Les esglésies rurals constitueixen l’evidència material més emblemática del paisatge de l’Antiguitat tardana de les Illes Balears. A dia d’avui, s’han excavat vuit esglésies al seu territori: Son Peretó (Manacor), Sa Carrotja (Porto Cristo), Cas Frares (Santa Maria del Camí) i Son Fadrinet (Campos) a la illa de Mallorca i Cap des Port (Fornells), Fornàs de Torelló (Maó), Son Bou (Alaior) i la illa del Rei (Maó) a la de Menorca. A més, s’ha proposat l’existència d’una altra església a l’Illa d’en Colom, davant de la costa oriental de Menorca, a partir d’algunes troballes superficials de mobiliari arquitectònic i de restes constructives.
L’estudi ofereix una visió global d’aquesta arquitectura, on es recullen les evidències materials relacionades amb els conjunts cristians analitzats, s’examinen les interpretacions que s’han formulat i es plantejen els problemes que, a dia d’avui, presenten. Una part destacada del treball s’ha dedicat a l’exposició de la informació arqueològica relativa a les característiques tècniques i constructives dels edificis. Així mateix, s’analitzen altres aspectes relacionats amb aquesta arquitectura, com ara les instal·lacions litúrgiques, el mobiliari, ornaments i utensilis, les àrees funeràries i les estructures d’hàbitat i/o productives del seu entorn immediat.
