L’objectiu d’aquest article és presentar una síntesi, un estat de la qüestió, sobre l’evolució del poblament en els curs dels rius Francolí i Gaià entre el bronze final (XII/VII ane) i l’ibèric ple (V-III ane). Entre altres aspectes, és vol copsar quina va ser la trajectòria històrica i quins van ser els motius que van portar a les societats del bronze final fins a l’aparició del proto-estat ibèric. També ens permetrà conèixer millor el posterior desenvolupament del món romà i de quina manera aquest està vinculat amb la societat ibèrica.
Search Results for: ager+tarraconensis
Memòria de les prospeccions geofísiques realitzades a l’ager Tarraconensis / Report on the Geophysical Survey in the Ager Tarraconensis
El sistema econòmic dels establiments de l’ager Tarraconensis
Figlinae tarraconenses. La producció ceràmica a l’ager Tarraconensis
Paysage rural et formes de l’habitat dans l’ager Tarraconensis
Ce travail s’inscrit dans le cadre du projet de recherche sur l’évolution du paysage rural dans le canton du Baix Camp (Catalogne, Espagne), une portion de 345 km2 de l’ager de Tarraco, considérée sur un temps long, de l’époque ibérique à l’Antiquité tardive. Il propose une réflexion sur l’évolution du peuplement et des liens qu’il entretient avec son environnement. Pour l’époque ibérique, on observe un peuplement essentiellement concentré dans des oppida, à côté d’un habitat rural disséminé plus limité. Cette occupation forme un réseau assurant le contrôle de quatre éléments fondamentaux : deux cours d’eau, la façade maritime et le piémont. L’arrivée des Romains bouleverse radicalement la localisation, la distribution et la densité de cette occupation. L’époque républicaine marque une phase de dispersion maximale des établissements ruraux à travers la plaine du Baix Camp. Sous le Haut-Empire se produit une certaine concentration de l’occupation rurale, du fait de l’importance croissante du système de la villa. À l’époque du Bas-Empire et de l’Antiquité tardive, la tendance à la concentration dans des hameaux ruraux de type villa ou des agglomérations se poursuit.
Producció i importació de ceràmiques a l’ager Tarraconensis. Una aproximació a l’economia del Camp de Tarragona en època romana
In conspectu prope totius urbis: la aplicación de diferentes métodos de análisis de visibilidad al paisaje del ager Tarraconensis
‘Ager Tarraconensis 2. El poblament’ es presenta el 25 d’octubre
Aquest segon volum de la sèrie sobre l’ager Tarraconensis , titulat Ager Tarraconesis 2. El poblament, el va presentar a l’Institut el professor Josep M. Nolla, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Girona (invitació).
La presentació va tenir lloc a la Sala d’actes de l’Institut el dimarts 25 d’octubre a les 11 del matí. Els directors científics de la sèrie i del volum són els doctors Marta Prevosti (ICAC) i Josep Guitart (UAB/ICAC), a les fotografies de sota.
A més d’ells i part dels autors, van ser presents a l’acte representants d’ACESA del grup Abertis (entitat finançadora del Projecte Ager Tarraconensis, fruit del qual neix aquesta publicació): el Sr. Josep Lluís Giménez Sevilla, director general, el Sr. Ricard Fornesa, director de Relacions Institucionals i Innovació, el Sr. Oscar Gasulla, gerent de l’AP7 Barcelona – Tarragona i la Sra. Sagrario Huelin, cap Responsabilitat Social Corporativa i gerent de la Fundació Abertis i el Sr. Lluís Serra (ACESA). També hi van assistir la directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), la Dra. Isabel Rodà de Llanza.
Els directors científics del Projecte Ager Tarraconensis, els doctors Josep Guitart (UAB/ICAC) i Marta Prevosti (ICAC), a dalt. A baix, aspecte de la sala d’actes de l’ICAc durant la presentació i el professor Nolla en la seva intervenció.
Vegeu la fitxa completa del llibre i la nota de premsa.
Inscripciones menores del ager Tarraconensis (Hispania Citerior)
La vil·la romana de la Llosa (Cambrils, ager Tarraconensis)
La vil·la romana de la Llosa és un jaciment de propietat municipal, gestionat pel Museu d’Història de Cambrils, que des de l’any 1991 ha estat objecte de nombroses campanyes d’excavacions arqueològiques i d’actuacions de difusió científica i museogràfica. La vil·la ocupa una extensa àrea verda dins el nucli urbà de Cambrils i es preveu la creació del futur Parc Urbà de la Llosa, on han de confluir interessos compatibles de museïtzació i difusió del patrimoni natural i del patrimoni arqueològic.
En resposta a aquestes necessitats, l’Ajuntament de Cambrils i l’ICAC efectuaren l’any 2007 un conveni marc de col·laboració que va permetre la realització d’un guia arqueològica visual i l’assessorament en el centre de recepció de visitants del jaciment. L’any 2009 les mateixes institucions efectauren un conveni de col·laboració pel qual s’encarregava a l’ICAC la redacció del Pla director de la vil·la romana de la Llosa. Es tracta d’un document que ha de proposar les actuacions a desenvolupar al jaciment en el moment en què es projecti el parc urbà. El document va més enllà de la planificació dels futurs treballs arqueològics, també efectua una programació de les línies de recerca a desenvolupar, així com una proposta de les nombroses activitats pedagògiques i de difusió que es poden concretar en aquesta vil·la romana de l’ager Tarraconensis.
L’elaboració d’aquest document i la posterior acceptació per part de l’Ajuntament de Cambrils va donar permetre, durant l’any 2010, la signatura d’un altre conveni de col·laboració pel qual s’encarregava a l’investigador de l’ICAC, Josep M. Macias, la direcció científica de la vil·la romana, en coordinació amb el Museu d’Història de Cambrils.
