El projecte planteja analitzar, des de la perspectiva de l’arqueologia del paisatge, els territoris com a espais culturals en totes les seves dimensions: mediambientals, socials i humans. La recerca es planteja de manera pluridisciplinar i diacrònica, amb l’objectiu d’avaluar l’acció antròpica i les interaccions socio-ambientals al llarg del temps, analitzant variables diverses del paisatge, a través de l’encreuament de les dades obtingudes de les diferents disciplines contemplades, paleoecològiques, històriques i arqueològiques. Els estudis són la continuació de les recerques dutes a terme en anteriors projectes quadriennals 2014-2017 i 2018-2021 a la plana de l’Empordà i responen a un objectiu general doble. D’una banda, l’estudi dels espais agraris relacionats amb la implantació territorial de la ciutat grecoromana d’Empúries i la verificació sobre el terreny de les propostes sobre centuriacions. D’altra banda, dur a terme l’estudi del poblament rural antic i l’ocupació del territori d’Empúries, de la protohistòria a l’antiguitat tardana (VII aC-VII dC), i caracteritzar l’impacte de l’activitat humana en la transformació del paisatge. La zona d’estudi comprendrà el promontori del Montgrí i la vall del Daró, a la plana del baix Empordà, entre les Gavarres i el curs del Ter. L’àrea forma una plana amb relleu ondulat i l’aflorament de petits promontoris, caracteritzada per interaccions complexes entre els sistemes naturals, la dinàmica del paisatge i els canvis en l’ús del sòl. La zona combina àrees de peudemont, turons i plana litoral, caracteritzades per usos del sòl diversos (forestals, erms, conreus), presència d’estanys, àrees humides i estructures antròpiques remarcables: espais agraris de plana, xarxa viària històrica i gran densitat de jaciments. Destaca en aquest sentit, la presència d’assentaments rurals i de traces de límits de la centuriació. Per tant, l’àrea és molt favorable a la correlació de dades arqueològiques, arqueomorfològiques, geoarqueològiques i paleoambientals Plantejada des de l’Arqueologia del Paisatge, la recerca té un plantejament cronològic de llarga durada, de la primera edat del ferro a l’època moderna. L’eix vertebrador del projecte és l’Antiguitat, que s’abordarà amb aquesta perspectiva diacrònica, amb una forquilla cronològica que comprèn els darrers 3.000 anys