Del 6 al 8 de maig se celebra a la seu de l’ICAC el col·loqui internacional El paisatge periurbà durant la protohistòria i l’antiguitat a la Mediterrània occidental. La trobada està organitzada per Carme Belarte (ICREA/ICAC) i Rosa Plana (Universitat Paul-Valéry, Montpeller 3), i compta amb el patrocini del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la Casa de Velázquez, la Maison René Ginouvès (CNRS-Nanterre) i el Ministeri de Ciència i Innovació.
L’espai periurbà representa el nexe d’unió entre la ciutat i l’espai rural. Sota la influència directa de la ciutat, l’estudi del sector periurbà aporta noves informacions per tal de copsar tota la complexitat de l’estructura i del sistema de funcionament de les aglomeracions de la protohistòria i de l’antiguitat. Si bé hi ha alguns treballs previs, aquesta temàtica encara està poc desenvolupada.
Els suburbia de Roma han estat objecte d’un cert nombre d’estudis, però el tema és pràcticament inèdit en relació als oppida de l’edat del ferro, les ciutats gregues i les ciutats romanes provincials. Per aquest motiu, i amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament d’aquest eix de recerca, la realització d’un col·loqui centrat en aquesta qüestió facilitarà la reunió dels diferents investigadors que hi estan interessats.
Atesa la novetat del tema escollit, el col·loqui es divideix en dos blocs: el primer, dedicat a la definició de l’espai periurbà (fonts escrites i estudi geogràfic) i la presentació d’alguns estudis referits a la Mediterrània i a l’Europa continental (món grec, món celta i món romà); i el segon, dedicat a analitzar la qüestió periurbana en el marc precís de la Mediterrània occidental (litoral ibèric i gal) durant l’època preromana, tenint en compte tant els grans oppida indígenes com els establiments colonials grecs.
