades. Per part de l’ICAC també s’ha du a terme una línia de col·laboració amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV i amb el Grau d’Enginyeria Geodèsica i Topogràfica de l’Escola Politècnica Superior de l’edificació (UPC), tot propiciant la formació interdisciplinar i el contacte amb els professionals de disciplines bàsiques en la digitalització i representació gràfica.
En base a l’aplicació de l’escàner làser C5 de Leica (programari Cyclone i 3D reshaper) o bé la documentació fotogràfica, amb suport topogràfic i gestionada pel programari Agisoft Photoscan, s’ha intervingut en els següents jaciments:
• Documentació de l’església funerària de Sant Miquel de Terrassa, amb la participació del Museu de Terrassa.
• Documentació de la capçalera de la seu episcopal de València: possible Baptisteri i mausoleu funerari conegut com a presó de Sant Vicenç. Documentació de l’absis visigòtic de l’Almoina. Amb la participació de l’Ajuntament de València.
• Documentació del Palau visigòtic del Pla de Nadal. Amb la participació de l’Ajuntament de Riba-roja de Túria, València).
• Documentació del castellum tardoantic de Sant Julià de Ramis, amb la participació de la Universitat de Girona.
• Documentació de l’absis de la seu episcopal de Sant Just i Pastor de Barcelona, amb la participació del MUHBA.
• Documentació de les estructures paleocristianes de l’església de Santa María de Guissona, amb la participació del Patronat d’Arqueologia de Guissona.
• Activitats de documentació realitzades a Tarragona: Amfiteatre (basílica visigoda), Circ (sector Sedassos), muralla–sector portal dels Socors-, residència visigoda de Ca la Garsa, Recinte de culte de la Seu del CPHC. Amb la participació de l’Ajuntament i l’Arquebisbat de Tarragona.
• Excavació arqueològica de la capçalera de la basílica de la necròpolis paleocristiana de Tarragona. Amb la participació de l’Ajuntament i l’Arquebisbat de Tarragona.
Els resultats d’aquestes actuacions s’implementen en les activitats pròpies dels centres museogràfics que en tenen custòdia, a més de la dinàmica de publicació assumida pels investigadors que hi participen. Una visió global del projecte es podrà copsar en el Seminari Internacional Tècniques constructives i Arquitectura del poder en la Tarraconense durant l’Antiguitat Tardana. Darrera l’exposició dels diferents casos d’estudi subjau la voluntat de cercar elements comuns en la tècnica constructiva visigòtica. L’Arquitectura civil o religiosa, així com les arts decoratives que s’hi ubicaren, presenten elements homogenis, tot superant l’atomizació del nou context polític i econòmic. Aquest seminari se celebrarà el mes de novembre de 2015 en la seu de l’ICAC a Tarragona.
