A very accurate archaeological dating of a Roman site in NE Spain (El Vila-sec) has been undertaken based on the typology of ceramic artifacts. Three different phases have been identified with activity ranging from the last quarter of the 1st century BC to the early-3rd century AD. Analyses on bricks from kilns of El Vila-sec produced data on their stored archaeomagnetic vector. These data were compared with the secular variation curve for the Iberian Peninsula and the regional archaeomagnetic model SCHA.DIF.3K. Both, the reference curve and the model, produced probability distributions of the age of last use fortwo kilns used in the second archaeological phase and without activity during the third phase. At a 95% confidence level, both time distributions cover a wide time range including the presumed archaeological age. Both the Iberian secular variation curve and the regional model SCHA.DIF.3K has proven to be suitable models for dating the site though alone they do not produce a single unambiguous solution. The undertaken archaeomagnetic approach could be applied to neighboring archaeological sites that have an imprecise archaeological age.
Search Results for: ager tarraconensis
Lectura de tesi sobre la producció de ceràmica a l»ager Tarraconensis’
El divendres 11 de gener del 2013 a les 11.30 hores Josep Francesc Roig Pérez defensa a l’ICAC la tes titulada La figlina del Vila-sec (Alcover, Alt Camp). Un centre de producció ceràmica de l’ager Tarraconensis.
El tribunal el formen Mercè Roca i Roumens (presidenta), Josep Maria Nolla Brufau (vocal titular) i Ricardo Mar Medina (secretari).
Síntesi de la tesi
L’estudi té per objectiu ampliar el coneixement dels centres de producció ceràmics de l’ager Tarraconensis. Una zona molt extensa geogràficament però molt poc excavada, on tan sols destaquen les intervencions arqueològiques parcials a la bòbila de les planes del Roquís i els Antigons a Reus, el barranc de Sales a La Selva del Camp, la Canaleta a Vila-seca, la vil·la de Barenys a Salou, Darró a Vilanova i la Geltrú, els plans d’en Jori a Montblanc i la zona del voltant del Mercat Municipal a Sant Vicenç dels Horts.
La falta d’intervencions arqueològiques de forma extensiva ha fet que les interpretacions per entendre l’organització, la distribució, la lògica interna, la cronologia i la capacitat de producció d’una figlina siguin molt limitades. Circumstància que tampoc ens pot informar de les relacions d’un taller amb el territori, la seva subordinació a un fundus i la interrelació amb d’altres figlinae.
La intervenció arqueològica al jaciment del Vila-sec ha identificat un centre de producció amb una superfície de 2.300 m² i tres fases cronològiques (entre l’època dels emperadors Tiberi-Claudi i la fi del segle II-inicis del segle III dC) amb dotze forns de cocció, sis basses de decantació d’argila, una pastera, canalitzacions de tegulae i quatre àmbits destinats al tractament, modelatge i assecat de les peces.
El material ceràmic exhumat ha permès saber què s’hi fabricava durant la primera fase: material constructiu (tegulae, imbrices i antefixes), pondera, ceràmica comuna, llànties, imitacions de copes de terra sigillata sud-gàl·lica formes Drag. 24/25b i Drag. 27b; i sobretot parets fines, bàsicament les formes Mayet 21, Mayet 29, Mayet 30, Mayet 33, Mayet 35, Mayet 37 i López 54. En canvi, la producció ceràmica de la segona fase és d’àmfores tipus Dr. 2-4, i en menor mesura, de material constructiu i ceràmica comuna. La darrera fase és associada a la producció d’àmfores Dr. 2-4 tardanes o evolucionades.
Una etiqueta de plomo con fitónimos procedente de Mas Vell (Vallmoll, ager Tarraconensis)
Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història. Actes del Simposi internacional
Aquesta obra recull 28 comunicacions presentades al Simposi internacional «L’ager Tarraconensis. Paisatge, poblament, cultura material i història», celebrat a Tarragona el 27 i 28 d’octubre del 2010, organitzat per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica a la seu de l’Institut i a la Diputació de Tarragona.
Les aportacions al simposi se centren en l’evolució del paisatge al Camp de Tarragona i en altres regions del món romà, en la varietat de les primeres estratègies de control romà del territori, en les tipologies i evolució dels establiments, en aspectes econòmics i en la dinàmica del poblament, sense faltar-hi alguna aportació de l’epigrafia.
Tot plegat fa referència molt especialment al territori de Tarraco, tot i que el simposi també va comptar amb comunicacions sobre altres territoris de l’àrea catalana i saguntina i d’altres províncies romanes, com la Lusitània, les Gàl·lies i la Transpadana; les comparacions entre diferents regions han donat una riquesa notable al debat. Entre els resultats més suggerents comptem amb la constatació de la similitud en els models de romanització del territori en les diferents àrees d’àmbit català i valencià, que contrasten significativament amb els models de territoris d’Andalusia, França i Portugal.
Glandes inscriptae a l’ager Tarraconensis
Glandes inscriptae a l’ager Tarraconensis
Premi per al llibre sobre les inscripcions romanes de l’Ager Tarraconensis
Amb el llibre Ager Tarraconensis 3: Les inscripcions romanes Diana Gorostidi (ICAC) ha rebut el premi de l’Associació Internacional d’Epigrafia Grega i Llatina (AIEGL) a la millor obra d’epigrafia llatina de l’últim quinquenni.
La cerimònia de lliurement va fer en el marc del XIV Congressvs Internationalis Epigraphiae Graecae et latinae, durant la visita dels congressistes al Pergamon Museum, el 29 d’agost del 2012.
Diana Gorostidi durant el seu parlament en agraïment a la distinció rebuda.
